L'economia turca va continuar registrant taxes molt eleves d'inflació a finals de 2022 i l'activitat econòmica del país es va refredar a partir del tercer trimestre. Tot això en un context d'elevades necessitats de finançament exterior, endeutament en moneda estrangera i reduïdes reserves internacionals, apunta el Banc d'Espanya en un informe publicat aquest dilluns. En aquest avisa a BBVA, el banc amb més activitat al país, que aquest 2023 la situació empitjorarà.
L'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos recorda que la característica més destacada de l'economia turca el 2022 ha estat la seva elevada i creixent inflació. Malgrat que ja el 2021 va acabar per sobre del 35%, més del doble que al tancament de 2020, els preus van continuar accelerant-se el 2022, fins a registrar una taxa superior al 85% interanual en octubre, el màxim dels últims 24 anys. També va créixer la inflació subjacent, fins a excedir el 70% l'esmentat mes.
Quant a l'evolució de l'activitat econòmica. El PIB de Turquia va mantenir un fort ritme d'avenç en la primera meitat de 2022, amb un creixement del 7,5% interanual. Però a partir del tercer trimestre va disminuir un 0,1% intertrimestral i va presentar una taxa de creixement negativa per primera vegada des del segon trimestre de 2020 a causa d'una caiguda de la inversió i de les exportacions.
Les previsions del Banc d'Espanya no són gaire millors per a aquest 2023. El supervisor espera que l'activitat econòmica continuï sent moderada en el curt-mig termini i que el consum privat s'alenteixi previsiblement per la menor renda disponible, resultant de l'elevada inflació i l'esperada moderació del crèdit per efecte de les mesures macroprudencials introduïdes a mitjans de 2022. També espera una menor aportació de les exportacions al creixement del PIB, atesa la pèrdua de competitivitat de la lira.
Alhora, indica que l'economia turca es continuarà veient afectada per una menor demanda externa i els efectes negatius derivats de la invasió russa d'Ucraïna, ja que ambdós països mantenen estrets llaços comercials. I en aquest context, destaca que el Fons Monetari Internacional (FMI) preveu ara una desacceleració del creixement del PIB el 2023 fins al 3%, des del 5% de 2022.
El Banc d'Espanya també mostra que a Turquia, el dèficit de la balança per compte corrent s'ha convertit en una altra vulnerabilitat de l'economia del país, ja que ha continuat escalant fins a assolir el 5,5% del PIB l'octubre, el que suposa un substancial empitjorament respecte a la mitjana del 2,7% del PIB en el període 2015-2021.
Alhora, subratlla que el tipus de canvi de la lira davant altres divises ha continuat depreciant-se. Per exemple, ho ha fet en un 29% davant el dòlar, quatre vegades més que la mitjana de les economies emergents. I això malgrat les intervencions en el mercat de divises en suport a la lira i de l'estratègia de "liraización" de les autoritats turques.
En aquest context, recorda que BBVA es va veure obligat l'any passat a aplicar la comptabilitat hiperinflacionària a Turquia, on és present a través de Garanti. Aquests es produeixen quan els preus pugen de manera elevada i ràpida, com ha passat al país otomà, i solen reduir gran part del benefici.
El Banc d'Espanya fa aquest informe sobre la situació financera de Turquia precisament per l'elevada presència del banc espanyol allà. Turquia ve sent identificat anualment pel supervisor "com un país material per al sistema bancari espanyol" per l'exposició del grup BBVA a través de la seva filial Garanti. La participació del BBVA en el capital de Garanti va augmentar el 2022 afins i tot 85,97%, davant el 49,85% que tenia abans de l'opa voluntària que va tancar al maig.
Garanti és el segon banc privat turc més gran i el cinquè del país si s'inclouen també els públics. A 30 de setembre de 2022, última data de la qual hi ha dades disponibles, els actius de Garanti suposaven el 9% del total dels actius del grup BBVA, i la seva contribució al benefici de BBVA (de 336 milions d'euros) front 13,1% d'un any abans. La raó que aquest benefici disminuís es troba en la comptabilitat per hiperinflació que va aplicar el banc, que ha reduït el resultat en els nou primers mesos de l'any 2022 en més de 1.300 milions d'euros.
Així mateix, el BdE recalca que l'economia espanyola i la turca es troben també vinculades per importants fluxos comercials i financers bilaterals. Quant al comerç exterior, el 2021 l'1,7% del total de les exportacions espanyoles es van dirigir a Turquia, sent el setè país fora de l'àrea de l'euro amb més pes en les esmentades exportacions.
Quant al sector bancari en general, l'informe acaba que s'ha mantingut sanejat el 2022, encara que amb una evolució mixta dels indicadors. L'evolució del crèdit dirigit al sector empresarial ha caigut en termes reals, encara que en menor mesura que el dirigit a les cases. Respecte a la posició de liquiditat del sector, destaca que segueix sent sobrada, encara que els préstecs han crescut recentment més que els dipòsits, i el percentatge d'actius sobre passius a curt termini ha invertit la seva tendència creixent. A més, el 100% dels préstecs sindicats s'han renovat, encara que a un cost més elevat.
Per la seva part, la ràtio de morositat ha continuat descendint fins al 2,4%, les provisions han continuat augmentant i la ràtio de solvència ha invertit des d'abril la seva tendència creixent, encara que es manté per sobre dels límits regulatoris.