Barcelona té les cases i els pisos de nova construcció més cars de tot Espanya. El preu mitjà assoleix els 5.156 euros per m² a la Ciutat Comtal, per sobre fins i tot de Madrid i Sant Sebastià, on se supera la barrera dels 4.000 euros per m². O de Bilbao, que gairebé arriba als 3.100 euros. Tanmateix, la capital catalana no és la que més s'ha encarit el 2023. Segons un estudi presentat aquest dilluns per Societat de Taxació, el preu mitjà de l'habitatge nou ha crescut en totes les comunitats autònomes i ciutats per sobre del 2%, però han estat les Balears i Madrid les que lideren el rànquing, amb una pujada interanual superior al 6%.

En el costat contrari hi ha Ciudad Real (1.301 euros per m²), Càceres (1.311 euros) i Badajoz (1.322), que són les capitals de província amb els valors mitjans més baixos i on menys han crescut l'últim any. Així, la mitjana nacional es va situar el passat exercici en 2.871 euros per m². Però l'estudi destaca que el preu de l'habitatge nou continuarà sent alcista durant els pròxims trimestres.

De fet, preveu que el juny d'aquest 2024 assolirà els 2.925 euros per m² de mitjana a tot el país, la qual cosa suposa un increment del 4,1% front preu registrat el juny de 2023.

Així mateix, Societat de Taxació posa en relleu que el desequilibri existent entre l'oferta i la demanda d'habitatge a Espanya "podria intensificar-se en els pròxims 20 anys", en cas de mantenir-se els actuals nivells de construcció d'habitatge nou, que ronden entre les 80.000 i les 100.000 unitats a l'any, seran "insuficients" per cobrir la projecció de noves llars, que seria entorn de les 200.000 famílies de mitjana cada any. Un factor que farà també pressionar els preus.

Si es té en compte la projecció de població per als pròxims 15 anys, el 50% de la nova demanda d'habitatge es concentrarà entre Catalunya i la Comunitat de Madrid. Només en aquestes dues comunitats farien falta 800.000 nous habitatges. Alhora, zones com Castella i Lleó o Astúries es veuran condicionades en aquest sentit pel fenomen de la despoblació.

Una altra de les conclusions de l'informe de Societat de Taxació presentat aquest dilluns per la directora d'Institucions i Grans Comptes, Consol Villanueva, i l'analista estratègica de Mercat en la companyia, Leticia Sánchez, té a veure amb l'evolució de l'euríbor i les hipoteques. En aquest sentit, destaquen que l'evolució de l'economia, principalment de la inflació, condicionarà el mercat hipotecari.

L'euríbor ja ha encadenat dos mesos consecutius de baixada, el que pot anticipar una relaxació de la política monetària del Banc Central Europeu previsiblement a partir del segon semestre de 2024. I aquesta expectativa de baixada de tipus d'interès el 2024 pot provocar un possible canvi en el balanç de la contractació hipotecària a tipus fix o a tipus variable, expliquen.

Les expertes destaquen que, en termes generals, el mercat immobiliari continua mostrant "una gran resiliència quant a nivell d'activitat", malgrat que les compravendes d'habitatge encadenen nou mesos de descensos. Creuen que l'habitatge utilitzat continuarà sent el segment més damnificat per l'encariment del finançament, amb un descens de les transaccions en l'acumulat de gener a octubre de 2023 del 9,9% interanual. La caiguda, per tant, serà més acusada que la venda d'habitatge nou (-3,6%).