El retorn de la seu del Banc Sabadell a Catalunya haurà destapat la caixa dels trons i hi haurà un degoteig d’empreses que tornaran fent el camí invers a la sortida que van acordar els inicis del procés independentista? En general, els empresaris consideren que sí, que la decisió del Sabadell pot fer d’efecte dòmino perquè es tracta d’una gran corporació i és una de les principals empreses de l’Ibex-35. “L’empresariat és molt mimètic”, fa notar el president de Pimec, Antoni Cañete.

Tot i això, les grans companyies que van deixar Catalunya el 2017, com ara CaixaBank, a qui tothom té ara en el punt de mira, o Naturgy i Cellnex, sempre que se’ls hi ha preguntat per aquesta qüestió tenen una resposta similar: “en aquests moments no està sobre la taula”.

Però el món empresarial no perd l’esperança, especialment el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, qui des de la prudència augurava fa uns dies que “hi haurà més notícies de retorn d’empreses pròximament”, però desestimava donar pistes als mitjans de comunicació. Amb cautela i discreció, la mateixa que mostren la resta d’organitzacions empresarials consultades per ON ECONOMIA. "Això no va de sectors d'activitat o de dimensió de les empreses; va de criteris empresarials, de tacticisme", insisteix el president de Pimec.

Val a dir que els empresaris aplaudeixen la tornada del Sabadell, però alhora, també valoren aquelles companyies que van apostar per quedar-se i, per tant, hi ha algunes veus patronals que “desmitifiquen” la determinació que ha tingut l’entitat financera i que, no oblidem, abans va mostrar Laboratoris Ordesa, Ciments Molins o la més prematura, Agbar, que ja el setembre de 2018 va fixar de nou la seva seu social a Barcelona. Per a alguns, la decisió del Banc Sabadell, després de més de set anys a Alacant, s’emmarca en la seva estratègia en la batalla enfront de l'opa hostil que li ha llançat el BBVA.

No obstant això, sense desmerèixer l’anunci fet aquest dimarts pel Sabadell perquè “es tracta d’una notícia molt positiva perquè, entre altres coses, demostra que les empreses confien de nou en la seguretat jurídica restablerta a Catalunya”, exposa Oriol Alba, secretari general de Cecot.

“Són decisions empresarials molt respectables”, manifesta Antoni Cañete, perquè segurament que “se sustenten en determinacions accionarials, fiscals, de viabilitat, de cautela versus els clients...; és un tema tàctic”. “El retorn és un exercici de normalitat -assegura Cañete- i d’aposta per la competitivitat perquè no ha de ser fàcil tenir l’estructura jurídica en un lloc i la productiva a l’altre”. “Hem d’aplaudir les que es van quedar”, emfatitza Joan Tristany, director general d’Amec, una entitat que “no va detectar la sortida de Catalunya de cap de les seves empreses associades”.

Condicions favorables per créixer

La incertesa i la inseguretat jurídica va determinar la fugida d’empreses, especialment després del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. A les ja esmentades cal afegir altres noms com Catalana Occident, Colonial, eDreams, Naturhouse, Oryzon Genomics, Colonial, Nexus Energia, Cepsa, Indukern, Codorníu, Pastas Gallo, Grupo Planeta, Banco Mediolanum, Bimbo o Applus+. Però altres es van quedar: de l'Ibex no es va moure ni Grifols, ni Fluidra, per exemple; i de la resta, tampoc van marxar asseguradores com FIATC, o el Grup Roca, Borges, Grup Puig o les farmacèutiques Almirall, Esteve -que just acabava de fer una gran inversió en una nova seu a la Zona Franca- o Ferrer Internacional, per fixar-nos en algunes.

Totes les fonts empresarials consultades coincideixen en el fet que, més enllà de seguir lluitant perquè “empreses rellevants tornin donat que -com deia Sánchez Llibre- és un gran pas perquè Catalunya torni a ser la locomotora de l’economia espanyola”, el que cal també és que les que s’han quedat –“siguin catalanes o estrangeres”, matisa Oriol Alba-, totes les que estiguin radicades al territori, “trobin un context favorable per desenvolupar les seves activitats, créixer, crear ocupació i generar riquesa”. “Això és el que més ens preocupa”, coincideixen.

L'ecosistema 'business friendly'

Els empresaris fan un repàs de les principals demandes que, reiteradament, eleven al Govern i a les diferents administracions perquè es creï un marc, un ecosistema, business friendly versus la indústria i els serveis; versus el teixit empresarial, en general.

“Hi ha empreses catalanes i altres establertes a Catalunya que, a causa de les dificultats i rigidesa que troben a les administracions i a la teranyina burocràtica no poden tirar endavant els seus projectes”, explica el secretari general de Cecot. “I la important manca de pressupostos catalans i estatals”, afegeix Tristany.

Alba insisteix a dir que, per culpa d'aquest entorn, “Catalunya està perdent pistonada i competitivitat”, i el territori viu de la sort de ser encara una zona amb un cert dinamisme en determinats sectors i amb un teixit d’empreses proveïdores molt potent. “Però no hem d’obviar que prop tenim territoris com Múrcia, el País Valencià o l’Aragó que són un perfecte esquer per atraure nous establiments i inversions empresarials perquè ofereixen un marc més favorable”, afegeix.

No n’hi ha prou amb treballar per fomentar projectes estratègics per a l’economia catalana o per captar noves inversions estrangeres perquè, “si un cop identificats i planificats no poden desenvolupar-se amb una certa rapidesa i sense haver de lluitar contra diversitat d’obstacles burocràtics que n’alenteixen l’execució, acaben per no tenir sentit estratègic”, considera el secretari general de Cecot.

Tant Foment del Treball com Pimec han insistit en el fet que Catalunya necessita tenir pressupostos en un context econòmic ple d’incerteses geopolítiques, i reduccions en la imposició, per millorar la competitivitat del sistema fiscal català.