La baronessa Carmen Thyssen tindrà un museu amb el seu nom al passeig de Gràcia de Barcelona, la ciutat on va néixer fa 81 anys, que serà on s’exhibirà una de les seves col·leccions privades d’art, formada per obres de pintors catalans dels tres últims segles. Ha complert el “desig” que aquesta col·lecció es mostri en un museu barceloní i, a sobre, ingressarà un lloguer anual —per un import que no s’ha revelat— dels promotors d’aquest projecte, la gestora d’inversions Stoneweg. Aquesta última va signar divendres passat la compra de l’edifici dels antics Cinemes Comèdia, en ple centre de Barcelona, per transformar-lo en el que s’anomenarà Museu Carmen Thyssen Barcelona.
En converses anteriors amb la baronessa, aquesta va detallar diverses ofertes que ha rebut en el passat per part de presidents de govern, ministres, grans corporacions o, fins i tot, de reis perquè els cedís obres per poder-les exhibir en els seus respectius països. Pel que fa a la col·lecció de pintura catalana que es mostrarà a Barcelona, va rebutjar una oferta milionària de Dubai, per a una cessió temporal a un museu de l’emirat. I per altres dels seus fons pictòrics, fa anys, va rebre ofertes des d’Alemanya —amb la mediació del difunt canceller Helmut Kohl—, de la Gran Bretanya —amb la participació de Margaret Thatcher i de l’actual rei Carles, que va viatjar fins a Lugano (Suïssa) per tractar-ho personalment amb la baronessa— i, sorprenentment, del mateix Vladímir Putin.
En 2015, quan es trobava en la seva residència de La Moraleja (Madrid), va rebre una delegació d’enviats del Kremlin. La baronessa explica que li van posar Putin al telèfon, el qual, en anglès, li va proposar llogar la seva col·lecció d’art: “Seràs la reina de Sant Petersburg”, li va dir, perquè tenia la intenció d’exhibir-les en aquesta ciutat.
El 2019, el govern de Putin ho va tornar a intentar. El seu ministre de cultura, Vladímir Medinsky, i l’ambaixador de Rússia a Madrid es van posar en contacte amb ella amb la intenció de llogar-li la col·lecció. La trobada va tenir lloc a l’Hotel Mandarin, del passeig de Gràcia de Barcelona, però tampoc ho van aconseguir. Aleshores, els mandataris russos planejaven exposar-la a Moscou, en un recinte del Museu Pushkin.
Sempre ha dit que, si hagués fet cas d’ofertes com aquestes, hauria tret més diners dels que ha aconseguit cedint les seves col·leccions a administracions públiques espanyoles. Al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid hi ha una col·lecció del difunt baró Heinrich Thyssen-Bornemisza —propietat de l'Estat— i la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza —un fons d’art propietat de la baronessa, que ha cedit per llogar a l’Estat—. El 2022, l’aleshores ministre de Cultura, Miquel Iceta, va tancar un acord amb la baronessa pel qual aquesta rep 97,5 milions d’euros per 15 anys per la cessió de 330 obres, valorades en 1.400 milions d’euros. Aquesta cessió inclou el Mata Mua, de Paul Gauguin, que va ser motiu d’un estira-i-arronsa entre les parts. Per cert, el iot de la baronessa també porta el nom de Mata Mua.
A sobre, Carmen Thyssen participa o cedeix obres a quatre museus més: a Andorra —el seu actual país de residència—, Màlaga, Sant Feliu de Guíxols i, quan obri, probablement el 2027, a Barcelona.
A Sant Feliu de Guíxols, on té la residència Mas Mañanas, a la urbanització Punta Brava, obre als estius l’Espai Thyssen, on s’exhibeix una mostra de la seva col·lecció, però l’Ajuntament també impulsa un museu que portarà el seu nom i que, segons les previsions, també podria inaugurar-se cap a 2027. Així, la baronessa tindria dos museus a Catalunya, tots dos centrats en pintura catalana.
Les col·leccions d’art són herència del seu difunt espòs Heinrich Thyssen-Bornemisza (Scheveningen, Holanda 1921 – Sant Feliu de Guíxols, 2002), però ella ha subhastat algunes obres per mantenir la seva família i, també, n’ha adquirit de noves.
La família de Carmen
A la baronessa Carmen Thyssen se la coneixia en altres temps per Carmen Cervera, Tita Cervera o, fins i tot, Tita Baker, nom amb el qual va aparèixer en els crèdits d’algunes pel·lícules en l’etapa en què va estar casada amb l’actor Lex Baker (1919 -1973), famós pels seus papers de Tarzan, a Hollywood. Però va néixer a Barcelona, el dia de Sant Jordi de 1943, amb el nom de María del Carmen Cervera i Fernández de la Guerra o, segons alguns cronistes, amb el més simple de María del Carmen Cervera Fernández. Tenia dos germans, Gloria i Guillermo, ja difunts. El seu pare era propietari d’un taller de reparació de motocicletes al carrer Balmes.
Els seus progenitors es van separar quan encara anava a l’escola, però això no va impedir que passés per bons col·legis de Barcelona i Madrid, fins i tot del Regne Unit i Suïssa. És llesta, però els primers èxits li van venir per la seva bellesa: el 1961, amb 18 anys, va guanyar el certamen de Miss Barcelona, després el de Miss Espanya i va quedar en tercera posició en el de Miss Univers. Això li va obrir les portes al món de la faràndula i la premsa rosa va posar l’objectiu sobre ella, que es va fer ressò de les seves parelles: Lex Baxter, Espartaco Santoni... però no de l’empresari publicista Manolo Segura, al qual, en èpoques més recents, aquestes publicacions li han atribuït la paternitat de Borja, el primer fill de la baronessa.
A principis dels vuitanta va conèixer el baró Heinrich Thyssen en un sopar quan es trobava de viatge per la Mediterrània i, el 1985, es va convertir en la baronessa Thyssen, quan tenia 38 anys. Aquí comença una nova vida. El baró va adoptar Borja i, el 1991, va vendre part de la seva col·lecció d’art a l’Estat espanyol perquè, una altra part, la va deixar en herència a Carmen quan va morir el 2022. Això va enfurismar els fills del baró, fruit dels seus quatre matrimonis anteriors.
Però en l’herència també hi havia societats, radicades en diversos països, i propietats immobiliàries. La baronessa va vendre fa uns anys la residència que tenia a Lugano (Suïssa), anomenada Villa Favorita, però encara utilitza la de Sant Feliu de Guíxols, Barcelona, Madrid, Marbella i, clar, la d’Andorra.
El 2006, va adoptar dues bessones, Carmen (a la imatge superior, al costat de la seva mare) i Sabina, que el juliol passat van complir 18 anys. En declaracions al programa televisiu Salvados, la baronessa va deixar clar que “els hereus són els tres per igual”. O sigui, Borja i les bessones compartiran l’herència a parts iguals.
Però, l’origen de la fortuna està en la nissaga dels Thyssen, sobretot en August Thyssen (1842-1926), nascut a Renània, que va aixecar un imperi amb l’acer, que dècades després seria l’actual ThyssenKrupp. Un dels seus fills es va casar amb la baronessa hongaresa Margit Bornemisza, fet que el va convertir en baró. Aquest va tenir dos fills, Friz i Heinrich, el qual va ser el marit de la barcelonina Carmen Cervera. De fet, aquest últim Heinrich, el segon baró de la nissaga, va ser l’artífex d'aquestes grans col·leccions d’art.