L'Oferta Pública d'Adquisició (OPA) del grup químic Bondalti sobre l'espanyola Ercros, que s'ha conegut aquest dimarts, va provocar la lògica sorpresa als mercats financers, encara que no es tracta d'una firma desconeguda en el sector industrial espanyol. Els seus començaments a Espanya van ser una mica tortuosos, quan va comprar a Ence la seva filial Elnosa, dedicada a la fabricació de clor i que s'ubicava a Vigo (Pontevedra). Després d'un procés de litigis amb les autoritats locals, la portuguesa va decidir buscar el 2018 –any el que va passar de dir-se CUF a Bondalti- terres més acollidores i va instal·lar la fàbrica de clor a Torrelavega (Cantàbria), modernitzant una antiga planta de la multinacional Solvay, amb una inversió de 60 milions d'euros.
El seu següent pas a Espanya el va fer el 2021 amb la compra d'Aguas Alfaro (AEMA), dedicada al tractament d'aigües residuals (sobretot lligades al món agrícola) i que s'ubica a Alfaro (La Rioja). I dins d'aquesta divisió de tractament i reciclatge d'aigües, Bondalti Water està desenvolupant un nou projecte agroindustrial, el més gran a Espanya, a la zona de Navarra, consistent en la instal·lació d'un sistema híbrid -anaerobi i amb MBR (bioreactor de membranes)- en una planta comunitària dedicada al tractament d'aigües de procés industrial, per a un grup d'empreses del sector agroalimentari.
A més del sector químic i del tractament d'aigües, la tercera pota de la portuguesa Bondalti és l'energia verda, amb projectes a les ciutats lusitanes d'Estajerra i Sines, per a la producció d'hidrogen verd.
Aquest grup químic ocupa 250 persones a Espanya, d'una plantilla total de 700 treballadors. A Espanya compta amb fàbriques a Torrelavega i Alfaro i oficines a Madrid, Barcelona, Sevilla, Lleó, Lugo i Logronyo. Les últimes dades de la companyia corresponen al tancament de 2022. Bondalti està controlada al 100% pel grup familiar José de Mello i no té les urgències d'informació que s'exigeixen a les empreses cotitzades. Les vendes aquell any van ascendir a 595 milions d'euros, la major part fruit de la seva activitat química davant de la joventut de les seves altres divisions. D'aquesta xifra n'exporta el 90% a Europa Occidental i Oriental, l'Orient Mitjà i l'Àfrica. El benefici d'explotació va assolir els 102,5 milions d'euros, amb un resultat net de 51,9 milions. Destaca la reducció del deute net que va baixar dels tres dígits de 2021 fins als 69 milions amb què va tancar el 2022.
Els principals productes químics que produeix són anilines mononitrobenzeno, àcid nítric, àcid sulfanílic, clor-àlcali, clor, sosa càustica i altres derivats, a més de l'hidrogen. Bondalti és el principal productor ibèric de clor-àlcali i un dels productors d'anilina més grans del món, on és líder de vendes a Europa. Sens dubte, amb la compra d'Ercros buscarà ampliar la gamma de producció i obrir-se a nous mercats. Aquests components químics es tradueixen en lleixius, escuma de poliuretà i altres productes, els principals consumidors dels quals són la indústria de l'automòbil, la farmacèutica i també la construcció. Per tant, en un sector molt cíclic com és el químic, la marxa de la companyia està molt lligada a l'evolució de la indústria i d'aquests sectors en concret.
La saga De Mello
João de Mello està al capdavant del consell d'administració de Bondalti des del 1997 i és l'impulsor d'aquesta compra d'Ercros. La seva visió de mercat i producció s'aborda sempre en termes de la península Ibèrica i no tant de Portugal o Espanya. També la família és un signe distintiu d'aquest grup i el president de Bondalti considera que per a la pervivència del grup i el seu èxit empresarial s'han d'anteposar els interessos de l'empresa als de la saga.
Així, l'oferta sobre Ercros té el suport del grup empresarial José de Mello, de llarguíssima tradició –cinquena generació- al país veí, que va començar la seva etapa el 1898 com la Companhia União Fabril. El conglomerat opera en moltes i diferents àrees de negoci: 22 hospitals i clíniques privades (CUF); productes químics i tractament d'aigües (Bondalti); residències i serveis per a persones grans (José de Mello Residências e Serviços); infraestructura i mobilitat (autopista Brisa); vins produïts a la regió de l'Alentejo (Ravasqueira) i manteniment i serveis (ATM).
Una autèntica saga que dona per escriure la història econòmica de Portugal. Abans de ser nacionalitzat el 1975, el gegantí empori de la família De Mello comptava amb 115.000 empleats, suposava el 5% del PIB portuguès i era present pràcticament a tots els sectors de l'economia lusitana. En la dècada dels vuitanta, la saga familiar va aconseguir posar de nou en marxa el seu grup empresarial, fins al dia d'avui.