Els comerços ja no els "molesta" que els seus clients paguin amb targeta. Per a mostra, un botó. Fa uns anys era impensable pagar un cafè o una barra de pa amb una cosa que no fossin diners en metàl·lic i ara ens hem acostumat a fer-ho amb la targeta o fins i tot amb el mòbil. Els pagaments en TPV (els coneguts com a datàfons) han crescut de manera sostinguda en els últims 20 anys, però a més velocitat des de fa tres. Per això, la banca i en general les empreses que es dediquen a llogar als comerços aquests terminals han reduït de manera considerable les comissions que cobren per cada venda. En les últimes dues dècades, s'han reduït en un 75%.

Segons dades aportades pel Banc d'Espanya, les taxes mitjanes de descompte, és a dir, el que abona un comerç a les entitats que deixen els TPV, per cada compra, han baixat des de l'1,59% el 2002 (primer any del qual hi ha registres) fins al 0,39% actual. És a dir, que si fa vint anys un client pagava amb targeta en un supermercat, per exemple, una compra de 50 euros, el banc cobrava a l'establiment 0,79 euros, però ara per aquesta mateixa compra només li resta 0,19 euros.

Aquesta comissió mitjana del 0,39% varia segons el negoci. Amb dades a tancament de setembre, els hotels eren els qui abonaven la taxa més alta (un 0,71%) i les grans cadenes de supermercats especialitzades en alimentació, la més baixa (un 0,23%). En qualsevol cas, el Banc d'Espanya destaca que aquest 2022 és l'any on la taxa màxima – la del 0,71%- en realitat és la més baixa des de 2002, la qual cosa mostra que s'ha produït un canvi de tendència per part dels consumidors, que en fer créixer els pagaments amb targeta han fet que aquestes taxes baixin.

Els pagaments amb TPV (terminals de punt de venda o datàfons) s'han multiplicat per sis des d'aleshores. El 2002 es van fer a Espanya prop d'un milió d'operacions amb TPV i en el conjunt de l'any passat 6,1 milions, un 500% més. Sent el 2021 l'any que més van créixer respecte a l'anterior, un 30%. La tendència continua, ja que entre gener i setembre d'aquest any també han crescut un altre 23%.

Igual com l'import que es va moure amb aquestes operacions en TPV, que va assolir un màxim històric de més de 195.000 milions d'euros l'any passat i aquest exercici va camí de superar-se amb uns 170.000 milions fins al setembre. La pandèmia ha tingut molt a veure en aquestes dades; Durant 2020 les autoritats sanitàries van recomanar el pagament amb targeta abans que l'efectiu per evitar el contagi del coronavirus.

La retirada d'efectiu en caixers (que continua sent en el dia d'avui la font d'accés principal als diners) va experimentar una baixada del 18%, mentre que es van incrementar les operacions en TPV virtual a causa de l'auge del comerç online durant el confinament. Als comerços físics va ocórrer una cosa similar, les pròpies entitats van impulsar l'ús de la targeta pujant de 20 a 50 euros el límit de pagament 'contactless', deixant de demanar el número pin quan la compra era menor de 50 euros.

Però aquesta tendència havia començat molt abans. El 2019, per exemple, la cadena de supermercats DIA va anunciar que ja no hi hauria una "quantitat mínima" per poder pagar amb targeta als seus establiments, sent aquesta cadena l'última a pujar al carro, ja que Mercadona, Lidl, Aldi, Carrefour i altres empreses ja l'havien eliminat abans.

Encara que a Espanya, en el dia d'avui és legal exigir un pagament mínim amb targeta, els estancs, les cafeteries o els taxistes han anat a poc a poc adaptant-se als nous hàbits i eliminant aquest requisit. De la mateixa forma, els ciutadans s'han anat acomodant a pagar cada vegada més amb diners de plàstic, per la qual cosa la banca ha trobat també un nou nínxol de negoci.

La banca i el negoci de pagaments

Malgrat que les comissions que cobren els bancs als comerços per utilitzar els TPV han baixat, el nombre d'operacions amb targeta és tan alt cada dia que fa que el negoci de pagaments continuï sent molt rendible, com les mateixes entitats han anat confirmant en els últims mesos. Sabadell, per exemple, va informar en setembre que havia tancat un trimestre rècord en facturació de TPV i targetes, també conegut com a negoci d'adquirencia. El català va ingressar fins al tercer trimestre 16.160 milions, un 17% més que l'any anterior.

Santander fins i tot va anunciar en l'inici de la pandèmia que vol crear un gegant de pagaments a escala mundial a través de PagoNxt, on agrupa no només el negoci de pagaments de consumidors i comerços, també el dels pagaments internacionals entre empreses. Per a això, l'entitat que presideix Ana Botín ha adquirit en els últims anys diverses plataformes, com Getnet, que és el negoci d'adquirencia per a negocis.

Segons dades de la CNMC, els principals jugadors a Espanya dins del negoci de pagaments són Comercia (de Caixabank), Banc Sabadell, BBVA i Banc Santander. Encara que a aquests operadors tradicionals cal sumar l'entrada de rivals tecnològics com Stripe, Adyen o Wordline.