BBVA i el Santander baten rècordS amb les targetes de crèdit, sobretot als països emergents, però també a Espanya. El banc que presideix Carlos Torres ha disparat un 80% la seva contractació a Turquia i més del 20% a Mèxic. Al país asteca, fins i tot el banc que presideix Ana Botín ha emès un 18% més de targetes, malgrat ser un mercat on no és el líder. En total, els clients de les dues entitats deuen gairebé 46.000 milions d'euros a través d'aquest producte, una xifra rècord per a tots dos, la qual cosa ha fet que disparin la facturació l'últim any més d'un 30%.

Les pujades de tipus d'interès i la inflació s'han menjat l'estalvi de moltes famílies durant 2022 i 2023, dos anys en els quals no s'ha deixat de consumir i les llars han tirat més crèdit. Per la seva part, les entitats financeres han incrementat els interessos d'aquestes targetes a la mateixa velocitat que ho feia el preu dels diners.

El BBVA n'és un clar exemple. A Espanya va portar l'interès de totes les seves targetes de crèdit al 21,6% TIN, situant-se molt per sobre de mercat, fins i tot per davant d'entitats de crèdit com Cetelem o Cofidis. I a Mèxic cobra fins un 46%.

Així, el deute per targetes de crèdit que tenien pendent els clients de BBVA va ascendir a tancament de l'exercici a 21.609 milions, una xifra rècord que el banc mai no havia assolit, segons les dades recopilades per ON ECONOMIA. En aquest context, l'entitat ha ingressat un 33% més per les comissions que cobra en fer ús d'aquestes targetes, en concret, 4.665 milions d'euros.

L'entitat destaca en els seus comptes que l'any passat va créixer un 24% en préstecs per targetes de crèdit mentre que, en préstecs al consum, la pujada va ser del 8,6%, i en hipoteques, de tan sols un 2%. Bona part del seu creixement es deu a Mèxic, on l'ús de les targetes de crèdit s'ha popularitzat en els últims dos anys. El BBVA és el banc més gran del país, de manera que va elevar en un 21% la concessió d'aquestes targetes, segons explica al seu informe anual.

Al país asteca, molts dels seus habitants desconeixen els riscos de pagar a crèdit amb la targeta, ja que el seu ús no està tan estès i encara avui un 80% de la població paga en efectiu. Per això, els experts alerten del risc que corren les entitats i els clients, que paguen interessos de fins al 50%, la qual cosa pot portar més morositat. Fins ara aquest no és el cas de BBVA, on la seva taxa de mora se situa al 2,6%, malgrat que ha pujat des del 2,5% d'un any enrere.

El BBVA també és una de les entitats líders a Turquia, on el seu creixement en targetes de crèdit ha fregat el 80%, segons revela el banc. Igual que en el cas de Mèxic, es tracta un país amb població jove i no molt bancaritzats, on encara poden seguir creixent aquestes taxes.

L'entitat també creix en la resta de mercats on opera, tot i que els creixements no són tan alts i no detalla les xifres. Tot el sector financer ha aprofitat les pujades de tipus a banda i banda de l'Atlàntic per incentivar la contractació de targetes de crèdit per sobre de les de dèbit.

En aquest context, el banc basc destaca en els seus comptes de 2023 que va tancar l'any amb 32,6 milions de targetes de crèdit en circulació, gairebé un 12% més que un any anterior. Es tracta d'un creixement més gran que el de les targetes de dèbit (9,9%), malgrat que aquest tipus de plàstics és més habitual entre els seus clients, el BBVA en té 98,2 milions a nivell grup.

El Santander supera els 24.000 milions en targetes

El Santander també ha aprofitat l'auge del consum. A tancament del passat exercici, els clients del banc càntabre li devien 24.371 milions d'euros mitjançant targetes de crèdit. Es tracta també d'una xifra rècord segons les dades consultades per ON ECONOMIA, que va créixer un 7,3% respecte a 2022 en un context en el qual les famílies van seguir gastant, malgrat disposar de menys estalvis.

De fet, el creixement és molt més gran si es compara amb el 2020. Durant la pandèmia, les famílies de tot el món van estalviar a causa del confinament i la incertesa. Alhora, es va deixar de gastar en lleure. Així, el Santander va reduir el saldo en targetes de crèdit fins als 19.000 euros, el nivell més baix des de la crisi financera, quan també es va deixar de gastar atès el context.

Però des d'aleshores (entre 2020 i 2023) l'esmentat saldo ha crescut un 25%. En conseqüència, el banc també n'ha ingressat més. En concret, 4.300 milions en comissions per targeta de crèdit, un 33% més que el 2022.

El Santander també destaca al seu informe anual que a Mèxic s'ha consolidat com el tercer banc en targetes de crèdit, amb una quota del 14%. L'empresa va emetre un 18% més de targetes malgrat la forta competència. Així doncs, BBVA i Banorte són el primer i segon banc més grans del país.