Vasari fou un arquitecte, pintor i escriptor italià del segle XVI que va ser considerat el primer historiador d'art modern. Conegut per les seves biografies a artistes italians, se li atribueix haver encunyat el terme Renaixentista. El seu llegat encara perdura a Itàlia, però no només allà, ja que fa quatre dècades un emprenedor barceloní va decidir batejar el seu negoci amb el cognom d'aquest artista. Així, la marca de cosmètica Bruno Vassari porta el nom de l'arquitecte per l'herència que va deixar: esveltesa cap al cos tant masculí com femení, tècnica, tractaments minuciosos i delicadesa amb la finalitat de transmetre que l'ús de la cosmètica és un art. Seguint les seves tècniques i amb l'objectiu de cobrir la manca de productes de cosmètica nacionals, l'empresari Francisco Llovet es va capbussar en aquest camp per fundar la marca l'any 1984, que actualment està present en més de 60 països d'arreu del món

Ana Llovet, segona generació de la companyia familiar, explica que estan enfocats en la cosmètica pels esteticistes, centres de bellesa, hotels, balnearis i hotels d'arreu amb més de 800 punts de venda. Més enllà d'Espanya, tenen una forta presència a Àsia, Orient Mitjà i Amèrica, amb un especial focus a l'Equador. "Europa de l'Est és una zona en la qual la cultura de la bellesa i els tractaments sempre han tingut un gran protagonisme i a Àsia passa exactament el mateix. En el cas de l'Equador, fa més de 30 anys que hi vam aterrar i comptem amb un bon soci al país", defensa. La idea de Llovet és seguir creixent per entrar a nous països, però, ara per ara, no tenen previst vendre directament al client. 

"El consumidor de cosmètica és molt infidel"

Pel que fa als productes, l'empresària assegura que comercialitzen 21 línies facials i corporals i que en el seu catàleg disposen de més de 200 referències. "Cada any llancem entre 10 i 15 productes nous, entre línies de tractament facials i corporals i la més recent ha estat una línia de retinol, que està en auge". En aquest sentit, descriu que una persona consumeix, de mitjana, entre 8 i 10 productes de cosmètica al dia, i que el consumidor de cosmètica és molt infidel. "Ens agrada molt canviar de marca i d'article, és molt habitual, però és contraproduent perquè moltes vegades els clients consumeixen influenciats per les tendències i les modes d'aquell moment i això no és bo". 

Respecte a les tendències, Llovet afirma que els impactes publicitaris, les xarxes socials (especialment TikTok i Instagram) i la immediatesa són elements poc favorables pel sector. "Vivim en un moment en què la immediatesa ho és tot. L'usuari veu un article que és tendència a les xarxes socials i el vol comprar. Els clients ho volen provar tot, però el problema és que acaben barrejant tantes coses que el resultat és contraproduent", apunta. Per aquest motiu, ells aposten per la consciència del tractament de la pell, la pedagogia, i la rutina.

Pressió social

En referència a la pressió social, Llovet confirma que és "complicat" perquè ara els joves i adolescents passen hores i hores a les xarxes socials. "El retinol, per exemple, fa més de tres dècades que existeix, però ara està de moda perquè les famoses el promocionen. Ja va tenir el seu moment fa anys i ara sembla que torna. Però els hem de fer entendre als adolescents que ells no el necessiten. Està molt bé que vulguin tenir una rutina i una cura de la seva pell, però cal ser prudent", adverteix.

Com creus que serà aquesta evolució? "A curt termini seguirem amb aquesta tendència de provar i provar coses. Fins que no passi un temps i realment es vegin els resultats negatius per a la pell, no en serem conscients que és perjudicial". Així, posa d'exemple el que va passar amb la crema solar fa 30 anys. "Tothom prenia el sol i ningú es posava crema i això ara és impensable perquè ha quedat demostrat que l'exposició al sol comporta taques, arrugues o fins i tot càncer de pell. Ara hi ha una febre pels protectors solars i està molt bé. Crec que amb la cosmètica passarà alguna cosa semblant". 

Producció al Barcelonès

Bruno Vassari produeix a Sant Adrià de Besòs i treballa acompanyat d'uns laboratoris d'aquest municipi barceloní des dels seus inicis. Internament, fan la formulació dels productes, l'elecció de les matèries primeres i la resta de fases i el magatzem també el tenen a Sant Adrià i és des d'on organitzen totes les comandes internacionals. En total tenen una quarantena de treballadors i la idea és seguir amb el ritme de llançaments de productes com fins ara, però prioritzant els que tenen una major demanda. "Aquells productes que no funcionen tan bé els anem eliminant del catàleg, però l'objectiu és comptar amb una línia per cada tipus de pell". 

Paral·lelament, explica que les cremes més sol·licitades per les clientes són les de cara perquè són "més còmodes de posar", tot i que recorda que setmanes abans de l'estiu els centres d'estètica s'omplen de persones que busquen tractaments corporals. "A casa triomfen més les facials, però tenim pics de demanda de productes corporals, especialment després de Nadal i a les portes de l'estiu". 

Cosmètica a Catalunya

Sobre la salut de la cosmètica a Catalunya i l'auge del sector, Llovet confessa que, tradicionalment, la cosmètica francesa ha estat una de les més reconegudes, però que Espanya és un dels majors països exportadors de cosmètica al món. "Estem ben considerats a escala europea perquè aquí tenim una tradició molt gran de fabricació, producció i comercialització tant de cosmètica com de perfumeria". De fet, apunta que hi ha moltes empreses del sector que són catalanes i treu pit que Catalunya "és un pol molt potent de cosmètica". 

El 2023 Bruno Vassari van tancar amb 4 milions de facturació i enguany preveuen tancar l'exercici amb 4,3 milions. A la llarga, Anna Llovet espera poder oferir no només productes de cosmètica, sinó proporcionar un servei més complet. Des de tractaments fins a recomanacions, sense deixar de banda la pedagogia. "M'imagino el futur de manera positiva perquè la cura de la pell no deixa de ser un tema de salut. Potser fins ara estava vist com un tema d'estètica, però està virant cap al camp de la sanitat, i això és positiu". "L'esperança de vida cada vegada és més elevada i la gent vol veure's bé i durant el temps més gran possible, tingui 40, 50 o 60 anys. Considero que el sector està en auge i que anirà a l'alça especialment per la consciència de la població".