Les grans empreses que van marxar de Catalunya arran del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i la posterior declaració d’independència no volen ni sentir a parlar de tornar. Literalment. Preguntades per ON ECONOMIA, totes van respondre el mateix: no farem comentaris. Tot i l’acord entre Junts i el PSOE per facilitar el retorn de les empreses, l’assumpte “no està sobre la taula”, admeten des d’algunes d’aquestes empreses, que porten anys dient que no tenen plans per moure’s. L'única que s'ha pronunciat, ja que no va poder esquivar la qüestió, és Colonial.

L’acord per a la investidura de Pedro Sánchez diu que “s'abordaran els elements essencials d'un pla per facilitar i promoure el retorn a Catalunya de la seu social de les empreses que en van canviar la ubicació a altres territoris els últims anys”. Entre aquestes es troben CaixaBank, Banc Sabadell, Naturgy, Cellnex, Colonial, Abertis, Freixenet i Cementos Molins, a més de la Fundació Bancària La Caixa i el seu holding, Criteria.

La patronal Foment del Treball va celebrar l’acord; el seu president, Josep Sánchez Llibre, ha convertit el retorn de les empreses a Catalunya en un dels seus grans cavalls de batalla. Però a les companyies afectades són molt més prudents. Fonts d’algunes de les empreses citades van assegurar a aquest mitjà que l’acord, que encara s’ha de concretar, no canvia la seva posició dels últims anys.

L'única que s'ha pronunciat públicament és Colonial, ja que presentava els resultats aquest dijous a la tarda i el seu president. Juan José Brugera, no va poder esquivar la pregunta. Va ser diplomàtic: "Esperarem que surti el pla, l'estudiarem i prendrem decisions en conseqüència".

“El partit del govern espanyol segueix demanant un referèndum. Mentre això sigui així, no tornarem, ni nosaltres ni ningú”, explica una font empresarial

Les empreses que van marxar després de l'1-O van argumentar que era una qüestió de seguretat jurídica, ja que l’eventual independència i la hipotètica sortida de la Unió Europea les podria deixar en fora de joc. Des d’aleshores, sempre han mantingut el mateix discurs, en alguns casos de forma pública i en d’altres, privada: el canvi no és irreversible, però no és quelcom que es pugui discutir cada dos per tres i, de moment, estan bé com estan.

En privat, diversos directius admeten que la situació a Catalunya dista molt de la del 2017 i creuen que el procés independentista ha passat a millor vida, i per això dubten que es torni a produir una situació com la que els va decidir a fer les maletes. Això no obstant, la prudència acostuma a manar en les decisions empresarials i fins que no vegin que políticament la independència o la idea de referèndum quedi definitivament aparcada, no tornaran a posar el tema sobre la taula.

“El partit del govern espanyol segueix demanant un referèndum. Mentre això sigui així, no tornarem, ni nosaltres ni ningú”, explicava el directiu d’una gran empresa catalana fa uns mesos, quan en plena campanya de les municipals, l’ara alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va posar l’assumpte d’actualitat en defensar el retorn de les empreses a la ciutat i a Catalunya.

Les dificultats per tornar la seu a Catalunya

Aquest sentiment és compartit en l'àmbit empresarial, malgrat els esforços de Foment i del PSC, ja que tot i els pactes per investir Pedro Sánchez, tant ERC com Junts mantenen el referèndum i l’autodeterminació en l’horitzó, com a mínim a escala discursiva. En aquest context, no se la volen jugar, ja que el canvi de seu social, tot i que es pot fer sense cap modificació legislativa i no és complex en l'àmbit burocràtic per a aquestes grans corporacions, sí que ho és a escala social.

Per a què una empresa cotitzada, com CaixaBank, el Sabadell, Naturgy o Cellnex, decideixi canviar de seu, s’ha de proposar al consell d’administració –presumiblement, ho hauria de fer el conseller delegat o el president–, aquest ho ha d’aprovar i després ho ha de ratificar la junta d’accionistes.

Els consells d’aquestes empreses estan plens de consellers independents, molts d’estrangers, als quals és molt fàcil explicar-los que cal moure’s per apuntalar la seguretat jurídica, però no tant convèncer-los de què el perill ha passat i es pot tornar a Catalunya, més tenint en compte que la reivindicació independentista segueix viva en l'àmbit polític i social. Convèncer els accionistes, en algunes empreses molt atomitzats, i majoritàriament fons internacionals, pot ser encara més difícil.

Les empreses han canviat i estan bé on estan

L’altre factor que dificulta el retorn i fins i tot que les empreses s’ho puguin plantejar és que, després de sis anys, se senten còmodes amb la seva situació actual. El canvi de seu no va tenir un cost econòmic ni reputacional significatiu per elles i fer les juntes d’accionistes i algun consell d’administració a Madrid, València, Alacant o Palma no els suposa un gran maldecap. Per si no n'hi hagués prou, algunes han canviat tant en aquest temps que sembla que el que no tindria sentit seria que tornessin.

Abertis, per exemple, ara ja no cotitza i el 50% del seu capital, menys una acció, està en mans de Florentino Pérez a través d’ACS i Hochtief. L’altre 50% és de la família italiana Benetton, per la qual cosa l’únic vincle que manté ja amb Catalunya és la seu operativa a Barcelona. CaixaBank se’n va anar a València perquè hi tenia la seu del Banc de València, que va comprar a la crisi financera, però després de la fusió, el 2021, amb Bankia, que també tenia seu a la ciutat valenciana, aquesta sembla el lloc ideal per tenir-hi la seu.

Algunes fonts apunten que aquestes grans empreses, especialment els bancs, que s’hi juguen més, és molt difícil que tornin, i si ho fan, probablement no seran les primeres, sinó que començaran d’altres més petites i de forma tan discreta com sigui possible. Però de moment, són especulacions, ja que, com han dit diverses empreses, de moment, el retorn “no està sobre la taula”.