El Banc Central Europeu continua pensant que els impostos a la banca, tant és en quin país, poden afectar la solvència de les entitats que el paguen i la concessió del crèdit. Així que, si Espanya decideix fer-ho permanent, com sembla que vol fer, ho estudiarà com va fer amb el temporal per determinar quin serà el seu impacte.

Així ho ha manifestat aquest dijous el vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, una trobada financera organitzada per Deloitte on ha assenyalat que la posició de la institució és clara. Els impostos a la banca "no han d'afectar ni la solvència del sector ni la concessió del crèdit". Per això ho estudiaran, ja que no tots els impostos al sector plantejats a Europa són iguals.

En aquest sentit, ha posat com a exemple l'impost d'Itàlia, que es pot reduir si el banc destina part del benefici a millorar la seva solvència, donant a entendre que aquesta opció sí que compliria amb la premissa del BCE que aquest tipus de gravàmens no afectin ni a la solvència ni al crèdit, recull Europa Press.

Tot i això, en el cas d'Espanya ha dit que no sap què passarà, però en qualsevol cas, si hi ha una modificació sobre això i s'aplica un nou impost al sector, des del BCE ho analitzaran tenint en compte aquestes dues consideracions que no afecte la solvència ni el crèdit.

Les entitats financeres alerten des del primer moment que un impost específic al sector discrimina i tindrà impacte sobre la seva capacitat per donar crèdit, ja que en redueix el capital.

Les últimes setmanes, CaixaBank, Santander, BBVA, Sabadell, Bankinter i Unicaja, els més afectats, han carregat contra el govern central per voler estendre més anys aquest impost que a priori, seria temporal i es va imposar per la pujada de tipus interès.

Tot i això, el cicle econòmic està canviant i els tipus han començat a baixar. Per això, les entitats creuen que no té sentit que es faci permanent i ho estan lluitant perquè no passi. De moment, les energètiques han sortit victorioses i han aconseguit que, si escau, no s'estengui.

En aquest mateix fòrum, Unicaja criticava ahir dimecres l'impost assegurant que sembla "una multa o un càstig més que un tipus de gravamen". Ho va dir el seu conseller delegat, Isidre Rubiales.

Fa només uns dies, CaixaBank fins i tot apunta que l'impost podria anomenar-se "la taxa CaixaBank" si es té en compte que és el que més paga. Només en els dos darrers anys més de 850 milions. El descontentament és generalitzat i les entitats ja han advertit que el recorreran si tira endavant com van fer amb l'anterior. També ho han dit les patronals de banca.