Hola a tothom! El Banc Sabadell segueix sent protagonista, i tot apunta que poques setmanes no ho serà en els propers mesos. També Grifols ha tornat a la primera línia, així com Europastry, que aquest mateix dijous ha anunciat que preveu sortir a borsa el 10 d’octubre amb un preu d’entre 15,85 i 18,75 euros per acció, operació amb la que l’empresa controlada per la família Gallés vol captar més de 200 milions per seguir creixent.
Pel que fa a Grifols, ha estat notícia per les negociacions i gestions del fons d’inversió Brookfield per llançar-hi una opa i treure-la de borsa, opció que ara per ara no sembla del tot clara, i també per l’avançament del pas al costat del seu president, Thomas Glanzmann. Però, sobretot, per l’expedient sancionador obert per la CNMV per haver comunicat al mercat dades comptables que contindrien incorreccions.
El Sabadell, per la seva banda, ho ha estat per les declaracions del ministre espanyol d’Economia, Carlos Cuerpo, de nou en contra de l’opa del BBVA i de la fusió amb el Sabadell, pel fet que el banc basc hagi alertat les autoritats dels mercats del risc que suposa l’oposició del govern espanyol i per detalls sobre l’oferta que van sorgint i la Cristina Hidalgo està detallant a ON ECONOMIA, com els temors del BBVA a que una demanda dels accionistes del Sabadell dispari els costos de l’opa o els seus plans respecte al futur borsari del banc català si l’opa triomfa però no pot dur a terme la fusió. El banc basc, a més, ha anunciat un superdividend.
El nostre focus ha anat també a d’altres empreses. De fet, aquest dilluns hem estrenat la secció L’Empresa per parlar cada dia d’una empresa en positiu, com ha estat el cas de Sateliot i Combalía, a les quals em referiré de seguida. Hem parlat també d’altres a les que no els ha anat tant bé, com Solarprofit i Borges. I pel que fa als directius, un expolític ara al món patronal que s’està movent per salvar el Sabadell, un exbanquer català ara a Madrid i l’última víctima de la crisi de Grifols.
Les empreses de la setmana
Combalía, cent anys de xapes:
Un país de tradició vitivinícola, i també cervesera, com Catalunya, ha de comptar amb una indústria del tap, i tradicional. Combalía és una empresa de Sant Feliu de Buixalleu (Girona) que porta cent anys fabricant i comercialitzant taps de corona que exporta als cinc continents, com va escriure Núria Casas. Josep Maria Planas, president de l’empresa, va explicar-nos les claus de l’èxit, que passen per la qualitat, la inversió constant, la innovació, les bones condicions de la plantilla i la cura del medi ambient. De fet, Combalia, recentment premiada per la Unió Patronal Metal·lúrgica, utilitza metall reciclable i circular. La tradició no està renyida amb la sostenibilitat.
Sateliot, en òrbita:
Catalunya té un teixit important d’empreses tradicionals, fins i tot centenàries, com hem vist, però també moltes start-ups i empreses dedicades a noves tecnologies. És el cas de Sateliot, un operador de telecomunicacions per satèl·lit amb cobertura mòbil 5G, fundat el 2018 per Jaume Sanpera, el seu conseller delegat, que té al seu nucli dur companyies tant importants del sector com Cellnex i Indra i que ara ha captat 10 milions d’euros més en una ampliació de capital a càrrec de la família Dominguez, propietària de la marca de roba infantil Mayoral. L’operació valora Sateliot en 100 milions d’euros i suposarà un impuls a la seva estratègia de desplegament d’una constel·lació, a l’hora que l’acosta als seus objectius financers, com va explicar Maria Teresa Coca. L’empresa ja va llançar a l’agost quatre nous satèl·lits per obrir la seva fase comercial i poder començar a donar servei els primers mesos del 2025.
La crisi de Solarprofit:
El sector dedicat a l’autoconsum energètic viu una crisi i Solarprofit no n’és una excepció. L’empresa catalana es troba en preconcurs de creditors, ha fet fora el 90% de la plantilla i ultima un pla de reestructuració. Però la seva caiguda no només afecta els seus empleats, sinó també els seus clients, que s’han quedat penjats. Es calculen per centenars, i de fet, prop d’un miler s’han unit en xarxes i han registrat ja formalment una plataforma d’afectats, mentre que alguns d’ells preparen una demanda col·lectiva. Reclamen " tota mena d'incompliment de contractes: errades a la instal·lació, instal·lacions a mitges, gent amb desperfectes que no sabien com procedir perquè Solarprofit no responia”, explicava un dels afectats a Germán Aranda.
Borges i el preu del pistatxo:
Borges és una empresa catalana, propietat de la família Pont, coneguda, entre d’altres productes, pels fruits secs, tot i que en els últims temps s’ha anat venent les empreses dedicades al cultiu. El que ven, per tant, no ho cultiva directament sinó que ho compra. La notícia en els últims dies ha estat que un grup de pagesos productors de pistatxos de la comarca de l’Urgell han decidit deixar de vendre’ls a Borges i fer-ho a un comprador de l’Aragó. El motiu no és cap altre que els preus, el que mana en aquestes transaccions. I és que aquests 70 pagesos asseguren que el preu que els paguen ara multiplica per sis el que els abonava l’empresa catalana l’any passat. Una decisió, per tant, lògica dels agricultors i que hauria de fer reflexionar sobre com funciona la cadena alimentària, ja que sembla que les protestes protagonitzades pel sector primari a principis d'any han quedat en l’oblit i segueixen les desigualtats.
Els directius
De família d’empresaris de Sabadell, Jordi Casas es va fer un lloc en la política a les files d’Unió Democràtica de Catalunya. Un company seu de partit d’aquells anys, Josep Sánchez Llibre, el va cridar perquè fos la seva mà dreta a Foment del Treball i, fa uns mesos, va ser nomenat president de la Fundació per la Indústria de Sabadell. Des d’aquesta institució, hereva del Gremi de Fabricants que va ser un dels fundadors del Banc Sabadell al segle XIX, amb cinc directius, empresaris i economistes més, han creat l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Sabadell per defensar que el banc segueixi en solitari. Casas va explicar a ON ECONOMIA que intentaran convèncer els accionistes minoristes de l’entitat, que representen aproximadament la meitat del total, de què rebutgin l’opa del BBVA i així salvar un banc que consideren un soci per als seus negocis.
Fa 22 anys, el Sabadell, llavors força més petit, va contractar Juan María Nin com a conseller delegat. El banquer barceloní no era un no ningú, sinó que era director general del Santander, després de la fusió amb el Central Hispano, del que era directiu. Al Sabadell va ser-hi cinc anys, fins que el 2007 La Caixa el va fitxar com a director general i, posteriorment, va ser el primer conseller delegat de CaixaBank. El 2014 va sortir del banc i va començar el seu viatge a Madrid, on s’ha assentat, com va explicar Josep Maria Casas. Als 71 anys, Nin presideix des del març el Círculo de Empresarios, un think tank i lobby madrileny, i és conseller de diverses cotitzades. Els seus fills també fan carrera al sector financer, però s’han escorat a la banda de la banca d’inversions.
Grifols ha avançat el pas al costat del seu president, Thomas Glanzmann, inicialment previst per al febrer del 2025, quan complirà dos anys en el càrrec; ara seguirà, però sense tasques executives. El seu mandat com a president executiu ha tingut més ombres que llums, però també se li han de reconèixer mèrits. Glanzmann havia estat nomenat per professionalitzar la gestió i treure poder a la família, però amb l’atac de Gotham, la seva figura d’independent va quedar en dubte. Malgrat això, durant aquests dos anys ha fet passes cap a la millora de la governança, com el fitxatge de Nacho Abia com a conseller delegat, el primer extern, la sortida de la família de la gestió i, arran de l’atac de Gotham i la caiguda a borsa, la simplificació de la relació amb les filials i les patrimonials dels Grífols.
Això és tot per avui. Si t’ha agradat, comparteix la newsletter. Fins la setmana que ve!