CaixaBank, Santander, BBVA, Sabadell i Kutxabank tornen a aquesta en el focus. Es tracta de les cinc entitats amb més exposició a les hipoteques IRPH, qüestionades de nou per la justícia europea. En total, acumulen un saldo de fins a 10.000 milions d'euros, sent l'entitat catalana la que més préstecs acumula després d'heretar el 2021 les hipoteques de Bankia i la basca la que menys atesa la seva mida.

CaixaBank es va convertir en el banc més gran del país quan es va fusionar amb Bankia, però això també el va fer ser el banc amb més hipoteques d'aquest tipus. El banc que presideix José Ignacio Goirigolzarri té un total de 4.825 milions d'euros en préstecs hipotecaris al corrent de pagament indexats a IRPH amb persones físiques, segons els seus últims comptes.

A Sabadell, el saldo viu dels préstecs hipotecaris a consumidors indexats a l'IRPH és de 550 milions d'euros. I Kutxabank acumula també uns 371 milions d'aquests préstecs. Aquestes tres entitats van actualitzar les seves xifres a tancament de 2022, tanmateix, Santander i BBVA, el segon i tercer banc amb més exposició, van deixar de fer-ho fa ja uns anys. L'última vegada que el banc d'Ana Botín va donar informació sobre això va ser el juny del 2021, fa ja dos anys. En aquell moment, l'import pendent de pagament recollits en el balanç del grup, ascendia a aproximadament a 2.800 milions d'euros.

BBVA va deixar de donar xifres molt abans, a tancament de 2020. Aquell any, el banc que presideix Carlos Torres tenia encara 2.343 milions en préstecs hipotecaris referenciats a IRPH i al corrent de pagament. Aquestes dues entitats entenen que després de les últimes sentències, les IRPH han deixat de ser un risc de naturalesa legal, de manera que han deixat de ressaltar-ho en els seus comptes.

I és que en els últims sis anys, aquestes hipoteques han generat molt debat. Principalment, perquè els afectats (es calcula que hi ha un milió d'hipotecats) denuncien que han estat pagant molt més que qui es va hipotecar amb euríbor. Cal recordar que l'Índex de Referència dels Préstecs Hipotecaris (IRPH), va ser un indicador que es va utilitzar, majoritàriament per les caixes d'estalvi, en hipoteques a tipus variable. I que aquest es calcula partint de les TAE mitjanes dels préstecs concedits.

Tanmateix, molts no sabien bé el que firmaven perquè els bancs no s'ho van explicar amb claredat, segons han denunciat més tard. I això és el que ha estat sempre en tela de judici, si hi va haver falta de transparència quan el 2004 van començar a vendre's i si l'índex és abusiu.

Sis anys d'embolic judicial

El 2017, el Tribunal Suprem va declarar que l'IRPH superava els controls de transparència, per la qual cosa va mantenir la seva validesa. Però després d'aquesta sentència, un jutjat de 1a instància va plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la interpretació del dret comunitari de consumidors, en relació amb la clàusula de l'IRPH. I no va ser fins al 3 de març de 2020 quan la justícia europea va dictar sentència en relació amb aquesta qüestió. No va declarar nul l'IRPH, però va passar la pilota als jutges i tribunals nacionals, demanant-los que fossin ells els qui avaluessin avaluar cas per cas i prenguessin una decisió sobre si es van complir els requisits de transparència.

A finals de 2020, el Suprem dictava quatre sentències en les quals admetia una possible falta de transparència, però descartava l'existència d'abusivitat en la contractació de préstecs referenciats a l'índex IRPH. Així mateix, el 2021 el TJUE indicava que el simple fet que una clàusula no sigui redactada de manera clara i comprensible, no significa que sigui abusiva.

De nou, el febrer de 2022, el TS dictava unes altres tres sentències que declaraven la validesa i no abusivitat de l'IRPH. Però un jutjat de primera instància de Palma de Mallorca, disconforme amb les sentències del TS, tornava a plantejar noves qüestions prejudicials que finalment es resolien aquest dijous.

En aquest cas, Europa ha donat una sèrie de pautes a la justícia espanyola perquè puguin decidir si els bancs van ser transparents quan van vendre als seus clients aquestes hipoteques, en concret, el TJUE demana que es tinguin en compte si els consumidors van rebre "prou" informació sobre com es calcula aquest índex.

La banca entén que tot continua igual

Les hipoteques lligades a l'IRPH, que es van vendre de manera massiva durant la bombolla immobiliària a Espanya, tenen col·lapsats els jutjats espanyols des d'anys. Sobretot des que l'euríbor va començar a baixar, ja que va ser quan els afectats es van adonar que estaven pagant més, es calcula que la pèrdua mitjana ha estat de 25.000 euros. També va ser allà quan es va descobrir que no s'havia explicat bé com evolucionava la clàusula.

Malgrat l'onada de demandes, la banca no manté provisions per aquest concepte i tampoc no les farà ara. Fonts del sector financer recorden que el Tribunal Suprem ja havia declarat la falta de transparència, però al seu torn confirmava que l'IRPH no era abusiu; per això les entitats creuen que pot continuar mantenint aquesta posició sense cap problema. També entenen que el TS segurament confirmarà la seva doctrina, encaixant aquesta sentència del TJUE en els seus arguments perquè coincideixen en l'essencial. Resumint, preveuen que no canviï res.

Les associacions no opinen el mateix

Tanmateix, des de Reclamador creuen que amb aquesta sentència del TJUE obre una nova via perquè els jutges nacionals hagin d'analitzar cas per cas si el banc va complir en la comercialització d'aquestes hipoteques tot l'exigit per la normativa. "La banca té la càrrega de la prova en aquest aspecte i haurà d'aportar als procediments tota la informació i documentació que provi que van ser diligents en les formalitzacions de les hipoteques que siguin objecte d'anàlisi", expliquen Irene Becerra, directora legal, i Ana Rodríguez, directora d'operacions.

La plataforma, que ja ha rebut més de 2.000 reclamacions d'hipoteques lligades a l'IRPH, recorden que els bancs han lluitat les reclamacions sobre l'IRPH i han allargat els processos fins al Suprem. "Es tracta d'un tema molt discutit on el nostre Alt Tribunal no s'ha pronunciat del costat del consumidor".

Patricia Suárez, presidenta d'Asufin, també celebra que aquesta sentència aclareixi que era obligació del banc "informar de manera clara i transparent al client de l'impacte econòmic de l'IRPH". Assegura que els bancs "s'han escudat que tota la informació estava publicada pel Banc d'Espanya i en el BOE". Però "per fi el TJUE deixa ben clar que no és suficient."