La Cambra de Comerç de Barcelona ha posat sobre la taula aquest dimarts, amb la presentació d'un nou informe encarregat pel departament d'Economia de la Generalitat, el "problema urgent", que afronta Catalunya per la dificultat d'accés a l'habitatge, en paraules del seu president, Josep Santacreu. El cap d'estudis, Joan Ramon Rovira, ha assegurat que la dificultat d'accés a l'habitatge "amenaça l'estat del benestar" i sobretot els projectes de vida de la població més jove.

L'estudi inclou propostes per millorar la situació, però evita esmentar la nova Llei d'Habitatge aprovada l'any passat i les seves principals mesures, com la regulació dels preus del lloguer, o altres de noves en debat com la regulació dels pisos turístics i de temporada.

 

 

El cap de gabinet d'estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, ha assegurat que l'increment de preus de l'habitatge és "una amenaça a l'estat del benestar". "Un projecte de vida amb ànim d'evolucionar és pràcticament impossible sense un habitatge. I si veiem que per mantenir les pensions cal tenir una població ocupada i creixement demogràfic, la dificultat d'accés a l'habitatge està posant en risc l'estat del benestar". "Tenim un problema", ha sentenciat Rovira.

Rovira ha defensat que la regulació de preus és un tema que no han abordat en l'estudi perquè "és molt delimitat" i l'anàlisi de la institució és "més àmplia". Això sí, ha defensat que "la literatura econòmica ens diu que el control de preus pot tenir efectes positius a curt termini i després un efecte bumerang perquè desincentiva l'oferta de lloguer i això pot disparar els preus".

Quant a la regulació de pisos turístics, el president de la Cambra, Josep Santacreu, ha manifestat sense entrar en detall de la proposta de la Generalitat que "no hi pot haver una solució única per a Catalunya" i que, encara que "té sentit una certa regulació" dels pisos turístics a Barcelona, es pot adequar la regulació a la situació de cada territori.

La bateria de mesures per afrontar la situació de l'habitatge a Catalunya passa, segons la Cambra, per tres eixos: un pacte econòmic per augmentar l'oferta disponible d'habitatge de lloguer i de lloguer social, un esforç més elevat en la despesa social en habitatge de les administracions i una millora del transport públic per connectar millor els nuclis urbans amb les perifèries sempre que hi hagi "una menor pressió poblacional" en els nuclis urbans. Quant a la despesa social en habitatge, l'estudi exposa que Espanya gasta de mitjana poc més de 20 euros per càpita en polítiques d'habitatge, fins i tot 7 vegades menys que els 150 que gasten de mig Alemanya, França, Itàlia, Paises Baixos i Bèlgica, el grup de la UE-5.

Entre les dades de l'extens estudi de la Cambra, destaca la posició d'Espanya com el segon país europeu, per darrere del Regne Unit, amb més taxa de sobrecàrrega en les despeses d'habitatge, ja que un 20% dels llogaters gasta més d'un 40% de la renda disponible a l'habitatge, una cosa que afecta també el 5% dels qui viuen en un habitatge de compravenda.

Els catalans destinen el 22,5% de la renda al lloguer, xifra rècord des de 2001 i vuit punts per sobre del que dedicaven el 2002, quan qui vivia de lloguer destinava un 14,6%. L'informe destaca també les dificultats per arribar a fi de mes dels més joves i de les famílies amb menys renda. Així, la riquesa mitjana dels menors de 25 anys se situa en el 50% sobre la mitjana de 2002, mentre que els que tenen entre 65 i 74 anys disposen de 75 punts més de riquesa que llavors, segons dades de 2020 del Banc d'Espanya.

La població estrangera és una de les que més pateix la pressió pels elevats preus de l'habitatge, ja que el percentatge que viu de lloguer triplica el de les famílies autòctones a Catalunya. Així, mentre que un 77% de les famílies autòctones viu en un habitatge de compravenda i només un 23% viu de lloguer, en les famílies amb almenys un membre estranger la tendència és oposada i tan sols un 27,5% de les famílies compte amb un habitatge en propietat.

El mercat de l'habitatge a Catalunya, destaca l'informe, va canviar per complet arran de la bombolla immobiliària que va esclatar el 2008, quan van caure en picat les transaccions de compravenda i va començar a disparar-se la compravenda. Si en 1005 hi havia 160.00 compravendes i uns 50.000 lloguers, el 2022 es registraven 140.000 compravendes i 110.000 lloguers a Catalunya.

Entre els factors apuntats per a l'increment de preus per la Cambra destaca també l'augment del turisme residencial i les segones residències, que afecta especialment mercats com la Cerdanya, la Val d'Aran o la Costa Brava. En total, a Catalunya, els habitatges d'ús turístic van passar de 250.000 el 2015 a més de 400.000 el 2022.

Permisos d'obra i mà d'obra

Al marge del mercat de la compravenda i del lloguer, la Cambra també apunta a les dificultats de la construcció com un factor que influeix en la pujada de preus per frenar el creixement de l'oferta. Aquestes dificultats tenen a veure amb la lentitud i dificultat de les llicències d'obra i amb la falta de mà d'obra disposada a treballar en la construcció.

Segons dades d'Idescat, la quantitat d'empreses de la construcció que al·leguen que no troben mà d'obra al sector de la construcció ha passat de ser menor al 5% el 2013 a assolir el 50,8% el 2022. O sigui, que la falta de mà d'obra en la construcció s'ha multiplicat per 5 en 10 anys.

L'enduriment dels requisits fiscals i l'encariment de materials de construcció, sumat al retard dels permisos d'obra, compliquen també al sector de la construcció el posar més pisos al mercat de compravenda i lloguer. Santacreu ha relatat el cas d'un promotor que porta 10 anys intentant obtenir una llicència d'un bloc de pisos amb 300 lloguers socials.

"Hem de facilitar la inversió més elevada del sector privat i simplificar els tràmits administratius i de concessió de llicències", ha destacat Rovira. "Existeixen tensions estructurals que no es poden arreglar a curt termini", ha reconocid Rovira abans d'anunciar les mesures desitjades.

Durant la roda de premsa, el president de la Cambra, Josep Santacreu, també ha manifestat que cal "fer esforços" per "atreure inversions" amb tal que les empreses catalanes que es van canviar de seu pel conflicte polític derivat entorn del procés tornin a Catalunya.