A la cúpula de les grans empreses espanyoles també hi ha bretxa salarial. A la Comissió Nacional del Mercat de Valors li ha costat gairebé 20 anys que les dones guanyin representativitat en els consells d'administració de les empreses cotitzades, encara que encara avui les xifres estan lluny de la igualtat. Entre 2004 i 2023, el percentatge de dones en els consells ha passat del 5,9% al 34,5%. I per a això, la CNMV ha hagut d'aplicar fins a tres codis diferents, en els quals s'ha indicat a les empreses el percentatge de conselleres que havien de tenir.
Les xifres són una mica "millors" en l'IBEX, on estan les 35 empreses amb més capitalització de la Borsa espanyola. Aquí les conselleres ja assoleixen el 40,1%, una xifra recomanada pel supervisor dels mercats, però sens dubte no igualitària. Perquè els consells estiguessin distribuïts de manera uniforme, s'hauria d'arribar al 50-50%.
Pitjor encara és la dada de les dones en l'alta direcció, que encara que ha crescut un 1,5% en un any, amb prou feines assoleix el 23,4%. És a dir, gairebé el 80% de directius en les empreses cotitzades continuen sent homes. Amb els salaris ocorre el mateix, no són iguals i de fet, hi ha una gran bretxa. La retribució de les conselleres executives va ser un 13,5% menor que el dels consellers, i gairebé un 20% inferior en el cas de les conselleres externes, tal com posa en relleu la CNMV als seus Informes Anuals de Govern Corporatiu (IAGC) i de Remuneracions dels Consellers (IARC) de les societats cotitzades corresponents a l'exercici 2023.
En aquests informes, l'organisme que presideix Rodrigo Buenaventura explica que el 2023, la remuneració mitjana de les conselleres executives (presidentes i conselleres delegades) de les empreses que cotitzen a la borsa espanyola va ascendir a 1,55 milions d'euros, davant els 1,79 milions d'euros dels consellers executius. El que fa que la bretxa sigui del 13,5%.
En l'IBEX hi ha una particularitat, i és que les empreses registren una bretxa salarial negativa del 47,6%. És a dir, les presidentes executives o CEOs n'haurien cobrat l'any passat més que els homes. Però la CNMV explica que aquesta xifra es deu, únicament, que només n'hi va haver tres i, en una d'elles, (Ana Botín, presidenta del Santander) el salari va ascendir a 12,2 milions d'euros. El que distorsiona les xifres.
En la resta de les societats cotitzades, les que no són de l'IBEX, la remuneració dels consellers executius és un 58,8% superior a la de les conselleres. També hi ha bretxa amb els salaris de les conselleres externes, l'informe assenyala que van cobrar uns 139.000 euros de mitjana l'any passat, davant els 173.000 dels consellers externs. El que implica una bretxa salarial del 19,7%, que inclou l'IBEX i la resta de cotitzades.
Encara que és molt més gran en les 35 empreses de l'IBEX, on la bretxa puja respecte a l'any passat i assoleix el 33,3% (el 2022 era del 32%). En la resta de cotitzades és del 17,4%.