El BBVA ha proporcionat més dades sobre el resultat que tindria la fusió amb el Banc Sabadell, sobre el qual ha llançat una opa. Al fullet que l'entitat va remetre a la Comissió de Borses i Valors dels EUA (SEC, per les seves sigles en anglès) especifica que la combinació d'ambdues entitats incrementaria el pes de BBVA cap a l'eurozona en cinc punts percentuals en termes d'actius totals, i en nou punts en termes de benefici acumulat.
És a dir, preveu que la combinació amb el Sabadell permetrà que l'eurozona en suposi més del 40% del benefici total del grup. Aquest percentatge aproximaria la importància de la zona de la UE amb el principal generador de guanys del banc, Mèxic, que acumula actualment més del 49%.
Amb els resultats de 2024, el pes que té BBVA Espanya en els beneficis del grup és del 34,5%, a la qual cosa se suma el negoci de banca a l'engròs que l'entitat realitza a l'eurozona i que s'inclou dins de la unitat 'resta de negocis' que, juntament amb els EUA i Àsia, suposa un 4,6% del benefici total del grup, segons informa Europa Press.
Sumant els nou punts, i sense tenir en compte els EUA i Àsia, l'exposició a l'eurozona en termes de beneficis s'elevaria per sobre del 40%, aproximant-se al 49% que Mèxic suposa avui dia sobre els guanys del total del grup.
D'altra banda, Espanya és el país amb més pes per actius dins del grup BBVA: acumula el 53% davant el 21% de Mèxic. Tanmateix, l'operació amb Sabadell l'aproximaria al 60% d'exposició per actius, incrementant així la seva dependència cap a mercats desenvolupats.
Negocis complementaris
Al mateix fullet davant de la SEC, BBVA defensa la seva opa sobre Sabadell en què la combinació de negocis és "molt complementària", tant per la diversificació geogràfica com pel posicionament en diferents segments de clients a Espanya.
Segons les seves dades, Sabadell té un pes més important en pimes, amb una quota de mercat del 12,9%, davant el 12% de BBVA, mentre que aquest té més pes en el negoci detallista (amb una quota del 14,8% respecte al 6,5% de Sabadell, incloses hipoteques i préstecs al consum) i grans empreses.
El banc espera que aquesta diversificació geogràfica i en segments de negoci permeti que el grup resultant sigui "més resilient" als impactes macroeconòmics.
La fusió d'ambdues entitats suposaria crear la segona entitat financera més gran d'Espanya amb una quota al mercat de crèdit propera al 22%, segons els càlculs realitzats per BBVA i amb dades de 2024. A més, agrega que comptaria amb uns actius totals superiors al bilió d'euros i més de 100 milions de clients a tot el món.
Explica que la cartera de préstecs del grup seria "més equilibrada" amb un 49% de crèdits a clients detallistes (en comparació amb el 50% i el 46% de BBVA i Banc Sabadell, respectivament); un 28% en préstecs a pimes (davant el 24% i el 35%) i un 13% en préstecs a clients corporatius i de banca d'inversió (respecte al 16% i el 8%).
El persistent interès del BBVA
Aquesta setmana es compleix un any des que el president de BBVA, Carlos Torres, es reunís amb el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, per presentar-li la seva intenció d'estudiar una operació entre ambdós bancs.
Al document de la SEC s'explica que, després de l'intent de 2020 de realitzar una fusió entre ambdues entitats, la directiva de BBVA va tornar a reconsiderar la idea el 2024, contactant en març d'aquell any amb UBS i JP Morgan com a possibles assessors financers.
Al mes següent, el banc d'origen basc va contractar, d'una banda, a ambdues firmes i, per l'altre, a J&A Garrigues i Davis Polk & Wardwell com assessoris externs a Espanya i els Estats Units, respectivament.
"El 15 d'abril de 2024 el president de BBVA va contactar amb el president de Banc Sabadell per proposar-li una reunió amb l'objectiu de posar-se al dia i analitzar les alternatives que havien considerat prèviament", amb referència a l'operació de fusió frustrada de 2020.
Finalment, segons detalla BBVA, la reunió es va produir a Barcelona el 17 d'abril de 2024. En aquesta, Torres va informar Oliu de l'interès "estratègic i financer" de reprendre les negociacions de fusió entre ambdues entitats i que ara la seva entitat "podia oferir una fusió en condicions corporatives i d'un altre tipus similars a les ofertes el 2020, però a un preu significativament millor".
Oliu va traslladar Torres que Sabadell estava "centrat en el seu projecte com a entitat independent", encara que ambdós van acordar tornar a reunir-se després que el consell de BBVA aprovés la proposta en forma de fusió, punt que es va materialitzar el 18 d'abril de 2024. Aquell mateix dia, el president de l'entitat catalana va reiterar la preferència del seu banc per continuar en solitari.
Si bé la segona reunió anava a produir-se al principi el 21 d'abril, finalment Oliu va demanar de posposar la reunió al 30 d'abril, després que ambdues entitats haguessin presentat els seus resultats.
Aquesta reunió del 30 d'abril, tanmateix, no va arribar a produir-se a causa de la filtració per un periodista britànic sobre les converses entre ambdues entitats, el que va portar que BBVA hagués de confirmar la notícia i que l'1 de maig anunciés formalment els termes de l'operació que oferia a Sabadell.
Aquesta oferta va ser rebutjada pel consell d'administració de Sabadell el 6 de maig, el que va motivar que tres dies després BBVA anunciés una opa de caràcter hostil per l'entitat vallesana.
Gairebé un any després, l'opa està pendent de conèixer la decisió de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), que actualment està duent a terme un nou test de mercat per conèixer l'opinió de l'operació que tenen actors rellevants del sector bancari i associacions empresarials i de consumidors.