El Banc d'Espanya adverteix BBVA de més riscos a l'alça la Turquia, on el banc és present a través de la seva filial Garanti, de la qual controla gairebé el 90% del capital. El supervisor adverteix principalment de la inflació, que tornarà a pujar aquest any fins al 50%, però també posa en relleu la seva inquietud amb la nova caiguda de la lira turca, la política monetària del seu Banc Central, l'elevat preu de l'habitatge o la desacceleració de l'economia.

L'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos recorda que l'informe sobre la situació macrofinancera de Turquia es realitza cada any perquè el Banc d'Espanya identifica a aquest país com a "material" per al sistema bancari espanyol "degut principalment a les exposicions creditícies del grup BBVA", que és el segon major banc privat turc i el cinquè del país si s'inclouen també els públics.

La característica més destacada de l'economia turca, segons el BdE, continua sent "la seva molt elevada inflació". Després d'assolir un màxim del 85% l'octubre de l'any passat, s'ha reduït de forma significativa fins i tot situar-se en el 39,6% el mes de maig passat. Però encara segueix molt lluny de l'objectiu fixat pel Banc Central de Turquia a mitjà termini, que és del 5%.

El pitjor és que les expectatives d'inflació continuen situades en taxes molt elevades i fora del rang objectiu a mitjà i llarg termini. De fet, els principals organismes internacionals esperen que la caiguda de la inflació observada en els últims mesos s'alenteixi en els dos anys vinents o fins i tot es freni, situant-se entre el 45% i el 50% aquest 2023 i entre el 35% i el 40% el 2024, segons el Fons Monetari Internacional i l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics.

Principalment per l'anunciat augment del 36% de la pensió mínima per a mitjans d'any o un nou augment del salari mínim del 45% al juliol. Malgrat l'elevada inflació, la política monetària del país continua sent molt expansiva, ja que el Banc Central de Turquia va tornar a retallar al febrer els tipus d'interès, la qual cosa fa que siguin "en terreny molt negatiu".

Aquesta política "contrasta amb l'observat en altres economies emergents", destaca el supervisor bancari, ja que a Mèxic o el Brasil s'ha fet el contrari, apujar els tipus per baixar la inflació. L'elevat nivell de preus que hi ha a Turquia està fent mal als comptes de BBVA. El BdE recorda aquí que, des de l'1 de gener de 2022, el banc aplica una comptabilitat d'hiperinflació que està reportant un efecte negatiu en el resultat del grup bancari de 493 milions d'euros en el primer trimestre i 2.073 milions en el conjunt de 2022.

La inflació no és un problema aïllat, l'informe ressalta altres riscos a l'alça, com la nova caiguda de la lira turca. Des de l'estiu de 2022, els mercats financers de Turquia anaven registrant un comportament més estable i la divisa turca, per exemple, s'havia depreciat tan sols un 5% davant el dòlar entre gener i maig del 2023, després de perdre un 50% del seu valor entre setembre de 2021 i juny de 2022.

Tanmateix, en les últimes setmanes la lira ha tornat a depreciar-se novament amb motiu de les eleccions celebrades a finals de maig i dels resultats d'aquestes. L'anunci de possibles canvis en les polítiques econòmiques per part del nou ministre de Finances, encara per definir, han enfonsat de nou la moneda.

Quant als preus de l'habitatge, el Banc d'Espanya indica que s'ha moderat "alguna cosa" el seu ritme d'avanç, tanmateix, continuen creixent a taxes molt elevades, superiors a la inflació. Fins al març, la pujada era del 133% respecte a l'any anterior. L'habitatge s'ha convertit en un actiu refugi davant la inflació i a més, a Turquia, les compres s'han realitzat sense hipoteques, entorn d'un 80% del total en el primer trimestre, el que ha disparat el preu, encara que també influeixen altres factors com l'augment dels costos de construcció i l'alentiment en l'oferta d'habitatges.

Així mateix, l'evolució de l'economia turca tampoc no és gaire encoratjadora, ja que va mostrar una desacceleració en la segona meitat de l'any passat que ha continuat en el primer trimestre de 2023, principalment per una "forta" desacceleració de la inversió i la contribució negativa de les exportacions. A futur, s'espera que aquest creixement "moderat" de l'activitat es prolongui en els pròxims trimestres i que a més influeixin les disrupcions causades pel terratrèmol que va assolar al país a començaments d'any.

L'impacte del terratrèmol en el PIB de 2023 serà d'unes vuit dècimes, d'acord amb les estimacions de l'FMI, mentre que la despesa en reconstrucció elevaria el PIB el 2024 en unes sis dècimes. En aquest context, l'FMI preveu una desacceleració del PIB de Turquia des del 5,6% el 2022 fins al 2,5% el 2023, més de la meitat, per despuntar el 2024 fins al 3,5%.