La banca espanyola ha perdut prop de 17.000 milions d'euros del seu valor de mercat arran de la fallida i intervenció de Silicon Valley Bank (SBV) i l'efecte contagi que han patit les borses. Des de divendres, les principals entitats bancàries del país han registrat pèrdues de capitalització voluminoses que han portat a l'IBEX 35 a caure per sota dels 9.000 punts en tan sols dues jornades.

En aquest sentit, Banc Sabadell ha estat el més perjudicat, després de caure un 11,8% aquest dilluns i un 16,3% des que es donés a conèixer la crisi bancària als Estats Units. El descens del preu de les seves accions des dels 1,3 euros fins als 1,09 euros que marquen al tancament d'aquest dilluns suposa una pèrdua de capitalització per al banc català del voltant a 1.200 milions d'euros.

Per darrere se situen Bankinter i BBVA. La firma que dirigeix Dolores Dancausa perd un 8,54% dilluns i un 12,4% en l'acumulat, mentre que el banc presidit per Carlos Torres descendeix un 8,24% avui i un 11,3% des de divendres. Les pèrdues quant a capitalització de mercat es tradueixen en xifres que ronden els 750 milions i els 5.000 milions d'euros, respectivament.

Un altre dels bancs amb descensos voluminosos ha estat Unicaja Banc. L'entitat malaguenya es deixa el 7,78% aquest dilluns, caiguda que augmenta fins al 10,1% des de la fallida i intervenció de SBV. D'aquesta manera, la pèrdua de valor de mercat de Unicaja és propera als 320 milions.

Per la seva part, el banc que lidera Ana Botín ha perdut aquest dilluns un 7,35%, que ascendeix fins a l'11,2% des que va començar la crisi. En aquest cas, la pèrdua del valor de Santander supera els 7.100 milions d'euros. Mentrestant, CaixaBank, que ha caigut aquest dilluns un 6,24% i un 7,9% en l'acumulat, es deixa pel camí entorn de 2.400 milions d'euros. L'import total en termes de pèrdua de capitalització de mercat frega els 16.800 milions d'euros.

Hi pot haver contagi a Europa?

Es pot destacar que les pèrdues ocorren després d'un període de guanys borsaris en el sector bancari espanyol. Les principals entitats s'han vist beneficiades per les pujades dels tipus d'interès dels bancs centrals, per la qual cosa les últimes dues jornades no esborren el recorregut positiu que moltes d'elles porten registrant en els últims mesos.

Si bé la crisi bancària ha desencadenat totas les alarmes i el pànic als mercats, des de Brussel·les no creuen que la situació es pugui replicar als països europeus. De fet, els missatges abocats aquest dilluns pels principals mandataris han anat en línia amb el discurs tranquil·litzador del president dels Estats Units, Joe Biden. Així, el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, ha assegurat que no veu "risc específic de contagi" per als bancs europeus.

També des de diferents firmes d'anàlisi consideren que la situació no és extrapolable a Europa i Espanya. Des de Renda 4, expliquen que els riscos són més limitats "en tant que parlem d'entitats més diversificades (no concentrades en un sol sector com el tecnològic). A més, en aquesta ocasió els bancs estan molt millor capitalitzats que en la gran crisi financera de 2008". En aquest sentit, no esperen que afecti de forma financera a la banca espanyola, però sí a nivell borsari. "En tot cas, és previsible que es mantingui la volatilitat fins que es determini quins són totes les derivades", assenyalen els experts.

Més enllà de l'afectació al mercat, creuen que el que no és descartable comencin a cobrar protagonisme temes com "l'impacte del tensionamiento monetari en la valoració dels actius", és a dir, bancs amb significatives pèrdues no realitzades a les seves carteres de renda fixa, sense problema a venciment, però que poden provocar un greu problema en moments de necessitat de liquiditat que obligui a la seva venda a curt termini. També esperen que es posi el focus sobre "la creixent pressió per incrementar la remuneració dels dipòsits en un context d'atractives alternatives anés de balanç".