El govern espanyol colava a última hora de dimecres una nova pròrroga de l'impost a la banca. Ho va fer a través d'una esmena al projecte de llei per crear un impost global del 15% a grans multinacionals. Les empreses energètiques, que també pagaven el tribut fins ara, s'han quedat fora aquesta vegada. Mentre que el sector financer haurà de suportar-lo fins a 2028.

Les entitats no han tardat a reaccionar. Doncs precisament, dijous, presentaven resultats tres de les més gran del país, CaixaBank, BBVA i Sabadell. El malestar és comú, tota la banca pensa que l'impost és discriminatori i afecta la concessió de crèdit. Asseguren que encara no s'estan veient els efectes, però n'hi haurà. I alguns fins i tot creuen que pot motivar que es moguin negocis fora d'Espanya.

Tanmateix, el sector creu també que no està tot perdut i encara es pot suavitzar l'impost. En tractar-se d'una esmena es pot millorar o fins i tot eliminar. Però demanen diàleg amb el govern espanyol, un diàleg que asseguren no ha existit fins ara.

"Sempre estem oberts a parlar amb el govern espanyol. Explicaríem per què aquest impost inhibeix el crèdit. Moltes vegades es prenen decisions i no cau que pot canviar el cicle econòmic, ara és positiu. Però pot canviar", comentava el conseller delegat del Santander, Héctor Grisi. Encara que ho feia dimecres, abans que s'inclogués en l'esmena.

CaixaBank fa servir el to més dur

CaixaBank va ser el primer en reaccionar públicament i a més va fer servir el to més dur. Entre altres coses perquè és el banc més gran del país i, per tant, el que més paga (870 milions en dos anys). El conseller delegat, Gonzalo Gortázar, fins i tot va dir que l'impost podria dir-se "la taxa CaixaBank" per aquesta raó.

A més, li va recriminar l'Estat (que és el seu segon accionista amb el 17% del capital) que era "tirar-se pedres a la seva pròpia teulada". I va advertir, també, que els cinc primers bancs espanyols que cotitzen a la borsa tenen negoci a l'estranger i podrien deslocalitzar el negoci. Fins i tot, que en el cas que una entitat espanyola participi en una operació transfronterera, podria canviar la seu social.

Malgrat les crítiques, el banquer demanava al govern espanyol "que es reconsideri" l'impost. I recordava que ara s'obre el debat de les esmenes i podrien fer-ho. Si no ho fan i segueix endavant l'acataran, però amb les mateixes estudiaran si està ajustat a dret i si no és així, ho recorreran com van fer amb en anterior. En qualsevol cas, provaran d'explicar al Govern per què no és bo, perquè assegura que quan es vegin els efectes, "serà tard".

BBVA espera més diàleg

BBVA tancava la porta a traslladar la seu o deslocalitzar negocis. "Som un banc espanyol i sempre ho serem, som compromesos", apuntava el conseller delegat Onur Genc, que en qualsevol cas creu que l'esmena "és dolenta per a Espanya i perjudicial".

Explicava que la banca és un catalitzador del crèdit i si imposes un gravamen "s'obstaculitzarà". A més, "té un disseny anticompetitiu, discriminatori, i produeix una doble tributació sobre els mateixos ingressos".

Però Genc feia autocrítica i destacava que "clarament, els bancs a Espanya ho hauríem de fer millor, i tenir més diàleg amb el govern espanyol. Espero que pugui haver-n'hi".

Sabadell, el més prudent

Sabadell és el banc que més prudent s'ha mostrat atesa la seva situació. Està immers en l'opa llançada pel BBVA i el govern espanyol està del seu costat perquè no tiri endavant. De manera que no va fer grans crítiques en públic, com si s'han vist en el passat, quan es va aprovar la primera versió el 2022.

"Nosaltres som molt crítics amb l'impost, però ja l'hem dit moltes vegades", justificava el conseller delegat, César González-Bueno, que a més creu que hi ha una "millora marginal" respecte a l'impost anterior, però evitava pronunciar-se més perquè creu que és "precipitat".

En l'esmena s'ha proposat de canviar la figura de l'impost, passant-lo d'una prestació patrimonial de caràcter no tributari a un impost pròpiament dit, però mantenint que es gravi el marge d'interès i les comissions netes. La idea del Govern és que s'allargui tres anys més, fins a 2028, i que el tipus passi del 4,8% actual a un de progressiu que aniria de l'1% al 6% en funció de la base liquidable.

Les patronals de banca AEB i CECA han emès un comunicat conjunt expressant una vegada més el seu rebuig al nou impost. Asseguren que perjudica la solvència i competitivitat dels bancs espanyols i és contrari a les recomanacions d'organismes internacionals com l'FMI i el BCE, "sent Espanya l'únic país que ha creat un impost d'aquestes característiques".