La banca espanyola torna a millorar en eficiència i avança posicions a Europa. A tancament del tercer trimestre, les entitats més grans van presentar, de mitjana, una ràtio d'eficiència del 47%, que millora amb escreix el 51% de finals de 2022 i el 55% d'un any abans. CaixaBank i Sabadell són els que més han millorat, però només Bankinter i BBVA aconsegueixen situar-se ja entre els 10 bancs més eficients d'Europa.
Les entitats avaluen la seva productivitat a través de la ràtio d'eficiència, que com més baixa és, millor. Aquesta mesura, principalment, la relació entre els costos i els ingressos. És a dir, els recursos que han de consumir un banc per obtenir ingressos. O com se sol dir, com ha d'invertir una entitat per guanyar 100 euros. Així, si l'esmentada ràtio frega el 100% significa que el banc és poc eficient i com més s'apropi al 0%, es considerarà més eficient per part dels analistes i inversors, que el donen per bo quan està per sota del 50%.
Segons posa en relleu un informe de S&P Global Market Intelligence, actualment, els bancs alemanys, francesos i britànics són els únics que superen aquest 50% i són, per tant, els menys eficients. Encara que per entitats, és UBS (després d'adquirir Credit Suisse) el que es posiciona com el banc europeu menys eficient. El banc suís va registrar una relació cost-ingrés del 99,56% a tancament de setembre, la qual cosa representa un augment de 10,61% respecte a juny.
Deutsche Bank, el banc més gran d'Alemanya, es posiciona el segon de la llista amb una relació cost-ingrés del 72,41% durant el trimestre. Mentre que el tercer i quart banc menys rendible van ser els francesos Société Générale i Groupe BPCE, amb ràtios del 70,45% i 69,90% respectivament.
Els bancs alemanys, francesos i britànics són els menys eficients
La majoria dels 40 bancs europeus analitzats per S&P Global Market Intelligence han millorat les seves ràtios als dos últims exercicis gràcies a les pujades de tipus d'interès (que li han permès elevar els ingressos sense necessitat d'invertir, simplement per la repreuació de carteres) i la reducció de costos, principalment els tancaments d'oficines o la reducció de plantilla. Així, entre els espanyols destaquen les millores de CaixaBank i Sabadell.
A tancament de 2021, el mateix informe situava a Sabadell entre els 10 bancs menys eficients d'Europa amb gairebé un 70% de relació cost-ingrés, i ara amb un 46% ja entra en la llista dels 20 més eficients. La millora de Sabadell, del 24%, només la supera CaixaBank, que en el mateix temps ha passat del 67% al 39%, és a dir, ha baixat la seva ràtio d'eficiència en un 28%.
Cal recordar que en el mateix temps, l'entitat catalana ha materialitzat la integració de Bankia, i una vegada conclosa, ha pogut millorar els seus nivells d'eficiència. Així, ara es col·loca en onzena posició, com a banc més eficient.
CaixaBank millora la seva eficiència en un 28%
Respecte al Banc Santander, la seva ràtio també baixa des de desembre de 2021 i fins ara, encara que no tant, del 54% a 48%, cosa que li permet situar-se per sota del 50%. Tanmateix, encara mostra una gran diferència respecte a Bankinter i BBVA, que se situen al top 10, dins dels bancs més eficients d'Europa.
Bankinter, amb un 36,7%, ocupa la sisena posició. I BBVA, amb un 38%, la setena. En aquests bancs hi ha hagut una millora notable, encara que també és cert que sempre han estat dels més eficients d'Europa. A Bankinter, la ràtio d'eficiència ha descendit un 10% des de 2021, i en BBVA un altre 7%.
Els experts veuen marge per millorar més
Els cinc bancs espanyols inclosos en aquest informe ja estan per sota del 50%. També Unicaja, que no s'inclou. El banc malagueny situava la seva ràtio d'eficiència en el 54,4% a tancament de 2021 i el setembre d'aquest 2023, ja havia baixat el 46%.
Tanmateix, els experts veuen marge perquè l'esmentada ràtio continuï baixant. Recentment, un estudi elaborat per Funcas i KPMG revelava que "la desinversió en oficines continua situant-se com a palanca clau a la recerca d'eficiència, amb un ritme del 10% anual en els últims 5 anys."
La banca espanyola ha tancat més de 28.000 oficines des de la crisi financera de 2008. Només en la pandèmia (entre 2020 i 2022) unes 4.300 per l'avanç de la digitalització i les fusions de CaixaBank amb Bankia i d'Unicaja amb Liberbank. Encara que la xifra ha continuat augmentant aquest 2023, ja que sempre hi ha degoteig i trimestralment es reporten centenars de tancaments més.
Malgrat això, els experts consideren que els bancs espanyols tenen una ràtio de costos sobre ingressos encara alta, "la qual cosa indica que encara hi ha marge per millorar" a través de més tancaments d'oficines, però no sol.
Davant d'alguns desafiaments com la inflació, que pot elevar els costos de la banca (pels salaris) i tornar a elevar la ràtio d'eficiència, consideren que la digitalització pot ser "una eina clau per millorar l'eficiència i reduir costos a llarg termini, la qual cosa pot ajudar les empreses a suportar els desafiaments econòmics actuals".