L'impost a la banca ha estat endavant aquest dijous. S'ha inclòs en la reforma fiscal pactada pel PSOE i Sumar d'acord amb Junts, i el Ple del Congrés li ha donat llum verda. Així, el gravamen, que era temporal i es va aprovar el 2022 amb una durada de dos anys per la pujada de tipus i els beneficis caiguts del cel, es farà permanent en el temps malgrat que ara els tipus d'interès han començat a baixar. Una cosa que les associacions bancàries AEB i CECA (que representen totes les entitats que hauran de pagar-lo) han criticat amb duresa abans i després de la seva aprovació.

En un comunicat emès aquest dijous, després de la seva aprovació, les patronals adverteixen de la inseguretat jurídica i els "greus" efectes econòmics de l'impost. Un impost, que asseguren, s'ha gestat "en un procés caòtic i poc transparent, a l'esquena dels ciutadans i sense diàleg amb el sector ni valoració dels òrgans consultius".

AEB i CECA expliquen que la valoració que fan els experts sobre l'impost s'haurien d'incloure en la tramitació legislativa i particularment en un àmbit tan sensible com la fiscalitat. Tanmateix, això no s'ha fet i és generant "incertesa general i als mercats financers en particular". Per aquesta raó, en la nota, les associacions bancàries reiteren la seva determinació d'emprendre accions legals.

Les associacions, que representen a CaixaBank, Santander, BBVA, Sabadell i Unicaja, rebutgen frontalment la decisió d'incorporar un nou impost al sector bancari pels seus greus efectes per al finançament de famílies i empreses, la inversió i el conjunt de l'economia, sota un context de riscos geopolítics i amb fortes necessitats de finançament a Espanya i a Europa.

"No té parangó als països de la UE"

En concret, assenyalen que el nou gravamen restarà 50.000 milions de nou finançament a famílies i empreses. Asseguren també que aquest impost "no té parangó als països de la UE" pel que perjudica la competitivitat de les entitats de crèdit espanyoles i del conjunt de l'economia, i manca de justificació tècnica perquè la política monetària ha entrat en un nou cicle de baixada dels tipus d'interès.

A més, la banca creu que suposa la fragmentació del mercat interior per la seva diferent aplicació entre comunitats autònomes, i també l'assenyalament d'un sector l'objectiu del qual és treballar pel creixement econòmic i el progrés social.

Així és el nou impost

El gravamen passarà de ser una prestació patrimonial a un impost pròpiament dit, la qual cosa implica que les hisendes forals i les comunitats autònomes el podran gestionar. Tindrà un tipus progressiu sobre els marges d'interessos i comissions de cada entitat, que serà de l'1% fins als 750 milions, del 3,5% fins als 1.500 milions, del 4,8% fins als 3.000 milions, del 6% fins als 5.000 milions i del 7% des de 5.000 milions endavant.

La recaptació obtinguda es distribuirà a les comunitats autònomes de règim comú en l'any natural següent a aquell en el qual s'hagi d'autoliquidar l'impost, en funció del seu Producte Interior Brut (PIB), una filosofia que continua l'acord de finançament autonòmic que els socialistes van pactar amb ERC a Catalunya.

L'import de la recaptació es posarà anualment a disposició de les autonomies de règim comú mitjançant operacions de tresoreria, el procediment de les quals es determinarà reglamentàriament, i s'efectuarà a l'exercici següent al de recaptació de l'impost.