CaixaBank recupera el sistema de remuneracions que aplicava abans de la fusió amb Bankia, una operació que es va produir el 2021. Aquest exercici, el banc català va elevar el nombre de contractes blindats a uns 40. Entre aquests contractes estaven els d'alguns directius, membres del comitè de direcció, el del conseller delegat i el del llavors president, José Ignacio Goirigolzarri, que durant quatre anys va exercir funcions executives.

Però des del 2022, després de l'absorció i integració de Bankia, l'entitat ha anat reduint el nombre de contractes que compten amb aquesta protecció fins a comptar ara amb 30. De fet, el contracte del nou president, Tomàs Muniesa, tampoc no està blindat, ja que les seves funcions no són executives.

Blindar contractes és una cosa molt habitual a les cúpules de les empreses per evitar la pèrdua de talent, el Banco Santander té 22 contractes amb 'clàusules de garantia o blindatge' i el BBVA, uns 50. Però aquests contractes augmenten en processos de concentració o si hi ha risc, com va passar amb CaixaBank-Bankia. O com està passant ara amb el Sabadell, que està immers en l'opa del BBVA. Tal com va avançar ON Economia, el banc que presideix Josep Oliu ha elevat de 33 a 40 el nombre de contractes blindats, és a dir, els directius que hauran de percebre indemnització si surten del banc.

El Sabadell hauria d'abonar l'esmentada indemnització si cessa alguns dels seus directius. O el BBVA, si prospera l'opa, hi ha fusió i decideix prescindir-ne. En la majoria dels casos aquesta compensació és de dues anualitats de retribució fixa per als supòsits d'acomiadament improcedent o canvi de control. En CaixaBank, tanmateix, la indemnització de la seva cúpula és d'una anualitat de la retribució fixa.

Segons consta a l'informe de remuneracions del banc, a tancament del 2024, tenia blindats 30 contractes. El del conseller delegat, Gonzalo Gortázar, el de dos membres del comitè de direcció i 27 directius. Un any abans, el 2023, eren 33 els beneficiaris d'aquests contractes. Incloent el president, José Ignacio Goirigolzarri, i 29 directius.

El 2022 els contractes blindats eren 37 i el 2021, 39. El que posa de manifest que l'entitat ha anat alliberant-se d'aquests contractes a mesura que es reduïa el risc de perdre directius per l'operació. De fet, la xifra actual és semblant del 2020, abans de l'operació amb Bankia, quan CaixaBank tenia blindats només 29 contractes.

Pacte de no competència

El motiu pel qual es blinden aquest tipus de contractes és per la clàusula de no competència. En el cas que un directiu del Sabadell deixés el banc (motu proprio o per cessament) hauria d'estar dos anys sense treballar en una altra entitat. Si això passés en CaixaBank, seria un any.

Per això, el contracte del conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, està blindat amb una anualitat dels components fixos de la remuneració. El que suposa que el banc li hauria d'abonar 2,5 milions d'euros (que va ser el seu salari fix del 2024) si deixés l'entitat, per exemple, aquest exercici.

Per als membres del comitè de direcció de CaixaBank, la clàusula d'indemnització pactada és de la més gran de les quantitats entre una anualitat dels components fixos de la remuneració o el previst per imperatiu legal. I per als directius, entre 0,1 i 2 anualitats dels components fixos de la remuneració per sobre del previst per imperatiu legal.

Goirigolzarri, indemnitzat amb 1,7 milions

Encara que Tomàs Muniesa no té el seu contracte blindat, Goirigolzarri sí que el tenia, com s'ha comentat. Per això, el banquer basc percebrà una compensació d'1,7 milions (el seu salari fix del 2023) per renunciar al seu càrrec el 2024. Si bé, no podrà treballar al sector financer durant almenys un any.

La compensació es paga en dotze mesos que comencen a comptar des del més natural en què s'extingeix el contracte, que va ser l'1 de gener. Pel que el banquer percebrà aquest 2025 uns 141.666 euros al mes; Tomás Muniesa, en no tenir una presidència executiva, no hauria de rebre indemnització si sortís de CaixaBank. Com ja va passar amb Jordi Gual, que va ser president de l'entitat de 2016 a 2021.