El BBVA ja ha remès la sol·licitud d'autorització a la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) per llançar l'opa hostil sobre el Banc Sabadell, segons han informat fonts del mercat a Europa Press. L'entitat hauria completat aquest pas divendres passat, una setmana després d'haver presentat la sol·licitud d'autorització per dur a terme l'opa davant de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

El banc que presideix Carlos Torres hauria remès un fullet diferent a cada supervisor, ja que Competència revisarà el nivell de concentració bancària que hi hagi amb l'entitat resultant de l'opa i la fusió, mentre que la CNMV s'encarregarà de revisar la informació que el BBVA ha proporcionat al mercat per executar l'opa. Per tirar endavant l'operació, el BBVA necessita dues autoritzacions prèvies: la del Banc Central Europeu (BCE) i la de la CNMV.

Així mateix, l'eficàcia de l'opa estarà condicionada al fet que hi participi, almenys, el 50,01% dels accionistes del Sabadell, a l'aprovació per part de la junta del BBVA de l'ampliació de capital per afrontar el canvi d'accions —junta convocada ja per al 5 de juliol—, a l'autorització de la CNMC i de l'Autoritat de Regulació Prudencial (PRA, per les seves sigles en anglès) del Regne Unit.

Això implica que el BBVA no necessita l'autorització prèvia de la CNMC per llançar l'opa, sinó per aconseguir l'efecte, la qual cosa obre un escenari on el banc podria llançar l'operació al mercat sense saber si Competència posa o no condicions a l'operació i quines serien. Tanmateix, les tres autoritzacions corren en paral·lel: BBVA ja ha posat en marxa l'opa amb la presentació de la sol·licitud i el fullet a la CNMV, a la qual seguirà la remissió de la documentació al BCE i a Competència.

El primer vistiplau serà el del BCE, que és el que servirà a la CNMV per permetre al BBVA que obri el període d'acceptació de l'opa, que podria estendre's de 15 a 70 dies. La llei que regeix aquestes operacions contempla la possibilitat d'ampliar l'operació en cas que "sigui necessari".

Anàlisi de concentració

Tal com es recull en la llei de defensa de la competència, l'anàlisi de control de concentracions es compon de dues fases. En una primera fase, que dura "un màxim d'un mes" —sense incloure possibles suspensions per sol·licitar més informació—, s'analitza l'operació i el consell de la CNMC decideix si l'operació ha de ser arxivada, si és susceptible de ser autoritzada (amb o sense compromisos) o, si al contrari, la concentració requereix ser analitzada més detalladament pels problemes de competència que pugui generar.

Això donaria pas a la segona fase del procediment, on es contempla la participació de tercers interessats, i es pot estendre un màxim de tres mesos sense incloure possibles pauses. Després de l'anàlisi en segona fase, la CNMC pot decidir autoritzar l'operació, arxivar-la, autoritzar-la amb compromisos, autoritzar-la amb condicions o prohibir-la. En els tres últims supòsits, Competència ha de traslladar la seva decisió al Ministeri d'Economia, que pot elevar-la, al seu torn, per "raons d'interès general", al Consell de Ministres en un termini de 15 dies.

"L'acord final [del Consell de Ministres], que podrà autoritzar amb o sense condicions la concentració, haurà d'adoptar-se en un termini màxim d'un mes i pot sol·licitar un informe", assenyala Competència en la seva pàgina web. A més, la llei de defensa de la competència indica que l'acord final ha d'estar "degudament motivat".

L'article 10.4 de la mateixa normativa, de fet, contempla que el Consell de Ministres pugui valorar les concentracions econòmiques "atenent criteris d'interès general", diferents de la defensa de la competència, incloent factors com la defensa i seguretat nacional, la protecció de la seguretat o salut públiques, la lliure circulació de béns i serveis dins del territori espanyol, la protecció del medi ambient, la promoció de la investigació i el desenvolupament tecnològics, i garantia d'un adequat manteniment dels objectius de la regulació sectorial.

Les dues últimes fusions bancàries, la de CaixaBank i Bankia, d'una banda, i la d'Unicaja i Liberbank per l'altra, van ser aprovades en primera fase amb condicions. En el primer cas, la CNMC va tardar quatre mesos, mentre que en el segon no va arribar a dos mesos. En cap no es va fer a través d'una OPA hostil.

Tanmateix, el Banc Sabadell ha defensat públicament aquestes últimes setmanes que l'operació plantejada per BBVA és un cas "molt diferent" al de la fusió entre CaixaBank i Bankia: "No té res a veure, perquè Bankia era, sobretot, un banc de particulars, on amb un producte en tenen prou".

"[Les pimes, segment on Sabadell té una quota rellevant] necessiten diversos bancs, no és com demanar una hipoteca o quan es té un compte corrent [...]. Això és molt més rellevant, perquè les pimes necessiten un, dos, tres o quatre bancs perquè utilitzen diferents productes en cada ocasió", va ressaltar en una recent entrevista el conseller delegat del banc català, César González-Bueno.

Es pot destacar que, a més que la CNMC pugui elevar aquesta operació al Consell de Ministres, la llei de supervisió d'entitats de crèdit inclou una disposició que faculta Economia a autoritzar les operacions de fusió, previ informe del Sepblac, del Banc d'Espanya, de la CNMV i de la DGSFP. Aquest pas, tanmateix, és necessari per aprovar la fusió, però no l'opa.