Per què una marca de moda de vestir s’ha de centrar a dissenyar col·leccions per a temporades o per a gèneres? Aquesta va ser una de les preguntes que Núria Basi i l’equip de direcció i de dissenyadors de la marca Armand Basi van posar sobre la taula de debat el 2020 quan van decidir fer un rebranding.
El resultat ha estat un còctel que “adapta els valors empresarials fundacionals que han donat trajectòria a una companyia de 80 anys, com ara l’avantguarda, el disseny, la qualitat, l’atreviment, el risc...”, però que s’adapta als temps actuals amb “la sostenibilitat i una pinzellada de radicalitat”, expliquen a l’uníson la presidenta de Basi Group, Núria Basi, i el conseller delegat, Marco Palmero.
Basant-se en aquesta filosofia han sorgit les noves peces i complements d’Armand Basi, creades en col·laboració amb diferents dissenyadors d’avantguarda, amb talent jove, i que arriben al mercat en col·leccions càpsula de moda genderless (sense gènere). “Són sèries curtes, com les que han guarnit l’últim pop-up store presentat fa pocs dies a Berlín, que mostren que seguim sent una marca diferent”, remarca Núria Basi.
Les càpsules es distribueixen internacionalment i es comercialitzen bàsicament pel canal online i boutiques “que ens compren alguns dels models”, explica Núria Basi i remarca que els clients busquen una certa exclusivitat. “Estem a més de 50 països arreu del món amb la marca tèxtil i la línia de fragàncies”, concreta Marco Palmero, vinculat al grup des del 2002, quan Basi Group va voler donar un impuls a la línia de calçat.
La tendència a la uniformitat en vestir, que abanderen moltes marques, no encaixava amb l’esperit de la marca que va crear l’empresari Armand Basi el 1987. Aquell mateix any van posar en marxa una important factoria a Badalona, avui ja inexistent. Era un final de dècada important, “quan es van obrir molts horitzons per a Espanya, amb l’entrada a la Unió Europea”, i com recorda la seva filla “van arribar moltes marques estrangeres”.
Però aquesta circumstància no espantava un empresari que amb el seu germà Josep va engrandir la companyia Creaciones Basi, que havia aixecat la seva mare Mercedes Sabi. Origen va ser un petit taller de confecció de samarretes interiors, a la dècada dels 40 del segle XX, al barri de Gràcia de Barcelona, que l'àvia Mercedes, vídua, va crear per sobreviure. Amb els anys, “el pare i el meu tiet van començar a viatjar a França, una mica d’estranquis, perquè per poder travessar la frontera s’apuntaven a excursions de peregrinació, per exemple, i un cop a França es dedicaven a visitar llocs de moda i d’avantguarda”, relata Núria Basi. Això els va servir per veure què es feia a fora i “van ser els primers a portar el color a les confeccions de gènere de punt, quan tothom a la postguerra espanyola vestia de negre i gris”.
L'explosió amb Lacoste, als 60
Els lligams amb França també els van conduir, els anys 60, a fer el gran salt en el sector del tèxtil català i espanyol, gràcies a un acord amb la firma francesa Lacoste. Sota llicència (1962), van dissenyar, produir i vendre els coneguts polos Lacoste, de punt piqué i amb el logotip del cocodril.
“La creativitat, innovació i qualitat amb què es treballava des de Barcelona per a Espanya ens va posicionar com el principal partner de Lacoste a l’estranger i, fins i tot, vam acabar produint col·leccions exclusives per a la marca a França”, comenta Basi. En aquella etapa, a partir dels anys setanta, es va incorporar a la companyia Lluís Juste de Nin, fill de Mercè de Nin Sabi cosina de la família, qui va acabar assumint la direcció creativa de la companyia i en va ser accionista.
“Vaig treballant molts anys amb Juste de Nin; dèiem que érem complementaris: jo el seny i ell la rauxa”, escenifica Basi per explicar com ella, biòloga de formació abocada a la investigació i en principi poc interessada a treballar a la companyia, va acabar “per circumstàncies diverses” entrant a l’equip directiu. Amb el seu pare al capdavant de l’empresa, el 1998, Núria va ser primer subdirectora general. “Que no volgués treballar a l’empresa no vol dir que no la valorés i molt menys que no la conegués al detall", remarca. Ans al contrari, ja que "de ben joveneta el pare ens portava a mi i les meves dues germanes a la fàbrica, els dissabtes i durant les vacances, i vam treballar a pràcticament totes les seccions de la fàbrica”, relata.
Des del 2005, Núria Basi és la presidenta de Basi Group, i ha esdevingut una executiva referent a moltes institucions i entitats de Catalunya. En els darrers 26 anys ha treballat “per adaptar la companyia a les tendències de la moda”. Amb episodis com el punt final a la relació amb Lacoste, cap al 2018, que va comportar també el tancament de la fàbrica de Badalona i del centre logístic de Barberà del Vallès. “Veniem, a més, d’una etapa anterior, la de la crisi de 2008, en què cada vegada era més difícil produir localment; els nostres proveïdors van anar tancant fàbriques i se’ns va trencar la cadena local de producció i acabats, per exemple”.
Arran de la crisi i la sortida de Lacoste es va afrontar un primer replantejament total del grup. Es va aprimar l’estructura i el negoci. De facturacions de més de 100 milions d’euros en els anys previs a la crisi de 2008, el grup ha tancat 2024 amb un negoci de 15 milions. Les previsions... "No en fem; la moda depèn de tants aspectes i el context és tan canviant...". Pel camí, el 2015, també es va reordenar l'accionariat, amb la sortida dels hereus de Josep Basi, els cosins Marta, Margarida i Josep Basi Borrell que es van desprendre del 45% de les accions.
Sense estructura però aferrats al territori
El resultat del reposicionament postcrisi -i després de superar l'etapa de la pandèmia de la Covid-19- és l’actual companyia que pràcticament no té estructura fixa, més enllà d’una vintena de persones. “Ara tenim una mínima estructura i totes les àrees externalitzades i treballem amb els millors partners per cada departament i per cada projecte”, diu Basi i ho defensa argumentant que “si no es pot tenir internament el millor equip per a cada tasca, el millor és fomentar les col·laboracions”.
Això no obstant, el patronatge de les peces que dissenyen creadors consagrats i joves talents es fa a Igualada i la confecció es produeix a Lleida. “La nostra aposta per a la producció local ha estat una màxima al llarg de la història; mai hem anat a fora a fabricar perquè volíem uns estàndards de qualitat molt exigents”, diu Basi. Per això somriure quan manifesta que “si una cosa no hem sabut fer mai al llarg de tots aquests anys és produir low cost”.
Si en saben de fomentar la sostenibilitat. Com que es produeix amb sèries curtes, això permet comprar teixits que hagin quedat de tirades més grans. És una tendència que estan adaptant molts creadors. "És una forma més de contribuir a la sostenibilitat", explica Palmero i insisteix en l'aposta per la proximitat i per recolzar els joves creadors locals. El resultat són peces exclusives "trencadores" que han vestit, per exemple, Rigoberta Bandini, o que s'han vist a les gales dels premis Goya.
Altres marques llicenciades
Uns estàndards de qualitat que també han buscat sempre en les marques llicenciades. Primer va ser Lacoste, però després en van venir altres. Ara tenen Nautica, Cole Haan, Schmoove, Yogi, i més recentment, No Name i Nautica Footwear, icòniques marques internacionals que “han establert la seva presència a Espanya gràcies a la nostra tasca; perquè sabem cuidar a les marques”. La cartera de marques s’ampliarà el pròxim octubre amb la francesa Caval, la primera marca de sabatilles franceses asimètriques i responsables. "Aquí es veu la nostra filosofia: roba o complements innovadors, radicals, atrevits..." i aposta pel talent i la producció de proximitat. Caval és una marca fundada el 2013 entre els joves francesos Achille, Simon i Benoît, i el seu objectiu va ser crear unes sabatilles elegantment desaparellades i produïdes a Portugal.
Aquest nou projecte és del coneixement dels membres de la quarta generació de família Basi, que “està repartida pel món, però estan informats de les decisions que es prenen a la companyia”, perquè puguin exercir d’accionistes responsables quan els hi toqui. “Però no creiem que cap d’ells assumeixi càrrecs directius”, explica Núria Basi. De moment, per dirigir segueix Núria Basi i Marco Palmero, que també té un petit percentatge de les accions per acabar de configurar un accionariat format per la majoria del capital en mans de les tres germanes Núria, Isabel i María José Basi Moré i el 10% que controla una altra branca de la família Sabi, i que representen els hereus de Lluís Juste de Nin.