CaixaBank i BBVA confirmen que la morositat ha començat a pujar en el tercer trimestre de l'any, just quan s'ha complert un any des de la primera pujada de tipus d'interès iniciada el juliol de 2022. Aquesta pujada es comença a observar principalment en les hipoteques, les més afectades pel repunt de l'euríbor, que ja assoleix el 4,1%. Tanmateix, el primer i tercer banc del país, entenen que la pujada de la taxa de mora no serà significativa i descarten, per tant, que es produeixi una onada d'impagaments.

Així ho han posat en relleu Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, i Onur Genç, el seu homòleg en BBVA, aquest dilluns en una encontre del sector financer organitzat per KPMG i el diari Expansió, on també era el vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, qui precisament ha indicat que, la menor activitat creditícia i el menor creixement econòmic ja està afectant els préstecs dubtosos i de fet, "ja hi comença a haver una acumulació de mora".

Des que es va iniciar el cicle de pujades de tipus d'interès, el BCE, els economistes i els mateixos bancs han advertit que la morositat podria pujar. Però de moment això no havia ocorregut i de fet, la taxa de mora es va situar el mes de juliol passat (últim mes del qual hi ha dades del sector) en el 3,5%, en nivells no vistos des de 2008. Tanmateix, aquell mes ja va començar a despuntar la morositat de les hipoteques fins al 2,49% des del 2,38% del primer trimestre, i és en aquest tipus de préstecs on comencen a veure's els primers impagaments.

"En conjunt, els nivells de morositat no s'estan deteriorant, però en l'últim trimestre hi ha una pujada de la mora hipotecària de 10 punts bàsics", recordava Gortázar. L'executiu explicava que una tercera part es produeix per la reducció de saldos (perquè hi ha clients amortitzant hipoteca i perquè estan concedint menys crèdit) però la resta sí que es deu "a un canvi de tendència" per l'impacte de la pujada de tipus. "Hi ha un deteriorament, és lògic, però no significo".

En aquest sentit, el CEO de CaixaBank descartava que es vagin a produir "grans impagaments o desnonaments" perquè les entitats estan donant facilitats als seus clients, com els refinançaments o els ajuts mitjançant el Codi de Bones Pràctiques. "Serà una pujada gradual, ordenada i lògica," insistia, que en qualsevol cas no arribarà a estar en el 6,3% registrat en el cicle anterior. Una opinió que compartia el conseller delegat de BBVA, qui avançava que "fins ara" la pujada de la morositat "està dins de les expectatives". Malgrat això, Onur Genç creu que la banca ha de ser "prudent".

Gortázar: "L'impost a la banca és de dubtosa legalitat"

De Guindos, Gortázar i Genç també han coincidit en un altre factor que pot afectar la rendibilitat de la banca espanyola i és la continuïtat de l'impost a la banca. El gravamen que el Govern espanyol va aprovar l'any passat i que afecta (de moment) als resultats de 2022 i 2023, podria fer-se permanent o allargar mentre els tipus siguin alts, una cosa que la banca rebutja.

El número dos de CaixaBank, que és qui més s'ha esplaiat, comentava que l'opinió del banc és "clara", i és "no prorrogar-lo". A més que faria falta una altra disposició legislativa, la que va tirar endavant l'actual impost "és de dubtosa legalitat, el que ha portat a tota la banca afectada a recórrer-lo", recordava. "No es va escollir un impost sobre beneficis, sinó sobre ingressos, i s'ha de pagar passi el que passi amb els beneficis, independentment de les circumstàncies del cicle. No em sembla que tingui sentit, la banca ha de ser útil, és l'instrument de l'economia", comentava.

El de BBVA també ha reiterat que és una cosa "negativa" per a Espanya i que la banca ja paga molts impostos.