No només pugen les hipoteques al caliu dels tipus d'interès. Els préstecs personals, per a viatges, estudis, comprar un cotxe, anar-nos de vacances o fer reformes a casa estan pels núvols. Els interessos s'han disparat des que al juliol el Banc Central Europeu va pujar el preu dels diners per primera vegada en onze anys, des d'aleshores ja ho ha fet tres vegades més. Segons han anat apujant els tipus (el juliol, l'octubre, el novembre i el desembre) els bancs han anat fent el mateix amb els seus productes.

De sobres és conegut el que està passant amb les hipoteques a tipus variable, que en estar referenciades a l'Euribor, han pujat més d'un 3%, el que es tradueix en uns 3.000 euros més de quota. Mentre els clients fugen de les hipoteques a tipus variable, les entitats han començat a encarir les de tipus fix, que estan en auge. I el mateix està ocorrent amb els préstecs personals. ING havia mantingut els seus preus estables fins al desembre, però al gener s'ha sumat als seus competidors i ha encarit el seu Préstec Taronja, que és dels pocs que té a Espanya.

L'entitat eleva el TIN del 3,99% al 5,49% en la seva oferta màxima bonificada. Aquesta és la que resulta més barata per al client si té vinculació amb el banc, per exemple, si té la nòmina domiciliada. La pujada d'ING (del 37%) és la més alta fins ara, però no ha estat la primera ni l'única; El Banc Santander, per exemple, té préstecs molt segmentats (per comprar cotxes, reformar la casa...) i tots han anat encarint-se. En el cas del seu Préstec Guanyador, que és el que dona finançament al consum general, l'interès ha pujat del 5,99% al 7,6% TIN entre juliol i gener.

BBVA també ha pujat l'interès del seu préstec ràpid, des del 5,2% de juliol fins al 5,5% TIN el novembre, un preu a què es manté actualment. I el del préstec personal, què bonificat (si el client té la nòmina al banc) assoleix un tipus d'interès del 7,70%; El préstec personal de CaixaBank és el més car entre els seus competidors, però en proporció no és el que més ha pujat des de la primera pujada de tipus. L'interès ha passat en tot just sis mesos del 6,9% TIN al 8% actual.

En el costat contrari se situa Sabadell, que malgrat pujar el preu del Préstec Sabadell durant l'octubre i desembre (del 5,2% al 5,5% i després al 6%) ha decidit baixar-lo aquest mes de gener fins al 5,2% TIN. Mentre que Bankinter ha mantingut intacte el preu del seu préstec personal i se situa entre els més baixos del mercat, en el 4,45% TIN.

La banca endureix el crèdit

La banca ja va advertir que enduriria les condicions dels seus crèdits i préstecs al consum donada la situació econòmica que hi ha a Espanya, amb una taxa d'inflació propera al 6% en el conjunt de 2022, un creixement econòmic menor de l'esperat i el mal auguri que la situació pugui seguir igual o pitjor aquest 2023. Per evitar impagaments, han decidit apujar preus i ser més prudents a l'hora de deixar diners.

En situacions com aquesta, on les entitats tanquen l'aixeta, cau l'oferta, però també la demanda, tal com posava en relleu l'última Enquesta de Préstecs Bancaris publicada pel Banc d'Espanya a l'octubre, on ja s'avançava que, durant el tercer trimestre de l'any el 50% dels bancs espanyols afirmava haver endurit les condicions de les hipoteques i el 43% el dels préstecs al consum a cases.

El supervisor bancari explicava que, l'enduriment de les condicions aplicades als préstecs es va materialitzar a través d'un augment del cost. I pel mateix motiu ha descendit la demanda de préstecs en tots els segments, perquè demanar diners ara és més car. El cas de les cases, a més del cost de finançament, també ha influït la menor confiança dels consumidors, que es van veure influïts per l'augment de la incertesa, segons aquest informe.

Amb tot, un recent informe publicat per la consulta EY, anomenat "EY European Bank Lending Economic Forecast", pronostica que aquest 2023 els préstecs bancaris cauran a Espanya un 1,3% i les hipoteques un 0,6%, mentre la morositat pujarà fins al 4,5% i de forma gradual fins al 5,5% el 2026. Es tracta de xifres que són lluny de les assolides en el pitjor de l'última crisi financera, però que mostren que els impagaments aniran en augment en els mesos vinents.

Per això, la banca prova de protegir-se sent més estrictes amb la concessió de crèdit i evitant així errors del passat. Les pròpies entitats ja han avançat que s'ha produït una frenada en l'oferta i demanda de crèdit en el quart trimestre i que la tendència continuarà durant aquest nou any.