Els bancs espanyols continuen justificant que no estan pagant pels dipòsits (malgrat les set pujades de tipus d'interès) perquè tenen molta liquiditat. Presumeixen, de fet, de tenir més liquiditat de la que exigeix el Banc Central Europeu i de situar-se per sobre de la mitja europea. Tanmateix, els bancs italians tenen més liquiditat que els espanyols (són els que més tenen d'Europa) i ja paguen pels dipòsits fins i tot un 5% d'interès. Fins i tot, els bancs espanyols amb presència al país transalpí, com Santander o BBVA, estan remunerant l'estalvi allà i aquí continuen sense moure fitxa.
El Banc d'Espanya posava en relleu aquest dimecres, en una presentació, que respecte a la liquiditat, el sector bancari espanyol presenta mètriques sòlides, ja que la ràtio de cobertura de liquiditat (LCR), que mesura la resistència de les entitats a curt termini (30 dies), se situava a tancament de març en el 166%, molt per sobre del llindar mínim requerit i també per sobre del nivell previ a la pandèmia. Així mateix, la ràtio que mesura la liquiditat d'un banc a mitjà i llarg termini (NSFR) va assolir el 130% a tancament de 2022, de manera que en ambdós casos estan per sobre del requeriment mínim del 100%.
Però el supervisor també donava a conèixer els matalassos de liquiditat d'altres països propers i comparables, com Itàlia, on la LCR supera el 180%. De manera que, no només supera en un 14% a l'espanyola, sinó que és la més alta d'Europa i a més se situa molt per sobre de la mitja europea, que està entorn del 160%. Per sota estan França o Alemanya, amb una liquiditat del 150% que, així i tot, també estan per sobre del mínim exigit pel BCE.
I a tots aquests mercats, en els que la liquiditat és més gran i menor que a Espanya, els grans bancs estan pagant pels dipòsits. A Itàlia, de fet, alguns bancs ja paguen un interès del 5%, més que el preu dels diners fixats pel BCE, que se situa en el 3,75%. En concret, ho fa Smart Bank (del Grup Cirdan) amb el seu dipòsit a cinc anys. Banca Progetto és de les entitats més actives i té dipòsits al 4,5% a cinc anys, igual que Banca Sistema, que ha elevat la remuneració de tots els seus dipòsits després de l'última pujada de tipus i ja paga també un 4,14% pel seu dipòsit a 5 anys. Aquests últims es poden contractar des d'Espanya a través de la plataforma financera Raisin.
Santander i BBVA també paguen pels dipòsits a Itàlia. El banc d'Ana Botín és present a través de Santander Consumer Bank, amb un compte digital, i ofereix un interès del 3% amb el seu dipòsit a un any, del 3,25% a dos anys i del 3,5% a tres anys. El de Carlos Torres també opera a Itàlia únicament a través d'un compte digital i va llançar fa ja mesos un dipòsit a 12 mesos amb què paga un interès del 2%. A Espanya, cap d'aquestes entitats no remunera l'estalvi.
Els dipòsits a Espanya no segueixen el ritme a les pujades de tipus
El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, posava en relleu aquest dimecres que l'increment de l'euríbor a dotze mesos (que ja frega el 4%) només s'ha traslladat "de manera marginal" als dipòsits i a més ho ha fet en nivells molt diferents d'altres èpoques passades on també es va endurir la política monetària, com ara.
El supervisor creu que aquesta vegada hi ha hagut dues particularitats. La primera és la ràpida pujada de tipus d'interès, que el gener de 2022 estaven en negatiu i ara se situen en el 3,75% després de set pujades. I la segona és, la folgada posició de liquiditat de les entitats bancàries.
El Banc d'Espanya ja va reconèixer al seu informe anual -presentat fa només uns dies- que la banca espanyola no està traslladant les pujades de tipus d'interès als dipòsits al mateix ritme que pugen els tipus, ni al mateix ritme que ho fan a Europa. Ja que a determinats països la translació ha estat completa i aquí amb prou feines del 0,5%.
En concret, el BdE indica que els dipòsits a termini al nostre país amb prou feines han augmentat en un 0,50% en un any, quan l'evidència històrica diu que haurien d'haver augmentat en un 3%. "Espanya va més retardada que la resta d'Europa, només s'ha traslladat un 20% de l'augment dels tipus en dipòsits". Els bancs que estan més ben capitalitzats han pujat menys el preu de les hipoteques, però també remuneren menys els dipòsits, afegeix.
En el sistema bancari espanyol també influeix el nivell de concentració, expliquen des del Banc d'Espanya. Els resultats indiquen que, la remuneració ha augmentat menys en els sistemes on hi ha més concentració i més liquiditat, on es necessiten menys dipòsits per finançar el crèdit.