Barnaclínic, el braç de sanitat privada de l'Hospital Clínic de Barcelona, va facturar l'any passat 16,1 milions d'euros, un 3,44% més que a l'exercici anterior, però sense assolir el rècord de 17 milions aconseguit el 2019, abans de la pandèmia. Un terç dels seus ingressos procedeixen de pacients estrangers, de l'anomenat turisme mèdic.

Segons els comptes que acaba de dipositar al Registre Mercantil, aquesta clínica privada va millorar els resultats l'any passat precisament gràcies als pacients internacionals, amb els quals va ingressar més de 4 milions d'euros, amb un increment del 20%, perquè la facturació als nacionals va retrocedir fins als 12 milions, un 2,5% menys.

Barnaclínic va mantenir durant anys una tendència a l'alça dels ingressos fins que, el 2020, les restriccions a la mobilitat imposades durant la fase més dura de la pandèmia els va deixar sense clients estrangers i sense bona part dels nacionals. La facturació va baixar fins a 12,6 milions d'euros. I això que l'Hospital Clínic, el seu propietari, els va auxiliar amb un "contracte d'emergència" perquè els prestés serveis assistencials.

Els comptes sempre han donat beneficis si bé escassos. L'any passat, de només 22.500 euros i, en l'anterior, no van arribar als 48.000. En realitat, més que obtenir guanys per a l'empresa, els busca per als seus professionals mèdics, molts dels quals compaginen la sanitat privada a Barnaclínic amb la pública a l'Hospital Clínic. Des d'aquesta última institució sempre han argumentat que així "retenen talent".

Una clínica privada dins d'un hospital públic

La relació entre l'Hospital Clínic (una corporació pública controlada per la Generalitat) i Barnaclínic (una societat anònima propietat de l'Hospital Clínic) ha generat controvèrsia política i ciutadana. I un dels motius és que Barnaclínic continua atenent els seus pacients privats en una de les plantes d'un centre públic de referència com és l'Hospital Clínic.

El 2013, l'Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES), la patronal de les clíniques privades, va denunciar Barnaclínic davant dels jutjats mercantils per suposada competència deslleial. Consideraven que s'aprofitava de mitjans materials i humans de la sanitat pública per a un negoci de sanitat privada. Tanmateix, la seva demanda va ser desestimada. Com a represàlia, les mútues Assistència Sanitària Col·legial i Asisa, adherides a ACES, van deixar d'enviar-li pacients.

El 2017, un informe de la Sindicatura de Comptes va advertir que "no existeix un marc jurídic que empari la prestació d'assistència sanitària privada per part de centres públics amb mitjans personals i materials d'aquests". El llavors conseller de Salut, Toni Comín, va comminar Barnaclínic a canviar la figura empresarial (de SA a fundació) i a abandonar el recinte d'un hospital públic. Fins i tot es va crear una comissió bipartida per estudiar-ho. Recentment, arran de la incorporació de la Clínica Plató al grup Hospital Clínic es va especular amb el trasllat de Barnaclínic a aquelles instal·lacions, però es va descartar.

Barnaclínic contínua amb la seva activitat privada aliena a aquestes polèmiques. Segons l'informe de gestió de 2022, la major part dels seus ingressos procedeixen de l'àrea d'hospitalització, amb la qual van obtenir 10,5 milions d'euros, un 5,8% més que el 2021. En canvi, el descens més important es va registrar en l'àrea de fecundació in vitro, amb un 19% menys, que atribueixen al fet que "el sistema públic ha destinat més recursos a aquesta activitat".

Sobre l'atac cibernètic patit per l'Hospital Clínic el març passat, indiquen que no va afectar la informació mèdica sobre els pacients de la clínica privada, ni sobre les seves dades econòmiques o financeres.

Aquest informe està firmat pel doctor Josep Campistol, que compagina els càrrecs de president del consell d'administració de la privada Barnaclínic amb el de director general del públic Hospital Clínic de Barcelona.