CaixaBank ha posat en marxa un nou pla estratègic a tres anys que té com a primer pilar el creixement. El banc vol captar negoci i augmentar la base de clients (que ja assoleix els 18,5 milions a Espanya) i ha trobat un bon nínxol de mercat amb la generació del baby boom (persones nascudes entre 1946 i 1964) que està pròxima a jubilar-se o ja ho ha fet.

Actualment, CaixaBank té 4 milions de clients majors de 65 anys (bàsicament és el 40% de la població espanyola) sobre un total de 10 milions de clients sèniors que hi ha a la banca espanyola. Segons l'entitat catalana, aquest número creixerà fins a 12 milions el 2030 per l'augment de l'esperança de vida (Espanya té la més gran de la UE), la longevitat i l'envelliment de la població.

Així, el banc que dirigeix Gonzalo Gortázar posarà el focus en el segment sènior per augmentar la base de clients. Ja que "curiosament, és el segment d'edat de més creixement, el dels grans," explicava. S'espera un increment del 20% en els sis anys vinents. Precisament aquest col·lectiu experimenta un canvi de necessitats quan es jubila i entre altres coses, necessita estalvi per mantenir uns determinats ingressos.

Per això, CaixaBank es vol centrar en acompanyar-los en aquell moment amb productes com les rendes vitalícies o els 'unit linked' (en espanyol, fons d'assegurança diversificada) que són productes financers que permeten canalitzar un estalvi futur. El banc té ja una quota de mercat en plans de pensions del 34,2% que espera mantenir i preveu fins i tot millorar.

CaixaBank espera captar 800.000 clients en el període

CaixaBank va tancar setembre amb 18,5 milions de clients a Espanya després de créixer en 200.000 en els últims dotze mesos. Però en el període 2025-2027, que és en el que es desenvoluparà el seu nou pla estratègic, espera créixer "almenys" un 1% a l'any, els que es tradueix en uns 800.000 nous clients en aquest període de tres anys.

A més dels sèniors, el banc espera creixement d'una base de clients més joves a conseqüència del significatiu augment demogràfic que es viu a Espanya, impulsat per la immigració. I així ho explicava Enric Fernández, director de planificació estratègica i estudis de CaixaBank, que esmentava la demografia com a factor de creixement pels fluxos migratoris.

I indicava que si es manté el ritme de creixement de la població de l'1% a l'any, s'encoratjarà en unes 500.000 persones cada exercici. Sobretot, de persones en edat de treballar, el que suposa que hagin d'iniciar una relació bancària per obrir un compte i ingressar el salari o contractar qualsevol producte. Entre altres coses, una hipoteca, doncs la demanda d'habitatge segueix a l'alça.

"Un altre factor de creixement és la jubilació de la generació de baby boomer", indicava també. "Són grups d'edat que necessiten assessorament de cara a la jubilació i ho hem tingut en compte en aquest pla estratègic". Com a vent de cua, Enric Fernández apuntava també al mercat laboral. CaixaBank preveu que Espanya sumarà 1,2 milions d'afiliats fins a 2027 i amb això la taxa d'atur hauria de decréixer fins al 10,5%.

Un entorn macro "ple d'oportunitats"

D'altra banda, CaixaBank entén que el nou escenari de tipus d'interès jugarà al seu favor en aquest període. Esperen que el Banc Central Europeu continuï baixant els tipus fins al 2% i l'euríbor (que ja anticipa aquesta retallada) arribi al 2,3% a final del pla estratègic. Aquest descens dels tipus normalitzarà la taxa d'estalvi de les llars, que està entorn del 3% (una xifra molt alta en termes històrics) i impulsarà el consum privat. És a dir, hi haurà més demanda de crèdit. "Els tipus més baixos impulsen el consum i la inversió. Parlem de grans compres com un habitatge per part de les llars, o l'adquisició de maquinària per part de les empreses".

En definitiva, el director de planificació estratègica i estudis de CaixaBank creu que l'entorn macro "es presenta ple d'oportunitats" per créixer. Una opinió que compartia Gonzalo Gortázar, el conseller delegat. "Tenim una sensació interna en el grup positiva, de bon moment. El futur no està exempt de riscos, però és positiu per a l'activitat bancària", assegurava.