La Caixa és un grup industrial i inversor de referència a Catalunya des de fa dècades, però no se li recorda un any tan intens com aquest últim. El febrer de l’any passat, Isidre Fainé va nomenar Ángel Simón com a nou conseller delegat de Criteria, el hòlding de La Caixa, amb la intenció que recuperés vigor inversor i influència industrial i política. El resultat no pot ser més clar i Veolia n'és la cirereta, tot i que ningú pot assegurar que no n’hi hagi més pròximament.
Des de l’arribada de Simón, Criteria ha fet entrat o incrementat participació significativament en quatre cotitzades, a les quals se sumarà ara el gegant francès de l’aigua. En aquest camí, el hòlding de La Caixa hi ha destinat i destinarà, sumant els aproximadament 1.000 milions que li costarà prendre el 5% de Veolia, gairebé 5.000 milions d’euros. Això sense tenir en compte altres inversions en no cotitzades o capital risc, que no es coneixen.
ACS, Colonial i Puig s’han sumat a la cartera de participades de La Caixa en els últims dotze mesos, i Telefónica hi ha guanyat pes, mentre Cellnex n’ha desaparegut. Veolia se sumarà aviat a un portafolis en el qual el gran protagonisme, en influència i dividends, el té CaixaBank, seguit de Naturgy.
En aquest últim any, l’empresa on s’ha fet l’esforç inversor més gran ha estat Telefónica, a la qual hi ha destinat uns 1.650 dels 4.700 milions invertits per Criteria en el període. El grup presidit per Fainé era un soci històric de la teleco, però la participació va anar canviant de pes i de destinatari.
Quan el BCE va obligar La Caixa a separar el banc de la fundació, la participació a Telefónica es va quedar a CaixaBank. L’entitat, però, va deixar de considerar estratègica aquesta participació, mentre la fundació va decidir anar-hi invertint. A poc a poc, durant tres anys, Criteria va anar fent compres fins assolir un 2,7% aproximadament.
Ja amb Simón com a CEO, l’abril de l’any passat, el hòlding va fer el salt fins al 5% de l’empresa i, al maig, va anunciar que tenia la intenció d’arribar al 9,99%, cosa que va rubricar al juny. L’increment a nivell d’influència com a actor empresarial era evident, però també política: en plena batalla entre la Moncloa i la saudita STC, Criteria es va alçar com un actor rellevant, i ha estat soci del govern espanyol en els canvis que ha impulsat a la teleco, començant pel nomenament de Marc Murtra com a president en el lloc de José María Álvarez-Pallete.
La segona inversió més important ha estat també la més sorprenent: l’entrada a ACS amb el 9,4% de les accions, per una mica menys de 1.000 milions d’euros. Amb aquesta operació, tot i que la construcció no era un sector inicialment estratègic, La Caixa es va erigir en soci de Florentino Pérez –és el segon accionista de l’empresa i Fainé, vicepresident–, i es va assegurar uns dividends en una empresa molt internacionalitzada i que té negoci a futur assegurat amb una cartera de projectes de 88.000 milions d’euros.
Criteria també té una part de negoci immobiliari, al qual va incorporar Colonial en convertir-se en primer accionista de la socimi. Ho va fer en una operació en la qual subscrivia una ampliació de capital de 622 milions d’euros i hi aportava alguns actius immobiliaris, a canvi de ser el primer accionista de l’empresa amb el 17,3% de les accions.
Puig no es considera una participació estratègica, de fet està a la seva cartera de diversificació, on està també ACS i hi inclourà Veolia, però Criteria va considerar que havia de donar suport a la sortida a borsa del grup català: hi va contribuir amb 425 milions d’euros. De fet, La Caixa vol ser un actiu important quan una empresa catalana fa un salt com aquest, ja que estava disposada també a anar a l’OPV d’Europastry, que finalment va cancel·lar.
Simón tanca el cercle amb Veolia
Veolia és la culminació d’aquest any per diversos motius. Un d’ells és que suposa cobrir un dels sectors que Simón va enumerar com estratègics, l’aigua, però en el qual encara no havia entrat. El segon, perquè el mateix Simón, fins que es va incorporar a Criteria, era l’ànima d’Agbar i vicepresident de la mateixa Veolia, propietària del 100% de l’empresa catalana d’aigües.
Ja abans de presentar el pla estratègic, cosa que va fer a mitjans de juny, Simon ja havia posat l’aigua en la llista de sectors en els quals tenia “molt clar” que havia de ser fort, juntament amb la banca (CaixaBank), la telefonia (Telefónica) i l’energia (Naturgy).
La Caixa havia estat el primer accionista d’Agbar, però ho va anar venent a Suez fins a sortir-ne completament. Ho va compensar prenent una participació minoritària a Suez i sent soci d’Agbar a Aigües de Barcelona, on encara comparteixen accionariat (60% per Agbar i 15% per Criteria).
Fa uns anys, però, Criteria va recuperar l’interès per l’aigua i va interessar-se per recomprar una participació important a Agbar, opció que va desaparèixer quan Veolia va comprar Suez i va assegurar que l’empresa catalana era estratègica per a ella i no estava en venda. Ara, Ángel Simón, fins fa 13 mesos president d’Agbar, i després d’insistir que el sector de l’aigua era un dels seus objectius, tanca el cercle i entra a Veolia com a soci estratègic.