Els ajuts a hipotecats vulnerables, recollides en el Codi de Bones Pràctiques que el govern espanyol i la banca van posar en marxa a començaments de 2023 no estan funcionant com s'esperava. L'Executiu va calcular que davant de la imparable pujada de tipus d'interès i de l'euríbor, podrien beneficiar-se d'aquests ajuts fins a 1 milió de llars en dos anys, però el Banc d'Espanya desmuntava aquest argument aquesta mateixa setmana, quan va revelar que amb prou feines s'han rebut 42.000 sol·licituds fins al setembre i a més, gairebé el 50% d'elles estan sent rebutjades per les entitats perquè no es compleixen els requisits.

Atesa la situació, la vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, assumeix que aquests ajuts s'han de millorar perquè arribin a més famílies que s'estiguin veient afectades per l'encariment de la quota hipotecària, que en algunes llars està sent de fins a 300 euros a l'any. Així que aquest divendres ha confirmat que una vegada es formi el govern de manera definitiva es donarà cita amb la banca per millorar aquests ajuts.

"Jo espero que com més aviat millor, quan es formi el nou govern, puguem convocar la reunió de seguiment de les mesures de suport a les famílies hipotecades, juntament amb el sector financer, per poder ampliar l'àmbit d'aquelles que es beneficien de l'extensió dels crèdits hipotecaris i la congelació i l'alleujament dels tipus d'interès", revelava Calviño en unes jornades organitzades per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) a Madrid.

L'última vegada que la banca i Economia es van donar cita per a tràfic aquest assumpte va ser al juny, precisament en vigílies de les eleccions generals, i Calviño ja va lliscar que el Codi requeria millores, una cosa que la banca va rebutjar i continua rebutjant. El sector financer justifica que, si el nombre de sol·licituds és baix, es deu que l'economia avança millor de l'esperat i l'ocupació també, el que està fent que les llars no tinguin dificultat per pagar la seva hipoteca. També defensa que s'estan fent molts refinançaments, i per això no tots els deutors han d'acudir al Codi.

El seu argument és molt diferent del d'alguns membres del govern espanyol, com la vicepresidenta Yolanda Díaz, que porta advertint des de fa mesos que aquests ajuts no estan funcionant per com s'ha redactat el Codi i no, perquè les famílies estiguin passant conflictes. Díaz està sent la més crítica amb la banca a escala general, des que van apujar els tipus. No només per aquests ajuts, també pels seus elevats beneficis. I de fet vol fer permanent l'impost a la banca, com es recull en el projecte de govern de coalició PSOE-Sumar.

Sigui com sigui, el cert és que la banca sempre ha mantingut molt secretisme amb les xifres de sol·licituds del Codi de Bones Pràctiques, el que també ha generat certa alarma sobre el motiu d'aquesta opacitat. Tan sols CaixaBank ha revelat les que han rebut. El banc català, que és el més gran del país en clients, n'ha gestionat unes 6.000 fins al setembre.

En qualsevol cas, si Calviño aconsegueix convèncer a la banca i fer una ampliació d'aquests ajuts, haurà d'esperar que hi hagi un govern conformat, fins aleshores les mesures acordades no podran negociar-se ni aprovar. Diferents fonts apunten que podria ser ja la setmana que ve quan es formi un nou govern de coalició, en tal cas, el termini màxim expira el 27 de novembre.

Gairebé un 50% dels ajuts es rebutgen

El Banc d'Espanya publicava aquesta setmana l'Informe d'Estabilitat Financera de tardor de 2023, on adverteixi que, la càrrega financera de les llars amb deutes, sobretot amb hipoteques, és cada vegada major per les contínues pujades de tipus d'interès i encara serà més gran en els pròxims mesos perquè no s'ha traslladat tota la pujada de l'euríbor, que ja frega el 4,2%. El supervisor creu, de fet, que les hipoteques continuaran pujant fins al juny de 2024.

També revela que els ajuts a hipotecats vulnerables que va posar en marxa el govern espanyol i la banca per reduir, precisament, aquesta càrrega financera, "han estat limitats" respecte al nombre total d'hipoteques vives. En concret, han arribat a menys del 0,4%. Així mateix, el supervisor destaca que les entitats han rebutjat gairebé el 50% de les sol·licituds per no complir els requisits que s'exigeixen per adherir-se al programa.

L'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos indica que en els primers set mesos de 2023, el nombre de sol·licituds als dos Codis de Bones Pràctiques (el de 2012 i el de 2022) ha estat d'alguna cosa més de 42.000. Un número que considera "limitat" respecte al nombre total d'hipoteques vives -en suposen menys del 0,4%- i també respecte a les que compleixen les condicions per acollir-se. A més és un número molt allunyat del previst, que era de mig milió cada any, el 2023 i el 2024, que és quan aquests ajuts estaran en vigor.

El Banc d'Espanya també revela que el percentatge d'operacions realitzades (el 8% del total) "ha estat reduït" en relació amb el volum de sol·licituds. Si bé encara hi ha un 40% que estan pendents de resoldre's. En aquest sentit, destaca també que "al voltant del 50% de les sol·licituds han estat rebutjades", un percentatge "molt elevat" per no ser elegibles de forma objectiva per al programa.

Malgrat això, el Banc d'Espanya es posa del costat de les entitats i creu que és aviat per fer canvis. A l'informe explica que el període de temps transcorregut des del començament de l'any, quan va entrar en vigor el nou Codi de Bones Pràctiques, és encara reduït. Per això, considera necessari mantenir un monitoratge estret del desenvolupament d'aquestes mesures en funció de la conjuntura macrofinancera.