Aperitius i piscolabis, salses, vermuts, conserves de peix i marisc, conserves vegetals i molts altres aliments i begudes es veuen quan es travessa la porta de Bar Nau, el bar restaurant i botiga que el fabricant de conserves Espinaler té a Vilassar de Mar (Barcelona). És tot un món de centenars de referències de producte -més de 300- que comercialitza aquesta empresa familiar reconeguda internacionalment per la salsa per a les escopinyes que va inventar a la dècada dels 50 del segle passat Ventureta Roldós, esposa de Joan Tapias. És una combinació de vinagre, pebre vermell, pebre negre i espècies, “tot de primera qualitat”, explica a ON ECONOMIA, Miquel Tapias Roldós.

"Fa més de 125 anys que desenvolupem l'art de l'aperitiu amb el nostre coneixement de les millors matèries primeres i els processos d'elaboració", manifesta el president del grup, Miquel Tapias, qui segueix en el dia a dia de l'empresa, tot i que ja ha cedit la gestió als seus fills David i Miki Tapias, rebesnéts del fundador, són la cinquena generació al capdavant d'Espinaler. "Oferir un producte d'altíssima qualitat, elaborat i envasat al seu moment òptim" amb uns valors que "va incorporar el meu pare", assegura Tapias. “El meu pare sempre deia: si enganyes a la gent, t’enganyaràs a tu mateix”, explica.

Espinaler té els seus orígens el 1896 quan Miquel Riera i Prat s'instal·la a Vilassar de Mar (Barcelona), procedent d’una masia situada a prop del pont de l’Espinal (Argentona), i inaugura la taverna Espinaler, on s’oferia vi i vermut a la gent del poble. Més endavant, el 1907 obre l’estanc a Vilassar, i el negoci es desenvolupa.

MIQUEL ESPINALER / Foto: Montse Giralt
Miquel Tapias, al Bar Nau, a Vilassar de Mar (Barcelona). Foto: Montse Giralt

Assegut a Bar Nau, conegut com la taverna Espinaler, Tapias recorda com el seu pare, cap a mitjans dels anys 40 va agafar les regnes de l’estanc que la família tenia a Vilassar, on se servia vi i es venia tabac, i fa un canvi radical: “deixa el vi per servir un vermut de qualitat, perquè ell tenia un paladar molt desenvolupat i sabia el que era bo”. Aquest ha estat un dels valors que ha marcat les següents etapes de l’empresa, a més de “la formalitat i la seriositat”, afegeix Tapias. “Hem de pensar que els productes Espinaler només van al 5% dels consumidors de cada ciutat, perquè tenim un article Premium”, insisteix.

L’actual president del grup s'atribueix el següent estadi de desenvolupament de la companyia, el de la creació de marca i l’expansió dins i fora d’Espanya. Simbòlicament, s’exemplifica amb el canvi del logotip, que va passar de ser “una sardina que fumava un puro a una sardina que es recolzava en un bastó; i ara ja és simplement una sardina”.

De Galícia a Portugal: el canvi climàtic

I, més enllà dels símbols, empresarialment, Miquel Tapias va continuar i consolidar l’esforç del seu pare per obtenir a Galícia les millors escopinyes i cloïsses per fer les converses. “Les primeres empreses conserveres de Galícia les van tirar endavant els catalans”, recalca Tapias i fa memòria “de tot el que hem aconseguit des de Vilassar, que és molt”.

Alhora, no obvia que el sector de les conserves de marisc està amenaçat pel canvi climàtic: “les ‘rías’ gallegues eren espectaculars, i enguany ja hem hagut de comprar escopinyes a Portugal”. S’ha de pensar que, per cada quilogram d’escopinyes que es captura, es pot elaborar una llauna i mitja de conserva i, el 2023, no va haver-hi captura d’escopinya a Galícia i “la que es va trobar no era un producte que donés la mida que busquem com a marca”. Perquè la marca Espinaler sap que hi ha altres mercats, com la Bretanya francesa, Dinamarca, Holanda, Regne Unit... per anar a buscar la primera matèria, “però no la mida ni el sabor és el mateix; el plàncton és diferent, les aigües són fredes, i el producte acaba sent diferent”.

MIQUEL ESPINALER / Foto: Montse Giralt
El president d'Espinaler, Miquel Tapias. Foto: Montse Giralt

La compra del marisc es tanca cada any cap al mes d’octubre i d’allà es produeix a la nau que la companyia té a Argentona. Allà s’hi van instal·lar el 2017, per afrontar l’expansió. La plantilla total de la companyia és d’uns 103 empleats. La marca vol donar resposta a l’exportació -que aporta el 38% de les vendes- i a la demanda de la resta d’Espanya. Els seus mercats d’exportació tradicionals són els Estats Units, Bèlgica, Alemanya, França, Regne Unit; i es va aprofundint en altres llocs amb potencial de creixement, com és el cas d’Austràlia, per exemple.

Un negoci exportador, el 38%

D’aleshores ençà, Espinaler és actualment un grup que va facturar 25 milions el 2023 i “obtindrà una xifra similar enguany”, amb un increment important per a la divisió comercial que compensarà la baixada de facturació a la divisió de vins per la contracció del mercat. Un dels eixos és la diversificació i el llançament any rere any de noves referències de producte que es distribueix de les millors marques, principalment de proximitat, o amb la marca Espinaler i la producció feta amb tercers. Enguany han incorporat l’oli picant, les olives taberneres, les patates fregides de bossa amb sal marina o la conserva de carn de centollo...  El grup també disposa d’una segona marca Pepus, que va sorgir per vendre les conserves d’escopinyes i cloïsses que no tenien la mida adequada per ser Espinaler, però que tenen la mateixa qualitat.

MIQUEL ESPINALER / Foto: Montse Giralt
Entrada a la taverna Espinaler, a Vilassar de Mar. Foto: Montse Giralt

La primera franquícia

Ha tancat l’any 2024 amb noves fites en el negoci ha entrat a cadenes de supermercats als Estats Units; el creixement al canal de grans superfícies a tot Catalunya i Espanya; i la posada en marxa del projecte La Taverneta Espinaler a Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Aquest últim projecte no el tira endavant en solitari. Espinaler ha fet un model de franquícia en aliança amb Stoneweg Places & Experiences, divisió de Stoneweg dedicada a la promoció d'iniciatives culturals, educatives, gastronòmiques i d'entreteniment. La companyia cedeix la seva marca i aporta el producte i Stoneweg explotarà i gestionarà un establiment a la plaça del Monestir de Sant Cugat.

Miquel Tapias no vol explicar massa cosa d’aquest projecte. “Ja es veurà”, es limita a comentar, perquè és una iniciativa a “modus de prova”. Tot i que admet que podria haver-hi un segon local el 2025, “és un tema confidencial, en procés de revisió”. I que no deixa de ser un pas més en la diversificació de la marca.