La consellera delegada de Bankinter, María Dolores Dancusa, el president d'Abanca, Juan Carlos Escotet, el CEO d'Ibercaja, Víctor Iglesias, i el d'ING Espanya, Ignacio Juliá, també es reuniran amb el nou ministre d'Economia en els pròxims dies. El moment és clau, ja que s'ha de definir com serà l'impost a la banca que el govern espanyol vol fer permanent. Carlos Cuerpo, que va prendre possessió del càrrec fa tot just un mes en substitució de Nadia Calviño, va iniciar una ronda de contactes amb els diferents banquers del país dimarts passat dia 23, quan es va donar cita amb el president de CaixaBank (el banc més gran del país), José Ignacio Goirigolzarri.
Al llarg de la setmana passada i en diferents encontres, el ministre també es va reunir amb el president de BBVA, Carlos Torres; la presidenta del Banc Santander, Ana Botín; el president de Sabadell, Josep Oliu; el de Unicaja Banc, Manuel Azuaga; I el de Kutxabank, Antón Arriola.
Tanmateix, no havia transcendit si Dancausa, Escotet o Iglesias també havien estat citats. Preguntada per aquesta qüestió, la CEO de Bankinter confirmava dijous en la presentació de resultats que ella també havia estat citada dilluns vinent dia 5 de febrer. L'executiva de l'Ibex-35 creu que la decisió de Carlos Cuerpo de reunir-se de manera individual amb cadascun d'ells "és una magnífica iniciativa", i posa de relleu que "una de les primeres mesures" que ha pres en arribar al Ministeri d'Economia hagi estat reunir-se amb el sector financer.
"És una decisió important, el simple fet que ens escolti és rellevant". Dancausa creu que aquests contactes poden ajudar que canviï "alguna cosa" la relació del govern espanyol amb els bancs. En aquest sentit, l'executiva recordava que hi ha molts assumptes de confrontació a sobre de la taula. El més important és l'impost extraordinari, però també l'Autoritat de Defensa del Client Financer o els temes de ciberseguretat. "Hi ha molts temes que ens competeixen i el fet que ens escolti és bo, valoro positivament aquestes reunions".
Sobre l'impost a la banca va parlar llargament. La consellera delegada de Bankinter sempre ha estat molt ferma amb la seva opinió, de fet, en presentacions de resultats passades ha arribat a "demanar perdó" de manera irònica per tenir beneficis i va advertir que anava a recórrer l'impost "l'endemà de pagar-lo". Seguint aquesta línia, dijous passat es pronunciava sobre el sorprenent anunci que l'impost a la banca serà permanent.
"Qüestionar els terminis que s'havien establert genera poca credibilitat. Crec que cal continuar lluitant i barallant-se'l perquè ho reconsiderin". El gravamen extraordinari, pel qual Bankinter va pagar l'any passat 77 milions d'euros, anava a ser, a priori, sobre els resultats de 2023 i 2024. Però en l'acord de col·lació de Yolanda Díaz i Pedro Sánchez es va acordar fer-ho permanent, com finalment es va confirmar al desembre.
Tanmateix, encara no s'ha especificat la forma. Si serà sobre ingressos (com l'actual) o sobre beneficis. Si aplicarà a tot el sector o sol als que estan ara afectats, i és en aquests detalls on volen treballar les entitats perquè tota la banca ha rebutjat, tant el temporal (que fins i tot el tenen recorregut) com el permanent. Per això, fa mesos que les relacions del sector financer amb el govern espanyol estan tensades.
També perquè Economia els ha obligat en els últims anys a millorar l'atenció en oficines dels més grans, a posar solució a l'exclusió financera a l'Espanya buidada i a eliminar comissions als més vulnerables. Mentre preveu posar en marxa aquest 2024 l'Autoritat de Defensa del Client Financer, que els bancs també rebutgen.
Es tracta d'una figura que concentrarà totes les reclamacions que els clients posen als bancs, companyies d'assegurances i CNMV. I que multarà les entitats per cada reclamació que rebin, ja que l'Autoritat entendrà que no ha estat bé gestionada en el Servei d'Atenció al Client, i per això ha acabat allà. Però la banca considera que precisament aquesta multa pot provocar que els clients reclamin sense motiu, sol perquè rebin sancions.
L'avantprojecte de llei, que ha estat en audiència pública al desembre, es troba ara en fase de tramitació urgent per passar com més aviat millor a la seva aprovació definitiva. Tot i que encara es podrien afinar alguns detalls.
Tots aquests temes han estat tractats en les reunions dels banquers amb Carlos Cuerpo la passada setmana, segons ha transcendit. I també continuaran parlant-se en els pròxims dies, en els quals el sector, a més, presenta els seus resultats de 2023, marcats per beneficis rècord després de les pujades de tipus d'interès. El CEO d'Ibercaja està citat el dia 7 de febrer, i el president d'Abanca el dia 1 de gener. També aquell dia es reunirà amb el CEO d'ING per a Espanya i Portugal, Ignacio Juliá. El nou ministre, per tant, es reunirà amb els bancs més grans del país.