Aperitius i piscolabis, salses, vermuts, conserves de peix i marisc, conserves vegetals i molts altres aliments i begudes es veuen quan es travessa la porta de Bar Nau, el bar restaurant i botiga que el fabricant de conserves Espinaler té a Vilassar de Mar (Barcelona). És tot un món de centenars de referències de producte -més de 300- que comercialitza aquesta empresa familiar reconeguda internacionalment per la salsa per a les escopinyes que va inventar a la dècada dels 50 del segle passat Ventureta Roldós, esposa de Joan Tapias. És una combinació de vinagre, pebre vermell, pebre negre i espècies, “tot de primera qualitat”, explica a ON ECONOMIA, Miquel Tapias Roldós.
"Fa més de 125 anys que desenvolupem l'art de l'aperitiu amb el nostre coneixement de les millors matèries primeres i els processos d'elaboració", manifesta el president del grup, Miquel Tapias, qui segueix en el dia a dia de l'empresa, tot i que ja ha cedit la gestió als seus fills David i Miki Tapias, rebesnéts del fundador, són la cinquena generació al capdavant d'Espinaler. "Oferir un producte d'altíssima qualitat, elaborat i envasat al seu moment òptim" amb uns valors que "va incorporar el meu pare", assegura Tapias. “El meu pare sempre deia: si enganyes a la gent, t’enganyaràs a tu mateix”, explica.
Espinaler té els seus orígens el 1896 quan Miquel Riera i Prat s'instal·la a Vilassar de Mar (Barcelona), procedent d’una masia situada a prop del pont de l’Espinal (Argentona), i inaugura la taverna Espinaler, on s’oferia vi i vermut a la gent del poble. Més endavant, el 1907 obre l’estanc a Vilassar, i el negoci es desenvolupa.
Assegut a Bar Nau, conegut com la taverna Espinaler, Tapias recorda com el seu pare, cap a mitjans dels anys 40 va agafar les regnes de l’estanc que la família tenia a Vilassar, on se servia vi i es venia tabac, i fa un canvi radical: “deixa el vi per servir un vermut de qualitat, perquè ell tenia un paladar molt desenvolupat i sabia el que era bo”. Aquest ha estat un dels valors que ha marcat les següents etapes de l’empresa, a més de “la formalitat i la seriositat”, afegeix Tapias. “Hem de pensar que els productes Espinaler només van al 5% dels consumidors de cada ciutat, perquè tenim un article Premium”, insisteix.
L’actual president del grup s'atribueix el següent estadi de desenvolupament de la companyia, el de la creació de marca i l’expansió dins i fora d’Espanya. Simbòlicament, s’exemplifica amb el canvi del logotip, que va passar de ser “una sardina que fumava un puro a una sardina que es recolzava en un bastó; i ara ja és simplement una sardina”.
De Galícia a Portugal: el canvi climàtic
I, més enllà dels símbols, empresarialment, Miquel Tapias va continuar i consolidar l’esforç del seu pare per obtenir a Galícia les millors escopinyes i cloïsses per fer les converses. “Les primeres empreses conserveres de Galícia les van tirar endavant els catalans”, recalca Tapias i fa memòria “de tot el que hem aconseguit des de Vilassar, que és molt”.
Alhora, no obvia que el sector de les conserves de marisc està amenaçat pel canvi climàtic: “les ‘rías’ gallegues eren espectaculars, i enguany ja hem hagut de comprar escopinyes a Portugal”. S’ha de pensar que, per cada quilogram d’escopinyes que es captura, es pot elaborar una llauna i mitja de conserva i, el 2023, no va haver-hi captura d’escopinya a Galícia i “la que es va trobar no era un producte que donés la mida que busquem com a marca”. Perquè la marca Espinaler sap que hi ha altres mercats, com la Bretanya francesa, Dinamarca, Holanda, Regne Unit... per anar a buscar la primera matèria, “però no la mida ni el sabor és el mateix; el plàncton és diferent, les aigües són fredes, i el producte acaba sent diferent”.
La compra del marisc es tanca cada any cap al mes d’octubre i d’allà es produeix a la nau que la companyia té a Argentona. Allà s’hi van instal·lar el 2017, per afrontar l’expansió. La plantilla total de la companyia és d’uns 103 empleats. La marca vol donar resposta a l’exportació -que aporta el 38% de les vendes- i a la demanda de la resta d’Espanya. Els seus mercats d’exportació tradicionals són els Estats Units, Bèlgica, Alemanya, França, Regne Unit; i es va aprofundint en altres llocs amb potencial de creixement, com és el cas d’Austràlia, per exemple.
Un negoci exportador, el 38%
D’aleshores ençà, Espinaler és actualment un grup que va facturar 25 milions el 2023 i “obtindrà una xifra similar enguany”, amb un increment important per a la divisió comercial que compensarà la baixada de facturació a la divisió de vins per la contracció del mercat. Un dels eixos és la diversificació i el llançament any rere any de noves referències de producte que es distribueix de les millors marques, principalment de proximitat, o amb la marca Espinaler i la producció feta amb tercers. Enguany han incorporat l’oli picant, les olives taberneres, les patates fregides de bossa amb sal marina o la conserva de carn de centollo... El grup també disposa d’una segona marca Pepus, que va sorgir per vendre les conserves d’escopinyes i cloïsses que no tenien la mida adequada per ser Espinaler, però que tenen la mateixa qualitat.
La primera franquícia
Ha tancat l’any 2024 amb noves fites en el negoci ha entrat a cadenes de supermercats als Estats Units; el creixement al canal de grans superfícies a tot Catalunya i Espanya; i la posada en marxa del projecte La Taverneta Espinaler a Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Aquest últim projecte no el tira endavant en solitari. Espinaler ha fet un model de franquícia en aliança amb Stoneweg Places & Experiences, divisió de Stoneweg dedicada a la promoció d'iniciatives culturals, educatives, gastronòmiques i d'entreteniment. La companyia cedeix la seva marca i aporta el producte i Stoneweg explotarà i gestionarà un establiment a la plaça del Monestir de Sant Cugat.
Miquel Tapias no vol explicar massa cosa d’aquest projecte. “Ja es veurà”, es limita a comentar, perquè és una iniciativa a “modus de prova”. Tot i que admet que podria haver-hi un segon local el 2025, “és un tema confidencial, en procés de revisió”. I que no deixa de ser un pas més en la diversificació de la marca.