Quan Banc Sabadell va trencar les anteriors negociacions de fusió amb el BBVA el 27 de novembre de 2020, els analistes van considerar-lo el perdedor i, aquell dia, la cotització de les seves accions va caure fins els 0,35 euros. Més de tres anys després, quan la fusió torna a estar sobre la taula, les seves accions es van situar aquest divendres, al tancament de la sessió, en 1,88 euros, un valor que multiplica per 5,37 el que tenia quan va donar carabasses al seu pretendent. En aquest mateix període de 41 mesos, les accions del BBVA tan sols han multiplicat el seu valor per 2,48. Si aleshores es va calcular la compra del Sabadell en 3.000 milions d’euros ara podria superar els 10.000. Aquestes dades no només donen la raó a Josep Oliu Creus, sinó que li permeten encarar la negociació amb molta fortalesa.
Fins ara, Oliu s’ha oposat, personalment, als qui han intentat apoderar-se del Sabadell per entendre que són ells els que estan en condicions de comprar bancs. Curiosament, la proposta de BBVA arriba en un moment en que el Sabadell valorava l’adquisició d’Unicaja. Però, ara, sembla receptiu a negociar. Segons expliquen els que coneixen Oliu, escoltarà a tothom, demanarà consell a qui cregui que pot ajudar-lo, però, al final, serà ell qui pendrà la decisió, tot i que això, formalment, depengui del consell d’administració i, en última instància, de la junta d’accionistes. Al Banc de Sabadell sempre s’ha fet el que diu Oliu. Per cert, fa uns dies va cumplir 75 anys.
El 2020, Oliu es va convertir en president no executiu –arran del nomenament de César González-Bueno com a nou conseller delegat–, però el seu pes continua sent determinant en decisions com aquesta. Abans en va ser president executiu durant vint anys i, encara abans, durant 10 anys més, el director general, quan precisament va substituir en aquest càrrec al seu pare, Joan Oliu Pich, que ho va ser del 1975 al 1990. Els Oliu són una institució al Sabadell. Estan al capdavant del banc des de fa gairebé mig segle.
Amb aquests antecedents, diversos periodistes i analistes bancaris han escrit que Oliu estava “predestinat” a presidir Banc Sabadell si bé, això, no estava tan clar en els seus inicis professionals quan es va decantar per la docència universitària i l’administració pública. Es va doctorar en Economia a la Universitat de Minnesota, on va fer amistat amb l’exconseller Andreu Mas-Colell i va conèixer la seva primera esposa i mare dels seus dos fills grans, la nord-americana Lynn Barton, intèrpret de viola de l’Orquestra Simfònica del Vallès i membre del consell d’administració d’aquesta institució musical.
Després de la seva etapa nord-americana, Oliu va exercir de professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic de Teoria Econòmica de la Universidad de Oviedo. A l’any 1982, es va incorporar al desaparegut Intituto Nacional de Industria (INI), aleshores dependent del ministre socialista Carlos Solchaga, primer com a director d’estudis i estratègia i, més tard, com a director general de Planificació. No va ser fins el 1986 que es va incorporar al Banc Sabadell, com a director general tècnic, precisament a les ordres del seu pare, que n’era el director general.
Llista de compres
Joan Oliu Pich (1921-1998) va transformar un banc provincial en un banc d’àmbit estatal. Quan va morir, a l’edat de 76 anys, encara n’era conseller honorari i president de la seva fundació. El seu fill, Josep Oliu Creus va ser l’artífex del creixement del Sabadell a Espanya i de la seva internacionalització, sobretot des que va arribar a la presidència el 1999 en substitució de Joan Corominas Vila (1924-2012). Durant la seva presidència, el Sabadell es va fer gran a base d’una llarga llista de compres –i, en alguns casos, de posteriors vendes– com les de Banco Atlántico, Herrero, Urquijo, TransAtlantic Bank de Miami... o la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM).
Oliu es va mantenir al timó mentre anaven canviant els accionistes de referència. A l’any 2000, va arribar a un acord amb La Caixa, a la qual va adquirir Banco Herrero a canvi del 15% del capital de Banc Sabadell. Sis anys després, Isidre Fainé va optar per la retirada però amb substancioses plusvàlues. El periodista José Martí Gómez va escriure que Fainé i l’editor José Manuel Lara Bosch van intentar una fusió entre La Caixa i el Sabadell que no va arribar a bon port precisament per l’oposició d’Oliu.
També van formar part de l’accionariat a partir de l’any 2001 les famílies Lara (Planeta), Andic (Mango), Folch-Rusiñol (Titán), Colonques (Porcelanosa) o Sol Daurella (Coca-Cola) entre altres family office, però en van anar sortint anys després, amb pèrdues perquè els va enxampar la crisi mundial. En el cas de Daurella, va sortir del Sabadell per anar-se’n al banc dels Botín, el Santander, del qual es manté en el seu consell d’administració.
La sortida d’aquests family office es va cobrir amb l’entrada en l’accionariat de dos destacats multimilionaris llatinoamericans: el colombià –tot i que resident a Miami– Jaime Gillinsky i el mexicà David Martínez Guzmán, que el 2013 van subscriure una ampliació de capital de 600 milions d’euros. El primer en va marxar tres anys després, però el segon no només continua sinó que és el principal accionista amb una participació de prop del 3,5%.
El 5 d’octubre de 2017, Banc de Sabadell va traslladar la seu social a Alacant. Qui més ha defensat en públic aquest trasllat ha estat l’aleshores conseller delegat i actual president del Carcle d’Economia, Jaume Guardiola. El gener passat, en declaracions a TVE, va reiterar que va ser una “decisió inevitable” davant la “fuga de capitals” que es va produir en el marc del conflicte polític pel Referèndum d’Independència. Ara Oliu té l’oportunitat de tornar la seu d’un banc -millor dit, la coseu– a Catalunya, però, de moment, no s’ha pronunciat.
Nissaga de banquers
Josep Oliu podria ser l’últim d’aquesta nissaga de banquers que s’ha situat al capdavant del Sabadell perquè el seu fill gran, Jaume Oliu Barton, va renunciar el 2021 a la posició de director de l’àrea immobiliària del banc, amb rang de subdirector general, per impulsar el seu propi fons d’inversió. El president del Sabadell és pare de tres fills: dos amb Lynn Barton, i el petit amb Victòria Quintana, que va dedicar-se al sector publicitari abans d’entrar en l’immobiliari, amb la qual es va casar el 1998.
El gran, Jaume Oliu Barton, està al capdavant de diverses firmes d’inversió com Reset Ventures, Harvest Capital Management i Harvest Hospitality, que presideix. En el consell d’administració d’aquest últim fons, centrat en el sector hoteler, van entrar l’abril passat destacats empresaris hotelers com Inés Miró Sans Gabarró (Casa Bonay) o representants de nissagues familiars com Eva Gallés Gabarró (accionista d’Europastry i germana de Jordi Gallés, president d’aquest grup de panificació). Victòria Quintana, l’esposa de Josep Oliu, també apareix en el consell d’Harvest Hospitality. El fill gran dels Oliu participa en altres societats hoteleres, a destacar ByPillow, que en l’últim any ha aconseguit contractes de gestió d’establiments de quatre i cinc estrelles.
El mitjà, Miquel Oliu Barton, exerceix des de fa deu anys de professor de Matemàtiques a la Universitat París-Dauphine. Està doctorat per Filosofia i Matemàtiques per la Sorbona.
I el petit, Octavi Oliu Quintana, treballa com a advocat per la firma A & O Shearman (abans anomenada Allen & Oery). Amb anterioritat, en etapa de formació, va passar per Cuatrecasas i Mango.