La Fundació 'la Caixa' s'ha reconvertit amb la irrupció de la tecnologia i dona pas a una infinitat de reptes nous. En el marc del congrés ISE, aquest dijous s'han donat tots els detalls d'un nou concepte que ha gestat anomenat CaixaForum+.
Una trobada cultural
Es tracta d'una plataforma gratuïta oberta per a tots els usuaris, siguin o no siguin clients de la Caixa, que fa una aposta rotunda pel món audiovisual a través de productes culturals. Aquesta permet accedir a continguts audiovisuals i podcasts de diferents temàtiques: música, arts visuals i plàstiques, arts escèniques, cinema, pensament i història, ciència, arquitectura i disseny o literatura. De moment, es concep com una plataforma multidispositiu que permet visualitzar el seu contingut al mòbil, a la tablet, des de navegadors web i al Smart TV o monitor mitjançant l'ús d'AirPlay, o Chromecast. I és compatible amb els sistemes operatius iOS i Android. L'usuari pot ser qualsevol. Per registrar-se com a usuari només cal un compte de correu electrònic i una contrasenya per a tot allò relacionat amb la cultura i la divulgació científica. Un cop registrat, es pot reproduir els continguts de CaixaForum+.
Quins continguts hi ha?
De moment, tots els continguts estan disponibles en versió original, i subtitulats en castellà. Alguns continguts ja tenen subtítols en català, i properament se n'aniran afegint més en aquest idioma. A tall d'exemple, en el catàleg hi ha des d'un documental de Betty Davis fins a un sobre l'arquitectura de Javier Mariscal o un altre sobre els secrets del sistema solar.
Aquesta proposta, en format digital, és la continuació de la idea de museus que ja es va llançar des de fa dècades amb CaixaForum. Actualment, aquests ofereixen multitud d'exposicions, esdeveniments i actuacions relacionades amb les ciències i les arts. Per complementar la seva oferta física, La Caixa ha creat una plataforma de continguts que ofereix de manera gratuïta a qualsevol que vulgui mantenir-se informat. CaixaForum+ compta amb un catàleg inicial de més de 300 títols, més de 1.000 peces de vídeo i àudio i 564 hores de contingut . Una gran part d'aquest contingut són de fet produccions originals creades per la Fundació la Caixa.
En la presentació feta des del congrés ISE, també han assistit el president del Consell Audiovisual de Catalunya, Xevi Xirgo, i els consellers d'aquesta entitat, Laura Pinyol i Miquel Miralles i Enrique Casas. Sota el paraigües del debat 'Plataformes catalanes OTT: entreteniment, tv i indústries creatives, també s'ha analitzat el paper de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, La Xarxa, Filmin o el mateix Liceu en la incorporació de tots aquests recursos audiovisuals.
L'impacte de les plataformes
Tots han coincidit en la importància del món audiovisual i les noves maneres d'entendre'l a través de podcast i les seves plataformes. Així doncs, mentre que en el passat, les economies eren impulsades per empreses que venien productes o prestaven serveis. Avui dia, tal com indica l'empresa Kyocera especialitzada en gestió documental, els marges són baixos per als venedors i proveïdors de serveis a la majoria de les indústries, i s'està generant molt poc valor a partir dels models de negoci tradicionals. En canvi, empreses com ara Google, Facebook, Uber i Amazon estan definint noves estratègies de monetització per al segle XXI i estan donant forma a nous models de negoci.
L'economia de plataformes és un ampli ecosistema digital que interconnecta la tecnologia cloud, el big data i les aplicacions mòbils. Inclou serveis de lliurament d'aliments com Deliveroo, serveis de transmissió de vídeo com YouTube, i aplicacions de transport de passatgers com Uber i Lyft. El que aquestes plataformes tenen en comú és el seu enfocament a establir mercats digitals que connectin els usuaris i facilitin transaccions que altrament no haurien estat possibles.
En les darreres dues dècades hi ha hagut un ràpid creixement en el nombre i la rendibilitat de les empreses que busquen construir plataformes, en lloc d'oferir productes o serveis directament. Segons la firma global de serveis professionals Accenture, l'economia de plataformes ha assolit els 2,6 bilions de dòlars en capitalització del mercat mundial i representa fins a una quarta part de tota l'economia mundial.
La tecnologia està causant diferents processos de disrupció i transformació en el sector financer, originats per la desintermediació a la cadena de valor que provoquen els models de negoci basats en el canal Internet i l'ecosistema mòbil. En aquest sentit, assistim a una batalla en diferents àmbits: la banca establerta mateixa que es transforma digitalment; la irrupció de les empreses Over-The-Top (OTT), que basen a Internet el seu model d'operació i distribució en diferents segments del negoci bancari, siguin les grans i assentades empreses OTT, o les noves empreses startup; o per l'activitat innovadora d'empreses tradicionals de distribució i consum que aprofiten aquests canvis per augmentar la fidelització dels clients. Aquest univers d'empreses, serveis i tecnologies centrades en el sector financer és el que s'anomena sector “FinTech”, que basen els seus serveis basats en tecnologies com “big data”, “cloud computing”, “mitjans de pagament mòbils”, “wearables”, “roboadvisors”, xarxes socials, o models de negoci de l'economia col·laborativa, com ara les plataformes.