La banca està vivint un moment de glòria. Després de la crisi financera de 2008 i diversos anys de tipus d'interès negatius, el Banc Central Europeu va fer un gir a la seva política monetària fa ara just un any i va començar a pujar el preu dels diners. El resultat? Uns resultats històrics, mai vistos en les entitats espanyoles, que han guanyat uns 12.400 milions d'euros en el primer semestre d'aquest any.
La pujada de tipus està fent que les empreses i les llars paguin més pels seus crèdits. Així, els que ja tenien una hipoteca a tipus variable paguen ara uns 300 euros més al mes que el 2022. I els que acudeixen al banc ara a demanar una hipoteca o un crèdit s'enfronten a interessos de com mínim el 4%, quan fa un any estaven al 0%.
Aquesta situació ha provocat diferents escenaris, però tots són comuns als bancs que han presentat els seus comptes semestrals en els últims dies. En concret, Bankinter, Santander, Sabadell, Unicaja, CaixaBank i BBVA. D'una banda, tots han disparat el marge d'interessos, en alguns casos més del 60%. Per una altra, s'ha produït una caiguda al mercat hipotecari i alguns bancs han venut des de començament d'any un 30% menys que l'any passat.
Així mateix, els resultats de la banca mostren una tendència cada vegada més a l'alça d'amortitzar la hipoteca, la qual cosa està reduint la cartera hipotecària de les entitats. Es tracta d'una cosa bastant comuna quan els tipus d'interès són alts. Les famílies prefereixen estirar estalvis i liquidar part o tot el seu deute abans per pagar més car la hipoteca.
Els resultats també posen en relleu que s'està produint una important pujada del crèdit al consum. En aquest cas influeix que és on més està posant el focus la banca (hi ha més competència), sobretot, en la contractació de targetes de crèdit. Però també demostra que la inflació comença a prémer a les famílies i aquestes prefereixen endeutar-se per anar-se'n de vacances, pagar un cotxe o reformar la casa, abans que per comprar una casa.
El marge d'interessos en puja més del 60%
El marge d'interessos de Bankinter s'ha disparat entre gener i juny un 60,47% (a nivell grup) respecte a l'any passat. Encara que la pujada ha estat molt més gran en la seva filial portuguesa (del 116%). El seu director financer, Jacobo Díaz, assegura que aquesta pujada "no ha tocat sostre" i el tercer trimestre "també serà bo" doncs els crèdits van repreuant-se seguint les pujades de tipus i aquestes no han acabat.
A CaixaBank, el mateix marge ha pujat un 55,2% a nivell grup i més d'un 50% a Espanya respecte a l'any passat. El mateix banc explica en el seu informe financer que es deu "a un augment dels ingressos del crèdit, gràcies a l'impacte positiu de l'evolució dels tipus d'interès de mercat sobre la cartera referenciada a tipus variable, així com els tipus de la nova producció".
A Santander la pujada ha estat de gairebé el 14% a nivell grup, però del 57% només a Espanya. Igual com en BBVA, el marge d'interessos del qual s'ha alçat gairebé un 45% aquí i un 33% a nivell respecte a l'any passat. Mentre que a Sabadell, la pujada ha estat del 29% tenint en compte TSB i sense la seva filial britànica, és a dir, només a Espanya ha estat del 38%.
Unicaja ha tingut la menor pujada fins ara, però frega el 21% interanual. "Els ingressos del crèdit a la clientela han augmentat a causa de l'escalada dels tipus d'interès, que encara no ha acabat de traslladar-se a la cartera de crèdit a tipus variable, i a la contribució de la nova producció a tipus més alts que els de la cartera", explica.
Les hipoteques es desplomen i les amortitzacions acceleren
En hipoteques s'estan produint dues tendències, se'n venen moltes menys que l'any passat perquè són més cares i se n'amortitzen moltes més. Sabadell i Unicaja són al capdavant perquè en els sis primers mesos de l'any han venut un 27% i un 30% menys d'hipoteques que l'any passat.
En la mateixa línia, CaixaBank revelava en els seus comptes que ha concedit 40.000 hipoteques a famílies entre gener i juny, tanmateix, això és un 21% menys que l'any passat. "L'enduriment de la política monetària està afectant a tots els jugadors del mercat", reconeixia el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, qui destacava que en aquest escenari és a més "molt habitual" que els clients amortitzin part de la hipoteca. Aquest any ho fan un 7% dels seus clients davant un 6% de l'any anterior.
La nova producció hipotecària de Bankinter també "s'ha vist afectada per les debilitats del mercat immobiliari i l'increment dels tipus, que fa que el crèdit sigui més car." La caiguda a Espanya ha estat del 25%, "en línia amb el sector", apuntava el seu CFO. Per la seva part, el director financer de BBVA, Rafael Salinas, revelava que en aquest context han pujat un 50% els prepagaments i amortitzacions d'hipoteques al banc durant el primer semestre. "Els clients, si tenen liquiditat, prefereixen pagar".
Des de Santander també explicaven que la demanda d'hipoteques sempre es retreu amb els tipus a l'alça i que han registrat cinc vegades més d'amortitzacions que en anys anteriors. En concret, s'estan amortitzant de manera anticipada entre 200 i 300 milions d'euros al mes.
La demanda de crèdit puja
Encara que la banca concedeix menys hipoteques que en 2022 i els clients amortitzen més que llavors, el saldo del crèdit de la banca espanyola no ha disminuït en el primer semestre i això es deu que la demanda de crèdit és estable o fins i tot puja. "En préstecs al consum, el banc puja un 23% respecte a l'any passat. De 434 milions a 532 milions", indicava el conseller delegat de Sabadell, César González-Bueno.
Es tracta del banc on més puja, doncs, Unicaja i CaixaBank també ha registrat un creixement del crèdit a llars en el segon trimestre, però de l'1,7% i de l'1,2% respectivament, molt més moderat. I en BBVA ha estat del 2,3% La banca està traient totes les seves armes amb els crèdits al consum i les targetes, explicava el CEO, Onur Genc. "Hi ha més competència en consum que en dipòsits".
El consum puja sobretot en llars, perquè les empreses estan retardant més les seves necessitats d'inversió i a més estan aprofitant també per liquidar crèdits ICO i un altre tipus de deutes contrets en els últims anys. Les famílies, tanmateix, continuen endeutant-se per fer un viatge o comprar un cotxe.