El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, rebutja l'opa hostil del BBVA al Sabadell per “l'increment en el nivell de concentració, que podria tenir impacte negatiu en l'ocupació i en la prestació de serveis financers.” Natàlia Mas, consellera d'Economia, ha incidit també en els pocs bancs que queden ja amb potència a Catalunya. Però no és ja que en quedin pocs, és que el BBVA s'ho ha quedat gairebé tot.

El banc que presideix Carlos Torres ha explicat que, malgrat les declaracions de governs, partits polítics, sindicats i patronals contra l'opa hostil, espera que “s'apreciïn les bondats de l'operació”. La companyia espera completar el procés de compra a mitjans de 2025, quan esperen obtenir els permisos necessaris de tots els organismes reguladors i de competència. El panorama, llavors, serà de molta menys competència en el sector bancari.

🔴 Opa hostil del BBVA al Banc Sabadell, DIRECTE | Reaccions i última hora

Si l'operació acaba tancant-se amb èxit, el BBVA haurà absorbit 8 de les 11 entitats que conformaven el mapa bancari català previ a la crisi financera de 2008. En aquell temps, Catalunya comptava amb 10 caixes d'estalvi i un banc, així com altres caixes vinculades a professionals, com els arquitectes o els enginyers. També existien les cooperatives de crèdit, encara que el seu paper no era gaire reconegut dins del sector bancari.

Així, 16 anys després, l'única caixa que queda a Catalunya és la Caixa d'Enginyers, que, si el BBVA absorbeix el Sabadell, serà la segona entitat financera més gran només per darrere de Caixabank, que si bé compta amb la seva seu social a València, manté bona part de l'operativa a les torres negres de la Diagonal de Barcelona. A més de la crisi, les exigències del Banc Central Europeu (BCE) i els plans de creixement de les grans entitats que dominen les finances han reconfigurat el panorama bancari.

Un procés que, si es consuma l'opa sobre el Sabadell, haurà desembocat en la concentració de la banca catalana en dues mans. A més, de les 11 entitats que existien, 8 hauran acabat sota la marca BBVA, el centre de decisió del qual se situa a Madrid.

El procés de desaparició de les caixes

Pel camí, La Caixa d'Estalvis i Pensions (La Caixa) ha passat a ser Caixabank i la resta de caixes ja no existeixen: Caixa Catalunya, Caixa Tarragona, Caixa Girona, Caixa Manresa, Caixa Manlleu, Caixa Penedès, Caixa Laietana, Caixa Terrassa i Caixa Sabadell.

La crisi financera va agitar el vesper i les caixes van tenir un doble problema. D'una banda, el BCE va forçar la seva desaparició, mentre que moltes d'elles s'enfrontaven a greus problemes per poder fer front a la pujada de la morositat, per la sobreexposició a perfils de clients poc solvents o molt sensibles a la recessió i pel volum, ja que eren molt petites. Això va suposar un llast que no van poder treure's de sobre.

Com a resposta, l'Estat va crear el FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), destinant més de 120.000 milions a rescatar el sector financer espanyol. Promovent fusions entre les caixes, va aconseguir que es formés CatalunyaCaixa, unió de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa, que va néixer el juliol de 2010 amb el FROB com a principal accionista.

Més tard, el juliol del 2011, naixia Unnim com a resultat de la fusió de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu, amb el FROB al capdavant de l'operació. No obstant això, la nova entitat no va aguantar ni dos anys de vida, ja que l'Estat no volia tenir aquest pes accionarial i els va buscar comprador a totes dues entitats, que va resultar ser el mateix: BBVA.

El banc d'origen basc, resultat de l'absorció per part del Banco Bilbao del Banco de Vizcaya i d'Argentaria, va completar l'adquisició d'Unnim el 2013. Només dos anys més tard, va obtenir Catalunya Banc, que havia canviat el seu nom en passar de caixa a banc. D'aquesta manera, BBVA es va quedar amb sis de les deu caixes catalanes per un preu atractiu: més 1.100 milions per Catalunya Banc i 1 euro per Unnim, però amb la injecció de 953 milions per part del FROB.

Si bé és cert que va haver de desemborsar milers de milions per reestructurar-les, el sector es va cobrir l'esquena i va negociar l'Esquema de Protecció d'Actius (EPA), instrument mitjançant el qual passaven factura anual a l'Estat de les pèrdues que els causaven els actius immobiliaris de les entitats que es quedaven.

Quant a Caixa Penedès, es va enrolar en Banco Mare Nostrum (BMN), també sota el control del FROB, amb caixes com les de Múrcia, Granada i la mallorquina Sa Nostra. Però a finals del 2012, el Sabadell es va quedar el negoci de BMN a Catalunya, per la qual cosa va acabar tornant a mans catalanes. Uns anys més tard, el FROB va fusionar Bankia i el que quedava de BMN.

En cas de completar-se l'opa sobre el Sabadell, se sumarien així a la llista d'entitats que han acabat en mans del BBVA, tancant encara més el cercle de poder financer a l'Estat i confirmant la gairebé desaparició del sector bancari a Catalunya.