Els principals banquers del país s'han donat cita aquest dimarts en un encontre financer celebrat a Madrid on han rebutjat, de nou, que l'impost temporal a la banca es faci permanent, una cosa que ocorrerà si el PSOE aconsegueix formar govern, tal com recull el seu acord amb Sumar. La banca se sent discriminada des que es va anunciar aquest tribut, però ara més perquè ha rebut una onada de crítiques per part d'alguns membres del Govern després de presentar resultats i conèixer-se que només els sis bancs cotitzats, han batut un nou rècord en guanyar 19.761 milions en nou mesos de l'any, gairebé un 24% més que l'any passat.
Les xifres, sostingudes per les pujades de tipus d'interès, han fet que alguns dirigents polítics reafirmin la seva idea d'allargar l'impost a la banca més enllà de 2024. Però també han elevat la tensió social, perquè les entitats continuen sense remunerar els dipòsits malgrat les deu pujades de tipus d'interès, almenys de forma generalitzada. Per a això també ha tingut resposta el sector, que ha demanat més llibertat i menys intervencionisme. I en general, deixar d'estar a l'ull d'huracà.
El to més dur l'ha fet servir la banca local, els que tenen la majoria del seu negoci a Espanya. De fet, els executius de Santander i BBVA no s'han pronunciat sobre el tema en aquesta ocasió, encara que sí que ho han fet en el passat. "Hem estat bastant clar, ens sembla discriminatori perquè estigmatitza al sector", declarava fa uns dies Héctor Grisi; "L'impost no és ni ha estat una bona idea", indicava Onur Genç en la presentació de resultats.
El que tornava a pronunciar-se era Gonzalo Gortázar, que recentment va dir que allargar l'impost, "era pegar-se un tret al peu". El conseller delegat de CaixaBank (el banc més gran del país per nombre de clients i actius) defensava que els resultats d'aquest any han millorat la rendibilitat de la banca, però que aquesta continua estant per sota del valor en llibres i en el seu cas, encara no s'apropa a la que tenien abans de la crisi financera. L'entitat catalana tenia llavors un ROSEGA del 17% i ara frega el 12%.
"Evidentment, hem tingut una millora important en la rendibilitat de manera generalitzada com a conseqüència immediata de la pujada dels tipus d'interès, però cal preguntar-se si aquesta clara pujada dels resultats és sostenible o no, intentarem que ho sigui. Però no és una pujada exagerada perquè conviu amb una altra realitat i és que les cotitzacions borsàries no han acompanyat. I ens trobem amb un sector rendible que cotitza a uns múltiples bastant baixos", justificava el conseller delegat.
María Dolores Dancausa era la més crítica, com sol ser habitual. En el passat, la CEO de Bankinter ha arribat a "demanar perdó" de manera irònica per presentar "uns beneficis sòlids" quan s'ha acusat la banca de guanyar molts diners amb les pujades de tipus. I aquest dimarts demanava al Govern espanyol que recuperi "unes normes bàsiques" on hi hagi "més llibertat i menys intervencionisme" cap al sector bancari.
També es pronunciava sobre els dipòsits. "No creiem que hi vagi a haver ofertes generalitzades entre els bancs mitjans i grans, almenys a curt termini, encara que tots els bancs millorem les ofertes progressivament". Dancausa es mostrava "convençuda" que d'aquí a uns mesos no es parlarà del tema perquè segons s'acabi l'excés de liquiditat hi haurà millores en dipòsits, però advertia, "l'estratègia comercial dels bancs no ha de respondre a pressions externes, sinó a la competència".
Amb aquest comentari responia, no només a la pressió social, també als supervisors. Doncs el vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos (que també estava en la encontre) recordava la banca que quan es pugen els tipus es fa "per a l'actiu i per al passiu". És a dir, no només perquè els bancs ingressin més amb les pujades de les hipoteques o els crèdits, també perquè remunerin l'estalvi dels clients. Mentre que la subgovernadora del Banc d'Espanya, Margarita Delgado, insistia que s'està produint una menor translació de la pujada de tipus tant a dipòsits d'empresa com de particulars.
Sobre els dipòsits també ha parlat Isidro Rubiales, conseller delegat d'Unicaja. "Si els estem remunerant", defensava, però també reconeixia que hi ha un retard "lògic" al sector financer que té a veure amb la posició folgada de liquiditat. "S'anirà ajustant". Quant a l'impost a la banca, el malagueny assegurava que "fora del sector financer, gairebé ningú no ens vol escoltar". El CEO creu que l'impost temporal està mal plantejat perquè es basa en una idea "que no és la correcta". En aquest sentit, recordava que el 2023 és el primer any amb una pujada de tipus completa després d'anys de tipus negatius, i això és el normal, no l'anormal.
Rubiales advertia que el tribut pot tenir dos efectes negatius, un quant a competència. "Nosaltres no competim només amb bancs nacionals, els nostres inversors són més enllà de les nostres fronteres i és un desavantatge". I el segon és estigmatitzar al sector, "hi ha risc reputacional, encara s'està pagant per la crisi financera de 2008 i sembla que no acabarem mai de pagar els efectes".
Sobre això, revelava que Unicaja va guanyar 260 milions l'any passat i, tanmateix, la càrrega contributiva va ascendir a 400 milions sense comptar amb l'impost la banca, que l'ha pagat per primera vegada aquest exercici. "Aquest 2023 serà encara més cridaner", assegurava.