Els tres bancs més grans del país lluiten cada any per captar nous clients. Ho fan regalant diners per la nòmina, remunerant l'estalvi o fent un bon preu en la hipoteca, el que sigui necessari per fer créixer la seva estructura. CaixaBank es va alçar com el banc més gran del país després de la fusió amb Bankia, però des d'aleshores no havia parat de perdre clients. Mentre que el Santander i el BBVA van aprofitar aquesta fuga per guanyar terreny. Tanmateix, aquest 2024, la situació sembla haver canviat de nou, tal com reflecteixen els comptes d'aquestes entitats.
El Santander va tancar el mes de juny amb 14,97 milions de clients a Espanya, davant els 15,02 milions que tenia al desembre. En xifres brutes, el banc que presideix Ana Botín ha perdut mig milió de clients en tot just sis mesos, principalment perquè surten més dels que entren. En els últims anys, el Santander havia crescut de manera accelerada a Espanya.
Tant és així que va tancar el 2022 amb 14,38 milions de clients i 2023 amb 15,02 milions. És a dir, va captar uns 700.000 o gairebé un 5% més. En el que va de 2024 també ha captat uns 400.000 nous clients, tanmateix, no està aconseguint retenir-los. El creixement del banc a Espanya "ha estat notable", comentava el conseller delegat del grup Santander recentment. "Hem crescut durant 34 mesos, estem molt contents amb el desenvolupament i estem centrats en la nostra transformació cap a un model més simple i automatitzat", explicava Héctor Grisi.
En CaixaBank ha ocorregut ara el contrari. El banc que dirigeix Gonzalo Gortázar va patir una immensa pèrdua de clients en els últims anys. Les sortides al banc català es van accelerar en la recta final de 2021 després de la fusió i integració de Bankia. En aquell moment, CaixaBank es va alçar com el banc més gran del país amb un total de 18,85 milions de clients i dos anys després, la xifra ja havia baixat a 18,17 milions. L'entitat va patir 680.000 baixes en vint-i-quatre mesos.
Però CaixaBank va canviar el rumb a finals de l'any passat i a tancament de juny d'aquest 2024, comptava ja amb 18,33 milions de clients. És a dir, en els primers sis mesos de l'any ha captat uns 130.000 nous clients. En el seu cas, el 70% del total de clients (uns 13 milions) està vinculat i té més d'un producte contractat.
A Santander, els clients actius suposen el 56% del total i aquests sí que han crescut en el primer semestre, passant de 8,36 a 8,48 milions a Espanya. Per al banc els clients actius són els més importants perquè a més de tenir contractat un compte, fan ús d'ella. Dels clients vinculats, no donen xifres.
El BBVA no assoleix l'objectiu del pla estratègic
El BBVA no ha comunicat els clients que ha captat aquest 2024, com sí que ha fet en els últims anys. El banc que presideix Carlos Torres ha llançat una opa hostil sobre el Sabadell i és en el centre de totes les mirades, així que ha preferit no aportar xifres. "L'evolució de l'activitat està en línia amb el creixement d'aquest any i coneixerem les dades a finals d'any", comenten des de l'entitat a On Economía.
En qualsevol cas, les últimes dades disponibles posen en relleu que el BBVA no ha aconseguit captar – de moment- els clients anunciats en el pla estratègic. El novembre del 2021, el banc basc es va proposar d'augmentar la seva base de clients a Espanya en 3,6 milions a tres anys. A tancament d'aquest exercici comptava amb 10,1 milions i la seva meta estava a arribar als 13,7 milions a finals d'aquest 2024.
Un any després (2022) va assolir els 10,5 milions. Durant 2023 el banc va continuar creixent, però va quedar lluny de les xifres anunciades, ja que va tancar l'exercici amb 11 milions de clients a Espanya. El banc, per tant, hauria de captar en aquests dotze mesos 2,7 milions de clients més. Unes xifres molt difícils d'aconseguir en un any i més en procés d'opa, quan la resta de bancs solen aprofitar per ser més actius i pescar a riu enrenou.
La resta d'entitats cotitzades (Sabadell, Unicaja, Bankinter) no solen donar detalls sobre les xifres de captació o xifres totals de clients. Encara que s'estima que Sabadell té uns 6 milions. Mentre que Unicaja i Bankinter tindrien uns 4 milions cada un.