A començaments d'agost, la junta de govern de la Paeria de Lleida va autoritzar la inscripció en el Registre de la Propietat de la reparcel·lació dels terrenys en els quals s'aixecarà el futur parc comercial conegut per Promenade Lleida. Encara que es va tractar d'un simple tràmit administratiu, en realitat va significar la reactivació d'un projecte bloquejat per l'anterior govern municipal. Els seus promotors –les companyies Eurofund i Frey- fins i tot es van querellar contra el llavors alcalde, el republicà Miquel Pueyo, i el regidor d'urbanisme, Antoni Postius, de Junts, per presumpta prevaricació.

El canvi polític en la Paeria de Lleida arran del 28M obre un nou escenari. Aquest ajuntament va aprovar el pla especial de l'esmentat parc comercial el 2018 i, fins i tot, es va firmar el conveni per executar la urbanització dels accessos quan era alcalde el socialista Fèlix Larrosa. Però, els seus successors, l'equip de l'alcalde Pueyo i del regidor Postius, van frenar el projecte en els últims quatre anys. Ara, amb el socialista Larrosa de bell nou a l'alcaldia, Eurofund i Frey han posat la directa.

Fonts pròximes a Promenade Lleida confirmen que al setembre reactivaran la tramitació amb la Generalitat i la Paeria amb la intenció d'iniciar les obres abans que acabi aquest any. Confien a poder inaugurar aquesta nova àrea comercial abans de 2026.

Quan Ion Saralegui i Salvador Arenere (en la fotografia superior), directius d'Eurofund, van comparèixer en una roda de premsa a Lleida el febrer de l'any passat van informar d'una inversió d'entre 110 i 120 milions d'euros que servirien per crear 400 llocs de treball directes i fins i tot 1.000 d'indirectes. Projecten un parc comercial de 55.000 metres quadrats, dels quals 20.000 seran zones verdes.

Els promotors es van comprometre a finançar íntegrament els accessos al parc –l'avinguda Víctor Torres i carrers adjacents– que en el seu moment es van pressupostar en quatre milions d'euros. Fins i tot, han anunciat que cobriran els possibles sobrecostos.

Altres fonts empresarials coneixedores del conflicte assenyalen que Eurofund i Frey es van querellar contra l'anterior equip de govern molestos perquè consideren una "diferència de tracte". En l'anterior mandat judicial, el govern de Pueyo i Postius va autoritzar un centre comercial promogut per Bon Preu, el grup de Joan Font, que també ha finançat la urbanització dels accessos. En canvi, van frenar la tramitació de Promenade Lleida, malgrat que van oferir similars compensacions.

Encara que ara han aconseguit desbloquejar la tramitació de Promenade Lleida, els promotors mantenen la querella contra Pueyo i Postius, que va ser admesa a tràmit pel Jutjat d'Instrucció número dos de la ciutat. En el text es llegeix que, "de manera plenament conscient i deliberada, van impedir l'execució del planejament urbanístic" que possibilita la construcció del parc comercial.

Promenade Lleida és l'únic projecte en el qual coincideixen Eurofund i Frey. Aquestes dues companyies promouen per separat o juntament amb altres grups diversos projectes en altres ciutats. En el cas de Lleida, encara que Eurofund és la que porta la veu cantant, la francesa Frey és la sòcia majoritària.

Frey va adquirir l'any passat el centre comercial Finestrelles d'Esplugues de Llobregat per 127,5 milions d'euros i, posteriorment, també el Parque Mediterráneo de Cartagena (Múrcia) per 83 milions. En aquests moments està rehabilitant Parc Vallès, de Terrassa, que van adquirir fa cinc anys.

Port Mediterrani

Les fonts consultades apunten que les eleccions municipals i autonòmiques del maig passat també han obert una porta per a la reactivació del projecte Puerto Mediterráneo, a Paterna (València), bloquejat per l'anterior govern de Ximo Puig (PSPV-PSOE, Compromís i Podem). Aquí, els promotors són Eurofund i la britànica Intu.

El 2013, la Generalitat Valenciana, presidida llavors pel popular Alberto Fabra, va tramitar aquest projecte com a Actuació Territorial Estratègica (LLIGUI) pel seu impacte econòmic. El seu pressupost se situava al voltant dels 800 milions d'euros. Això no obstant, amb la instauració del Govern del Botànic van arribar els problemes per als promotors. El 2016, la Conselleria d'Agricultura, en mans de Compromís, va emetre una memòria mediambiental desfavorable.

Els promotors van acudir a la Justícia. El Tribunal Suprem va considerar que la memòria mediambiental era insuficient, per la qual cosa va forçar la Generalitat Valenciana a reconsiderar el projecte. En sentit contrari, en un altre procés, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va rebutjar la compensació sol·licitada pels promotors, de 300 milions d'euros, per considerar que no estava justificada, segons informacions de Valencia Plaza.

En principi, s'espera que el nou govern valencià del popular Carlos Mazón serà més receptiu per la posició que ha mantingut el seu partit sobre aquest projecte. A més, l'alcalde de Paterna, el socialista Juan Antonio Sagredo, reelegit per majoria absoluta, també el defensa.

El problema és que el soci majoritari, el britànic Intu, va entrar en concurs de creditors el 2021 amb un deute de més de 5.000 milions d'euros. L'administrador concursal ja s'ha desprès de diversos dels seus actius a Espanya.

Eurofund participa en centres comercials –com Los Alcores, a Alcalá de Guadaira; Odeón, Ferrol; o Alzamora, Alacant– i és propietari de les superfícies de Costco a Torija (Guadalajara) i d'Amazon a Figueres (Alt Empordà). Aquesta última, en la qual participa al costat de Logistic Capital Partners, es va posar a la venda l'abril passat per 150 milions d'euros.