Nou embargament a l’Estat espanyol per incomplir les sentències que l’obliguen a indemnitzar 26 empreses estrangeres per la retallada de primes a les renovables en l’etapa del govern de Mariano Rajoy. La justícia belga ha decidit intervenir els pagaments d’Eurocontrol a l’empresa pública Enaire, que gestiona el trànsit aeri cap a Espanya i que és l’accionista majoritària d’Aena. Encara que Enaire no tingui res a veure amb el conflicte judicial per les renovables, els tribunals belgues han actuat contra Enaire per considerar-la una empresa estatal espanyola, de la mateixa manera que la justícia britànica va embargar fa uns anys unes dependències de la Generalitat a Londres pel mateix motiu.

La justícia belga ha autoritzat l'embargament preventiu dels ingressos que obté Espanya de la gestió del control del seu trànsit aeri. Aquests pagaments, transferits mensualment per Eurocontrol a l'empresa pública Enaire, serviran per pagar la indemnització a una empresa belga que va invertir en renovables a Espanya, segons informacions recollides per l’agència Agenda Actual. Segons la documentació a la qual han tingut accés, l’empresa belga Blasket Renewable Investments, una de les 26 afectades pels impagaments, ha aconseguit que els tribunals del seu país li donin la raó en una reclamació per un import de 32 milions d’euros. L’any passat, els pagaments d’Eurocontrol a l’espanyola Enaire van pujar a 582 milions d'euros.

Aquestes 26 empreses, de diferents països, han aconseguit laudes judicials que condemnen a Espanya a una indemnització conjunta de 1.560 milions d'euros perquè es consideren afectades per la retirada de les primes a les renovables.

La negativa del govern espanyol a complir amb els laudes dictats per tribunals com el CIADI, dependent del Banc Mundial, ha portat a l'activació de complexos procediments d'execució que han conduït a l'embargament de diversos béns i actius propietat d'Espanya. 

Així, els tribunals britànics ja han autoritzat en els últims anys l'embargament cautelar de diversos actius situats a Londres com la seu de l'Institut Cervantes, l'oficina de promoció econòmica de la Generalitat de Catalunya, l'edifici de l'Escola Internacional Vicente Cañadas, així com quatre comptes bancaris o el dret de cobrament de la indemnització pel desastre del Prestige, valorat en més de 900 milions d'euros.

En la decisió de la justícia belga que acaba de fer-se pública, la Cort d’Apel·lacions s’empara en el Codi Penal d’aquest país per embargar actius d’un altre Estat. L’empresa denunciant reclama 32 milions d’euros a Espanya: 28 milions reconeguts en el laude i 4 milions més d’interessos de demora. A sobre, també s’ha condemnat l’Estat Espanyol a 4,6 milions d’euros per les costes judicials. En total, 41 milions, només en el cas d’aquesta empresa belga, una de les 26 afectades.

A més dels embargaments aprovats pels tribunals britànics i belgues, sobre l’Estat espanyol hi ha l'amenaça de l'activació d'un procediment d'incompliment tècnic de deute (default tècnic), segons precisa Agenda Actual. Aquesta agència apunta que Espanya acumula més laudes pendents de pagament que Veneçuela o Rússia.

Aquesta decisió de la justícia belga arriba després de dos pronunciaments recents en els quals els tribunals de Suïssa i Alemanya han fallat igualment contra Espanya en relació amb diversos aspectes relacionats amb els impagaments. D'altra banda, la Cort Suprema d'Austràlia ha obert la porta a confiscar béns d'Espanya per aquest mateix motiu. I als Estats Units també s’han obert una desena de procediments judicials. El cas més rellevant, del qual el febrer passat es va fer la primera vista oral, està instat per l'empresa NextEra.