A la banca li toca retre comptes amb Hisenda en només uns dies. Està previst que les entitats afectades pel nou impost -o la prestació patrimonial com prefereix anomenar-lo el Govern espanyol- comencin a pagar aquest mes de febrer. Cada banc abonarà una quantitat diferent, ja que el tribut grava el 4,8% del marge d'interessos més les comissions dels resultats obtinguts el 2022. Així que els més grans, per mida i per resultats, seran els que més paguin.
Al capdavant CaixaBank, que si bé no ha presentat encara els resultats anuals (ho farà divendres 3 de febrer) ja va avançar fa uns mesos que la seva factura ascendiria fins als 450 milions d'euros. El banc que presideix José Ignacio Goirigolzarri serà, per tant, el que més pagui l'Estat, que a més és el seu segon accionista més important amb gairebé el 17% del capital.
Li seguirà el Banc Santander que -entre les grans entitats- ha estat l'única que no ha avançat quant li tocarà pagar, tanmateix, els analistes ja han fet els càlculs. Credit Suisse, per exemple, diu que pagarà 300 milions d'euros només aquest any. Cal recordar que la banca pagarà l'impost també el 2024 conforme als comptes d'aquest 2023 i que l'objectiu del Govern espanyol és recaptar 1.500 milions aproximadament cada exercici.
BBVA serà el tercer banc que més pagui, uns 250 milions d'euros, segons va avançar el conseller delegat del grup, Onur Genç; Sabadell, que ja ha presentat els comptes anuals corresponents a 2022 ha dit que exactament pagarà 170 milions d'euros aquest any i el que ve, encara més. Doncs preveu que el marge d'interessos pugi tal com ho facin els tipus d'interès.
Bankinter també ha presentat ja resultats anuals i ha donat una forquilla més àmplia, diu que pagarà entre 80 i 100 milions cada any. El gravamen també afecta les entitats mitjanes, com Unicaja, Abanca, Kutxabank, Ibercaja i Cajamar. De totes elles, l'única en donar una xifra concreta -fins al moment- ha estat Abanca durant la presentació de resultats. El seu president diu que pagaran aquest any 50 milions d'euros.
La factura de les sis entitats de les quals ja hi ha dades ascendeix, per tant, a 1.320 milions. La resta, fins a arribar als 1.500 milions – uns 180 milions més- estarà repartida entre Unicaja, Kutxabank, Ibercaja i Cajamar. Els bancs hauran de realitzar el pagament en els primers 20 dies de febrer, segons ha revelat Hisenda, que permetrà fraccionar-lo amb un segon pagament al setembre. Mentrestant, el sector recorrerà.
Tot el sector rebutja l'impost i recorrerà
Totes les entitats afectades, sense excepció, han confirmat que pagaran el dia que els correspongui però també que ho recorreran l'endemà. Els bancs i les patronals estan ultimant els recursos que portaran als tribunals, igual com les empreses del sector energètic, que també s'han vist perjudicats pel nou gravamen aprovat en la recta final del 2022.
Al sector financer, l'últim el pronunciar-se ha estat el president d'Abanca. Ho va fer divendres, durant la presentació de resultats de 2022. Juan Carlos Escotet diu que l'impacte en els seus resultats (de 50 milions) és "rellevant i naturalment la recorreran en el degut moment per considerar-lo clarament anticonstitucional". També creu que posa la banca en desavantatge perquè té efecte en la concessió de crèdit i els allunya de les millors pràctiques europees.
Només un dia abans que el president d'Abanca es va queixar César González-Bueno, conseller delegat de Sabadell. Creu que l'impost continua sense justificar-se malgrat els resultats. "Seguim per sota del cost del capital i la rendibilitat està per sota d'altres sectors, no es justifica". El banquer assegura que totes les entitats estan estudiant recórrer-lo i va recordar que la banca es troba davant de dues normes contradictòries, perquè l'europea diu que és infracció greu no repercutir-lo en el client i el govern espanyol, el contrari. De fet, preveuen imposar multes. "Algú ha d'aclarir quina de les dues normes és prioritària".
La consellera delegada de Bankinter, María Dolores Dancausa, insisteix que l'impost és "injust, arbitrari i confiscatori". Defensa que la banca paga ja més impostos que altres sectors i que els tributs "han de ser objectius i justos, deixant de banda els temes socials", reprenent així que el Govern els hagi demanat de posar l'espatlla davant de la pujada de tipus.
Des de juliol, quan es va anunciar l'impost, tots els banquers ho han criticat. Gonzalo Gortázar, CEO de CaixaBank creu que és distorsionador de cara a la competència perquè només afecta determinades entitats, les grans. I a més deixa fora les filials estrangeres que tenen sucursals a Espanya, que no assoleixen els ingressos mínims que es gravaran. "No té sentit econòmic".
El de BBVA, Onur Genç, assegura que l'impost a la banca "frenarà el creixement a Espanya". Mentre que Víctor Iglesias, conseller delegat d'Ibercaja, afirma que és "molt probable" recórrer en els tribunals perquè en els termes plantejats, la justícia els donarà la raó.