Luis de Guindos ha llançat un nou avís als bancs: "esperem que la pujada de tipus es traslladi abans que després a la remuneració de dipòsits". El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE) enviava aquest missatge en un encontre financer on també participaven els primers espases de la banca espanyola i en el qual, a excepció de CaixaBank (que és l'única entitat que ja ha començat a remunerar els estalvis amb aquest producte) totes les entitats s'han posat de perfil.
És més, el mateix conseller delegat de CaixaBank ha indicat que els dipòsits "no són el millor producte" per treure'n partit pels estalvis, encara que el banc n'ha llançat un amb el qual remunera entre un 1% i un 2% TAE depenent de la vinculació del client. "Ens sembla que dins de la multitud de productes que oferim als nostres clients, un dipòsit a termini, com hem dit moltes vegades, no és el millor producte. Però s'ha incorporat per tenir una paleta completa ara que els tipus són ja al 4%", ha explicat Gonzalo Gortázar.
"Una cosa és que ho demani el BCE, i una altra el mercat o els dipositants", apuntava el CEO de Santander. En aquest sentit, Hèctor Grisi feia referència a les hipoteques, un mercat amb molta oferta a Espanya on sí que estan sent actius. "És el mercat més competitiu de tot Europa", una cosa que, és clar, no ocorre amb els dipòsits. De fet, Santander ja està pagant entre un 5% i un 7% en mercats com el Regne Unit pels estalvis, mentre que aquí paga un 3% a través del seu banc digital, Openbank.
"Les entitats financeres ens dediquem a donar crèdit, el nostre negoci està basat a generar un rendiment més gran en el crèdit que el que paguem pels dipòsits, de vegades no s'entén per què estem rebent pressions per remunerar més el passiu", expressava el nou conseller delegat d'Unicaja, Isidro Rubiales.
"Dit això, no és cert que no estiguem remunerant el passiu, ho estem fent, però ara la guerra no està centrada només en el dipòsit, estem portant als clients a assegurances o fons d'inversió", afegia el banquer malagueny, que insistia a més que "són decisions d'un mercat amb lliure competència" on les entitats han d'actuar sota els seus propis criteris comercials com en "qualsevol negoci".
El CEO de Sabadell compartia amb els seus homòlegs que hi ha altres productes més rendibles que els dipòsits a termini, malgrat l'afecció que hi ha a Espanya per ells, ja que ha estat habitualment el favorit per a l'estalvi. "El món canvia, i hi ha instruments millor per a tothom en termes de gestió, liquiditat, qualitat...", comentava César González-Bueno.
En aquest sentit, coincidia amb els executius d'Abanca i Ibercaja (que també ha participat en aquest encontre) que hi ha un altre estalvi, "que és més líquid", el dels comptes remunerats. El conseller delegat de Sabadell creu que allà "sí que hi pot haver opcions" i han d'estudiar-les. Precisament totes aquestes entitats han llançat en els últims mesos comptes remunerats, Abanca dona un 2% TAE, Sabadell un 2,5% i Ibercaja un 5%.