L'estudi d'arquitectura BTA busca oportunitats immobiliàries a Espanya per reproduir el seu model de desenvolupament arquitectònic de residències assistides per a persones grans, basat en la distribució interior dels espais en unitats de convivència, que "fan més efectiva l'atenció a les persones i els proporcionen un entorn familiar i personalitzat". És un disseny de centres d'atenció centrada en la persona (ACP) per a gent gran que ja s'han fet un lloc en el segment residencial de Catalunya i les illes Balears i que BTA Arquitectura vol estendre la resta del territori espanyol. Per això, el despatx que dirigeix Marc Trepat s'ha presentat juntament amb un promotor privat al concurs públic del govern d'Astúries per a la construcció de 29 habitatges de protecció oficial destinats a lloguer assequible per a persones grans a l'emblemàtic edifici de La Malatería, al barri de San Lázaro d'Oviedo, que inclou la rehabilitació de l'immoble que fa 13 anys que està tancat i la seva ampliació per disposar de 70 places en règim de residència per a persones grans. També han fet un cop d'ull a una reforma, gairebé integral, d'un centre residencial de la Creu Roja a Cadis.
És un bon moment per iniciar l'expansió, assegura Marc Trepat, perquè "no hi ha discussió sobre el model d'unitats de convivència com el millor disseny d'espais per a l'assistència als grans" i més quan el sector està en creixement a Espanya. En el projecte d'Oviedo coincideix a més que hi ha pel mig la rehabilitació d'un immoble emblemàtic per a la ciutat i l'equip de professionals de BTA Arquitectura també està especialitzat en aquesta disciplina. Entre els seus projectes més destacats compta amb el "meticulós treball" que s'ha realitzat per a la restauració de l'Hivernacle de la Ciutadella, a Barcelona.
L'encàrrec d'aquesta rehabilitació, que va culminar en 2023 i altres projectes residencials, va convertir "l'any passat en un exercici extraordinari, amb una facturació a 1,2 milions d'euros per a BTA Arquitectura." Un negoci que podria igualar-se el 2024 si s'executen alguns projectes iniciats com la residència Vallparadís en Esplugues de Llobregat (Barcelona), una segona residència a Palma de Mallorca o el centre La Saleta a Badalona per al grup Colisée. La facturació mitjana que anava registrant el despatx en els últims anys s'acostava als 800.000 euros.
"Fusionar l'arquitectura amb propòsit i impacte social i la rehabilitació per crear solucions úniques i innovadores" és un dels propòsits del despatx, que coincideix amb l'entrada de la segona generació de la família Trepat que ha incorporat al també arquitecte Marc-Roma Trepat com a soci de la companyia. Fins al punt d'estudiar l'expansió internacional, no en va, el seu model és una innovadora evolució dels espais per a persones grans que hi ha als països del nord d'Europa, en els quals es va inspirar Marc Trepat, soci director de BTA. "He viatjat a diferents països on els models assistencials estan dissenyats per poder treballar amb les millors pràctiques i on s'aplica l'atenció centrada en la persona de forma més eficaç", insisteix aquest arquitecte, que va desenvolupar part de la seva trajectòria professional en el servei d'inspecció del departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya entre 1993 i 1997.
Actualment, a la carpeta de projectes elaborats pel despatx hi ha una vintena de residències repartides per Catalunya i les Balears, des de la primera obertura en Sant Adrià del Besòs (Barcelona). Són complexos residencials amplis, alguns amb més de 5.000 metres quadrats de superfície i capacitat per a un centenar de persones, perquè "les unitats de convivència repliquen els espais d'un habitatge, per al millor confort dels residents i facilitar l'atenció assistencial que es necessiti, i després hi ha les zones per socialitzar, perquè hem de combatre la solitud, l'avorriment i la sensació de sentir-se arraconat", considera Trepat.
L'arquitecte recorda que l'envelliment de la població és un dels principals problemes de la societat i de les administracions, perquè "el model es comparteix, però falta saber com es finançarà", adverteix. Ara com ara, la població major de 65 anys representa el 20% de la població espanyola i es preveu que el 2030 assoleixi el 30%. Això és un augment del 50%. Pels tant, el 2030, es necessitaran unes 700.000 places de residència per a gent gran "si no posem remei a la dependència". De fet, el dèficit assistencial ja és una realitat: falten aproximadament unes 75.000 places, perquè hi ha unes 393.500 places que ve a ser un 4,2% de les persones majors de 65 anys, una proporció baixa tenint en compte que el criteri habitual és disposar de 5 places de residència assistida per cada 100 persones majors de 65 anys.
Un projecte que 'va més enllà'
De la mateixa carpeta de treball de l'equip de BTA va sortir el disseny "del qual serà un projecte que va més enllà", perquè es tracta d'una residència per a famílies amb persones discapacitades intel·lectuals. L'Ajuntament de Calafell ha cedit els terrenys a la Fundació Santa Teresa per edificar una residència per a persones grans que ja no puguin valer-se en un habitatge particular i que tinguin a càrrec seu un adult discapacitat intel·lectual, per "evitar la seva separació". En el seu conjunt, el complex requerirà una inversió de 13 milions d'euros, que es finançaran per diverses vies. D'una banda, els fons europeus Next Generation aportaran 5 milions. La Generalitat posarà uns 4 milions. Finalment, la Fundació Santa Teresa invertirà 4,3 milions.
La Sínia, situada a Calafell, és una obra que realitza l'empresa constructora Certis. Tindrà les unitats de convivència més petites d'Espanya i d'Europa, distribuïdes en 20 unitats de 6 persones amb molta flexibilitat. "Hem traçat una residència que té les unitats de convivència més petites, són en concret 20 unitats de sis persones, amb habitacions individuals que tenen espais privats," explica Trepat. Cada espai "és com un habitatge de sis habitacions", concreta.
La Sínia és un projecte social que inclou serveis de centre de dia, centres formatius i centre especial de treball, entre d'altres, i ara s'amplia amb la construcció d'un complex residencial destinat a persones grans i persones amb diversitat funcional. Aquest projecte, que actualment es troba en la seva segona fase de construcció i amb previsió de finalitzar-se el 2025, defineix les característiques d'una innovadora residència dissenyada específicament per al benestar i l'atenció personalitzada de 120 residents.