Les grans constructores espanyoles continuen guanyant terreny als mercats internacionals. En el primer semestre de l'any, les seves carteres en infraestructures i concessions s'ha col·locat a prop dels 237.000 milions d'euros (214.730 milions en el mateix període de 2023), un 10,5% més que l'any passat, segons els informes de les mateixes empreses. ACS, el gegant mundial de la construcció i concessions, segueix al capdavant i eleva la seva cartera a 86.700 milions d'euros a 30 de juny, 14.200 milions més que al mateix dia de l'any passat.

Espanya és una potència mundial en grans concessions d'infraestructures públiques. Així, sis espanyoles es col·loquen entre les 50 empreses més grans del món, segons la revista ENR (Engineering News Record). La primera és ACS, que el 2023 ha perdut el primer lloc del rànquing mundial en favor de la francesa Vinci. Després d'elles, està Ferrovial, que també perd un lloc i es col·loca en desena posició mundial; Acciona (20è); Sacyr (23è des del 32è del rànquing de 2022); FCC (29è, guanyant terreny des del 34è) i OHLA (44è, i perd una posició. Unes altres dues constructores es col·loquen entre les 150 més grans del món: Comsa (147è) i San José (que cau del 150è a 152è). I, finalment, Sener és al lloc 193è.

En el negoci de la construcció, encara que Espanya continues sent una potència mundial, la irrupció de les grans constructores xineses ha desplaçat les espanyoles dels primers llocs que, així i tot, en col·loca 7 entre les 10 més grans del món. Segons l'informe Global Powers of Construction 2023 elaborat per Deloitte, ACS està en onzena posició; Acciona (24è), FCC (41è), Ferrovial (43è) Sacyr (62è) OHLA (76a) i San José (95è).

El primer semestre ha estat bo per a les sis grans, totes elles cotitzades a la Borsa de Madrid i Ferrovial, a més, ha debutat en el Nasdaq després de mudar el seu domicili fiscal Amsterdam. La cartera conjunta, sumant la part de construcció i concessions, s'ha incrementat aquest semestre a dos dígits, encara que FCC i Ferrovial s'han quedat en el dígit. No obstant això, és difícil fer una comparació precisa entre les big-six espanyoles, primer per la presentació de les dades trimestrals, però també, per les diferències en l'estructura de negoci. Com a exemple, les dades de Ferrovial queden incompletes, ja que només aporta la cartera de construcció sense fer valoració de les concessions d'autopistes, aeroports (on són molt forts amb 4 grans instal·lacions al Regne Unit) i energia.

ACS. El gegant espanyol que presideix Florentino Pérez ha elevat la seva cartera gairebé un 20% des de 72.500 milions d'euros en el primer semestre de 2023 a 86.700 milions. En els sis primers mesos ha obtingut contractes per valor de 27.500 milions, davant 23.200 milions del mateix període de l'any passat. En el semestre ha tancat 26 concessions, entre elles:

  • Planta de fabricació de bateries per a vehicles elèctrics a Kansas, EE. UU.
  • Fàbriques de semiconductors a Alemanya i Malàisia.
  • Northwestern Ryan Field, estadi que serveix principalment per allotjar partits de futbol universitari, Illinois, EE. UU.
  • Construcció de la nova Estació Passant d'Atocha a Madrid, que connectarà l'alta velocitat entre Porta d'Atocha i Chamartín.
  • Construcció d'una línia de ferrocarril metropolità elevat a Vancouver, Canadà.
  • Construcció d'un nou pont al Quebec, Canadà.

Entre juliol i agost, ACS ha comunicat noves concessions, com l'ampliació i renovació de l'Hospital Regional a Alberta (Canadà), la vil·la estudiantil per a la Universitat de Staffordshire (Regne Unit), una autopista a Atlanta o la línia que unirà Nova York amb Nova Jersey.

FCC. La empresa és ben coneguda a Espanya per la seva forta presència en el servei de recollida d'escombraries i reciclatge a 3.700 pobles amb 33 milions d'habitants. L'empresa ha reportat una cartera de 43.139 milions, un 4% més que el 2023. D'ells, 14.500 milions són en concessions de medi ambient -tractament de residus-, 22.230 milions en concessions lligades a l'aigua i 6.410 milions en projectes de construcció. De les sis grans concessionàries, és la que més negoci té a Espanya, alguna cosa menys de la meitat.

  • Línia Robí del Metro de Porto.
  • Construcció d'una terminal de regasificació a Alemanya.
  • Futur reactor nuclear hospitalari a Holanda.
  • Estació al metro de Toronto (Canadà).

Acciona. L'empresa reporta al seu informe semestral una cartera de 25.286 milions d'euros, un 10% més que l'any passat, amb 4.700 milions d'euros aconseguits en noves concessions, davant els 3.910 milions del mateix període de 2023, un 20% d'increment. Sumen ja 79 actius en concessió firmats o a punt, perquè té preacords per uns altres 4.000 milions que s'hauran de materialitzar al llarg de l'any. De la cartera actual, 16.500 milions són de projectes de construcció, 1.581 de concessions, en projectes lligats a l'aigua 6.354 milions i els 860 restants, de serveis urbans i medi ambient.

En els dos mesos següents ha obtingut la concessió de l'autopista de peatge d'Atlanta i una planta fotovoltaica a Croàcia.

Ferrovial. La constructora només ha reportat la cartera en construcció, 15.974 milions, un 5,2% més que l'any passat, encara que deixa fos la part de concessions, entre altres coses, per la reestructuració de la divisió d'energia a partir de gener. En la primera part de l'any ha obtingut 14 projectes, un d'ells a l'Índia per valor de 4.000 milions i uns altres 2.325 milions en precontractes.

Posteriorment, ha aconseguit l'ampliació de la dessaladora de Torrevieja (Alacant) juntament amb Sacyr.

Sacyr. La informació està molt esbiaixada si es té en compte que l'any passat va reportar una cartera de 55.859 milions d'euros (47.900 en concessions), dades que no aporta aquest any. Així i tot, en la part d'infraestructura, la seva cartera ha crescut un 25%. Compta amb 69 actius, dels quals 58 estan en actiu i generant ingressos, i els 11 estan encara en construcció.

  • Concessió de l'autopista italiana A-21, de 320 km.
  • Participació de l'anell Vial Perifèric de Lima (Perú).
  • Estació de Tractament d'Aigua Potable (ETAP) en Coves de l'Almanzora.
  • Operació i manteniment de la dessaladora de Carboneras (Almeria).
  • Operació, manteniment i conservació dessalinitzadora d'Alacant.

El juliol i l'agost, ha aconseguit l'ampliació de la dessaladora de Torrevieja (Alacant) juntament amb Ferrovial, un ram de l'A-23 a Osca i la concessió de dos aeroports a Xile.

OHLA. La menor de les big-six és la que més ha augmentat la seva cartera, un 22%, fins a 8.231 milions d'euros. En construcció sumen 6.950 milions, 1.030 en concessions i 249 en Industrial. L'obra nova ha sumat aquest semestre 2.460 milions, un 62%.

  • Planta fotovoltaica a Palència de 100 MW (Espanya).
  • Planta fotovoltaica a Lorca de 200 MW (Espanya).
  • Planta fotovoltaica a Múrcia 100 MW (Espanya).

Després de tancar l'informe del primer semestre, OHLA ha aconseguit un tram del tramvia de Salvador de Bahía (Brasil) i l'electrificació del tramvia d'Alcalá de Guadaíra (Sevilla).

Constructora San José. Juntament amb Comsa, és entre les 150 concessionàries més importants del món, encara que el seu fort és la construcció, la qual cosa li permet estar entre les 100 més grans del món. Com a mostra, de gener a agost ha obtingut gairebé 70 projectes de construcció, la majoria a Espanya tret de 4 a Portugal i 1 als EUA. Són principalment residencials, encara que també han adquirit contractes de rehabilitació d'hotels, estadis, hospitals i, fins i tot, algun contracte amb Defensa.