Isidre Fainé ha anat per feina. El president de la Fundació La Caixa va incorporar l'1 de febrer Ángel Simón com conseller delegat de CriteriaCaixa per donar-li un impuls, reprendre grans inversions i recuperar influència. En menys de quatre mesos, el hòlding del grup s'ha convertit en accionista de referència a Telefónica i Colonial, ha entrat a Puig i ultima una oferta conjunta per Naturgy. Tot això, trepitjant els centres de poder polític com en els millors temps del grup de les torres negres de la Diagonal.
La Caixa d'antany, que a més del banc tenia posicions de control, o molt rellevants, a Gas Natural –ara Naturgy-, Abertis, Agbar, Repsol i Telefónica, entre d'altres companyies, va quedar enrere després de la crisi del 2008. La divisió, obligada pel BCE, entre la fundació i el banc –ja CaixaBank-, va deixar Repsol i Telefónica com a participades d'aquest últim, però sense influència. De la primera ja va sortir-ne, mentre que de la segona, el banc ho va fent a poc a poc. De la resta, Agbar va ser venuda a Suez i Abertis, a ACS i Atlantia –ara Mundy's-.
El grup va quedar reduït a CaixaBank i Naturgy, amb algunes participacions més però de poc pes tant econòmic com polític, com Saba, Cellnex, els bancs estrangers BEA i Inbursa i unes desenes més de petites participacions que ni tan sols revelen. Però amb la sortida de la crisi i el creixement tant del banc com de l'energètica, que va arribar a presidir el propi Fainé i, posteriorment i encara avui, un dels seus directius de confiança, Francisco Reynés, es va donar la paradoxa que el moment de menor influència del grup va ser quan de més diners disposava, pels alts dividends de CaixaBank i Naturgy.
L'entrada a Puig sembla l'operació menys important, però envia un missatge: si alguna cosa es mou a l'empresa catalana, allà hi serà La Caixa
No és que Fainé deixés de trepitjar les moquetes ministerials. Hi ha excepcions, com la fusió de CaixaBank i Bankia, que el president de La Caixa va negociar amb l'exvicepresidenta Nadia Calviño. Però com a tònica general, l'ordre era no fer gaire soroll, però cuidar els dividends per finançar l'obra social. Així, sense fer gaire soroll, Criteria va començar fa tres anys a comprar accions de Telefónica, però a poc a poc, fins al 2,69% en total en aquests anys.
A començaments del 2024, amb diners a caixa, marge d'endeutament i problemes per resoldre a Naturgy, Fainé va iniciar el moviment per convertir de nou La Caixa en aquest gran grup industrial que va ser i va nomenar Ángel Simón com a conseller delegat, en lloc de Marcelino Armenter. "Obrim etapa i donem un nou impuls al projecte de CriteriaCaixa, amb l'objectiu d'assegurar els recursos econòmics que necessitarà la Fundació La Caixa en els propers anys per dur a terme la seva tasca social", va explicar el president del grup en un comunicat. A l'abril, Simón ho va fer més explícit: "Reforçarem la nostra presència en empreses estratègiques de banca, telefonia, energia i aigua".
No es va fer esperar. El 8 d'abril va anunciar que superava el 5% de Telefónica, per la qual cosa no es tractava d'una petita compra com les dels últims anys, sinó de més del 2,3% de la teleco que presideix José María Álvarez Pallete de cop, amb un desemborsament de 550 milions d'euros. A més, és probable que continuï comprant accions de la companyia.
Abans, al març, es va saber que havia tornat a l'accionariat de Colonial, amb un 3%, i aquest dijous va anunciar que passarà al 17%, sent de nou el primer accionista de la societat d'inversió immobiliària (socimi), a canvi de 350 milions més vuit immobles. A finals de maig, Criteria també va posar 425 milions en la sortida a borsa de Puig Brands, de la qual té el 3,05%. Pot semblar una operació menys important, per la quantitat i el poc pes que li dona en la perfumera, però envia un missatge clar: si alguna cosa es mou al món empresarial català, allà hi serà La Caixa.
500 milions a caixa i molt marge d'endeutament
Criteria no només està diversificant, sinó que ho està fent amb apostes importants. El hòlding de La Caixa va acabar el 2023 amb una liquiditat de 988 milions, però l'abril va ser un mes intens: va treure 550 milions per a Telefónica i va preparar 593 milions més per retornar un bo. Comptava per a això amb els dividends de les seves dues joies de la corona: el 3 d'abril va rebre uns 940 milions d'euros de dividend de CaixaBank i sis dies després, més de 100 de Naturgy. Sumant alguna cosa més de BEA i Cellnex, uns 1.100 milions en dividends, als que caldrà afegir-ne més de 40 de Telefónica al juny. Amb el desemborsament de Puig, li queden quelcom més de 500 milions de liquiditat per afrontar les compres de Colonial i, sobretot, de Naturgy.
Però Criteria compta, a més, amb capacitat d'endeutament. El hòlding va tancar el 2023 amb un deute brut de poc més de 4.400 milions, la meitat del que tenia fa menys de deu anys, abans de la venda d'Abertis, que es va utilitzar parcialment per reduir palanquejament. Però el retorn del bo han reduït aquest deute per sota dels 4.000 milions. Fonts financeres asseguren que pot utilitzar l'esmentat marge, de prop de 5.000 milions, si bé pot no ser necessari tornar als nivells de fa una dècada.
El grup està negociant un crèdit per a l'opa sobre Naturgy, que planeja juntament amb el grup saudita Taqa. S'ha parlat de 2.000 milions, però ni les fonts consultades ni a Criteria no confirmen aquesta xifra. El grup català i el saudita llançarien una oferta per quedar-se amb el 41,3% de Naturgy que controlen GIP i Rioja -CVC i els March- i es repartirien a mitges l'energètica, que continuaria cotitzant a la borsa. Estan tancant els serrells de l'operació, que no compta encara amb el vistiplau del govern espanyol, pel que no està a punt.
Talgo, la prova de la influència recuperada
Aquesta és la gran operació del moment per al grup de les torres negres, però n'hi pot haver més en l'horitzó. Prova de la influència recuperada per La Caixa és que el govern espanyol els hagi trucat per ser el cavaller blanc espanyol en l'opa de Talgo. L'empresa hongaresa Magyar Vagón ha llançat una opa de 619 milions pel 100% del constructor ferroviari, però el govern de l'Estat no vol que perdi la seva espanyolitat i ha contactat amb Criteria.
Fonts del sector expliquen que el grup català no veu l'operació amb bons ulls però l'estudiarà. No forma part de les seves línies mestres, les que va detallar Simón, ni és un sector que dominin, però si pot ser beneficiosa, se la plantejaran. Una opció, que satisfaria la Moncloa, seria que entrés en una opa conjunta amb Magyar, que seria el soci industrial, mentre que Criteria seria el garant de l'espanyolitat del constructor de trens. Cal veure la solució, encara que Talgo té pressa.
Agbar en l'horitzó?
Hi pot haver una altra operació en l'horitzó, si bé ara com ara no existeix: la compra d'Agbar, empresa que ja va ser del grup i que fins al gener presidia el propi Ángel Simón. Fa tres anys, de fet, La Caixa ja es va interessar per la companyia d'aigües i Suez, que n'era el propietari, semblava obert a negociar. Però va arribar l'opa de Veolia sobre Suez i el nou gegant francès de l'aigua va considerar Agbar intocable i va tancar aquesta porta.
Podria tornar a obrir-se? Fonts properes al grup català afirmen que continuen interessats en Agbar, i ningú no la coneix millor que Simón. Si tornem a recordar les seves paraules de fa unes setmanes, entre els sectors estratègics que va posar com apostes de Criteria, va citar l'aigua. Però actualment, en aquest sector tenen una presència poc més que testimonial, amb el 15% d'Aigües de Barcelona, empresa que gestiona el servei en l'àrea metropolitana de Barcelona i que controla precisament Agbar. La Caixa, per tant, no hi té comandament. Però el vol.
Aquesta és la nova Criteria que estan configurant Fainé i Simón. Una Criteria amb participacions de prop de 22.000 milions en cotitzades espanyoles: CaixaBank (11.600 milions), Naturgy (6.400 milions ara per ara), Telefónica (1.200 milions), Cellnex (1.100 milions), Colonial (622 milions) i Puig (425 milions). I aquestes xifres creixeran.