Les gairebé 70 entitats que formen part de l'Associació Espanyola de Banca (BBVA, Santander o Sabadell entre elles) han tornat a tancar 1.400 caixers en només un any. Els bancs representats per aquesta patronal ja es van desfer d'unes altres 400 màquines l'any anterior i en total n'han eliminat més de 3.000 en els últims cinc anys segons es desprèn de la memòria anual d'AEB.

Després de la forta reducció dels últims anys, els bancs d'AEB van acabar l'exercici amb un total de 13.900 caixers a tot Espanya, sent el 2022 quan es va produir el major nombre de tancaments. Resulta curiós, ja que precisament el febrer de l'any passat AEB va firmar un acord amb les altres dues patronals bancàries (CECA i Unacc) i el Govern espanyol per combatre l'exclusió financera.

La intenció d'aquestes tres patronals és que els ciutadans d'aquells municipis petits on no hi ha ni oficines bancàries ni caixers, puguin tenir accés a serveis financers bàsics, i sota aquest paraigua també van tancar un acord amb Correus l'estiu passat per facilitar la inclusió financera en l'Espanya buidada.

D'aquesta manera, Correos posa a disposició del sector bancari el seu servei Correus Cash amb el qual es poden realitzar retirades i ingressos d'efectiu a 4.675 oficines i a través de 6.000 carters rurals al domicili dels clients. Encara que per a això, cada entitat ha de firmar el seu acord particular amb l'empresa, com recentment ha fet Unicaja i en el passat ja va fer Santander.

A més de l'acord amb Correus, la banca va impulsar una iniciativa legislativa el 2022 per garantir el servei de caixer automàtic en els municipis en risc d'exclusió financera (la banca n'ha detectat més de 240 a Espanya). Sota aquesta mesura, el sector s'ha compromès a instal·lar un caixer en els municipis que no comptin amb un o crear un fons de garantia per al manteniment de caixers amb les aportacions de les entitats financeres. Malgrat això, com s'ha comentat, van continuar suprimint màquines.

Els tancaments de caixers automàtics són una constant, i no només per part dels bancs d'AEB, també dels de CECA. La patronal de les excaixes d'estalvi encara no ha publicat les dades de 2022, però l'any anterior els seus bancs també van eliminar 1.358 màquines. El 2021 va estar marcat per la fusió de CaixaBank amb Bankia i d'Unicaja amb Liberbank el que va fer que es tanquessin milers d'oficines i caixers a tot el país.

A més de les fusions, el sector defensa que aquests tancaments es deuen al menor ús que els ciutadans fan d'aquestes màquines, però l'efectiu continua sent el mètode de pagament més estès al nostre país, segons va posar en relleu el Banc d'Espanya en el seu últim Estudi sobre mètodes de pagament corresponent a 2022. D'acord amb l'informe, 3 de cada 5 enquestats assegura que, malgrat l'avanç del pagament amb targeta o mòbil, encara avui utilitza els diners en metàl·lic diàriament per pagar.

La dècada més fosca de la banca en ocupació i oficines

Els tancaments de caixers no es produeixen de manera aïllada. Normalment, comporten el tancament d'oficines, la qual cosa al seu torn fa que es destrueixin llocs de treball. Des de la crisi financera de 2008 i de manera més accelerada des de 2012, el mapa bancari espanyol s'ha reduït de manera considerable al nostre país a conseqüència de les fallides i les fusions.

La memòria anual d'AEB posa en relleu que en els últims deu anys, els bancs d'AEB han retallat 22.150 llocs de treball i 6.441 oficines. Malgrat això, la presidenta, Alejandra Kindelán, defensava aquest dilluns en la presentació de la memòria anual que Espanya explica amb la tercera xarxa de sucursals més gran de la Unió Europea i la quarta xarxa de caixers més densa del Vell Continent.

Sobre la instal·lació de nous caixers també es va pronunciar. AEB, CECA i Unacc van detectar un total de 243 municipis de més de 500 habitants que no disposaven de cap punt d'accés presencial als serveis bancaris a Espanya i s'hi concentraven 211.550 habitants. L'any passat, després de comprometre's a no deixar cap d'aquests municipis sense serveis tan bàsics com la retirada d'efectiu, les patronals van aconseguir reduir la xifra de municipis afectats a 164.

Però l'objectiu, recordava, és reduir aquesta xifra a zero abans del mes d'octubre. Així que actualment estan estudiant la possibilitat d'instal·lar caixers "de marca blanca", multiusos i de cap entitat en concret, en aquests municipis. Un procés en el qual la banca és col·laborant la companyia Redsys.