Les noves pujades de tipus d'interès, la contínua escalada de l'Euríbor, la inflació creixent i la desacceleració econòmica frenen la banca espanyola, que ja preveu donar menys hipoteques i crèdits al consum aquest 2023. Donat el context, el sector financer anticipa que la morositat pujarà aquest any, així que adverteix: tallarà l'aixeta i prestarà menys diners que l'any passat a particulars i empreses, una pràctica que va començar ja fa tres trimestres.

Les entitats van canviar la seva política comercial l'abril de 2022, just quan l'Euríbor es va tornar a positiu anticipant que els tipus d'interès començarien a pujar. Els préstecs es van encarir i ho han continuat fent fins al desembre, com posa en relleu l'última Enquesta sobre Préstecs Bancaris del Banc d'Espanya.

En aquesta Enquesta es destaca que l'enduriment dels criteris per concedir préstecs "de forma generalitzada a Espanya i per tercer trimestre consecutiu" no només ha reduït l'oferta, també la demanda, ja que endeutar-se és cada mes més car. La reducció de l'oferta de crèdit respondria a l'augment dels riscos percebuts per les entitats financeres, explica el Banc d'Espanya.

Principalment per les males previsions macroeconòmiques. L'FMI, per exemple, pronostica que el PIB només creixerà un 1,1% a Espanya aquest 2023, la meitat del que anticipa el Govern espanyol (2,1%). El Banc d'Espanya és una mica més optimista i assenyala que creixerà un 1,3%. Però aquesta no és l'única raó, la banca també acusa l'increment dels costos de finançament, a conseqüència del procés de normalització de la política monetària.

Les quatre pujades de tipus d'interès han portat el preu dels diners al 2,5% pel qual deixar-lo és ara més car. També ha pujat l'Euríbor fins al 3,3% al desembre i ha disparat les hipoteques a tipus variable. El que augmenta el risc d'impagament. Per aquesta raó, la banca revela que els criteris de concessió de crèdits a les llars per adquirir un habitatge (les hipoteques) es van tornar a endurir durant el quart trimestre de 2022.

De fet, com ja expliquem en ON ECONOMIA, algunes entitats han duplicat el preu de les hipoteques i també han disparat el preu dels préstecs en la recta final de l'any. Les entitats reconeixen obertament en aquesta Enquesta que les condicions generals aplicades a les hipoteques s'han endurit entre octubre i desembre, i a més ho han fet per tercer trimestre consecutiu.

Principalment, aquest enduriment s'ha traduït en un augment dels tipus d'interès aplicats. D'acord amb això, la demanda de préstecs per adquirir un habitatge va caure en l'últim trimestre de l'any. Per al primer trimestre de 2023, les entitats financeres anticipen que l'oferta continuarà endurint-se, encara que de forma moderada, mentre que la demanda tornarà a descendir a un ritme similar a l'observat entre octubre i desembre.

En els crèdits al consum ocorre el mateix. La demanda de les llars per a consum i altres finals es va reduir en el quart trimestre de 2022 sobretots per la menor confiança dels consumidors, per l'impacte negatiu associat a l'increment dels tipus d'interès i també, encara que en menor mesura, per l'ús més important d'altres recursos per finançar aquestes compres. De la mateixa forma, les entitats financeres preveuen que entre gener i març hi hagi una nova contracció tant de l'oferta com de la demanda.

Les previsions dels bancs espanyols en hipoteques i crèdits són similars a la dels bancs europeus, les entitats de les dues àrees esperen que es produeixi, de nou, una contracció generalitzada de l'oferta i de la demanda de crèdit, en un context d'elevada incertesa sobre l'evolució macroeconòmica, elevada inflació i en el que s'espera que continuï el procés de normalització de la política monetària.

De fet, la previsió és que aquesta mateixa setmana el Banc Central Europeu torni a pujar els tipus d'interès. Previsiblement en un altre 0,5%, des del 2,5% actual fins al 3%. I en aquest context, la banca espanyola la preocupa sobretot que pugui pujar la morositat, la qual s'ha mantingut en nivells històricament baixos durant 2022. El novembre -últim del que hi ha dades disponibles- la taxa de morositat de la banca espanyola va tornar a baixar fins al 3,68%, la taxa més baixa des de desembre de 2008.

Tanmateix, sí que va pujar la morositat de les entitats i filials que financen crèdits al consum, aquí la ràtio va passar del 6,35% d'octubre al 6,37% el novembre, amb un volum de dubtosos de 2.831 milions, per sobre dels 2.762 milions del mes anterior. "L'evolució de la ràtio de morositat hauria propiciat un cert enduriment de l'oferta a Espanya, mentre que a Europa l'impacte hauria estat molt més reduït", destaca l'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos.

Les entitats assenyalen a l'Enquesta que, durant el segon semestre de 2022, l'evolució de la ràtio de dubtosos ja va propiciar un lleu enduriment dels criteris de concessió en els crèdits a llars per a consum i altres finalitats, i de les condicions aplicades als nous préstecs en tots els segments. Això s'explicaria tant pels costos més grans de capital i de les operacions de sanejament com per l'impacte dels requisits regulatoris, de la percepció de riscos més important i de la menor tolerància a ells per part d'algunes entitats financeres.

Per al primer semestre de 2023 - de gener a juny- les entitats anticipen que l'evolució de la morositat podria afavorir novament un cert enduriment generalitzat de l'oferta de crèdit.