La profunda transformació interna empresa per Unicaja el 2023 i que ha acabat amb un nou comitè de direcció a més d'importants canvis en el consell del banc, com el del president i conseller delegat, afectarà també l'alta cúpula de Bizum, que en els pròxims dies ha de votar l'entrada de Belén Rubio com a nova consellera en substitució de Yolanda Ablanedo, que ha deixat les seves responsabilitats com a directora de banca minorista en l'entitat.

Unicaja ha canviat la seva imatge corporativa però també diversos càrrecs directius, i Belén Rubio és ara la persona que és al capdavant del desenvolupament comercial de la banca minorista, la banca digital i els pagaments al banc andalús. De manera que serà qui representi Unicaja en el consell de Bizum si rep el vistiplau en la junta del pròxim 15 de febrer.

Unicaja ostenta un 4,43% de capital de Bizum i s'ha convertit en el seu cinquè accionista més gran des de la fusió amb Liberbank el 2021, la qual cosa li va permetre tenir una butaca el consell. Juntament amb l'entitat andalusa, formen part d'aquest consell actualment CaixaBank, BBVA, Santander, Sabadell, Kutxabank, Bankinter i Abanca.

CaixaBank és l'accionista més gran de Bizum amb un 24% del capital, que és límit de participació fixat als estatuts. L'entitat catalana va assolir aquest nivell després de la fusió amb Bankia i atès el seu pes té dos llocs en el consell d'administració, igual com Santander (18,2%), BBVA (18,2%) i Sabadell (12%).

Sabadell, a més, ostenta actualment la presidència de Bizum, en concret l'assumeix Anna Puigoriol, que és director de targetes de l'entitat catalana. Mentre que CaixaBank assumeix la vicepresidència, en el seu cas és Rocío Jiménez Sánchez, directora de tecnologia i operacions.

La presidència i la vicepresidència són càrrecs rotatoris i biennals entre els principals accionistes, de manera que Bizum tornarà a canviar-los el 2025. Segons consta als estatuts de l'empresa, l'any que ve heretaria la presidència CaixaBank, que ja la va tenir entre 2016 i 2018, durant els dos primers anys de vida de la firma.

A CaixaBank li va seguir BBVA i després el Banc Santander. Amb Sabadell, les quatre entitats de més capital en l'empresa de pagaments instantanis haurien estat presidents del consell durant dos exercicis. De manera que el procés torna a iniciar-se el 2025.

Per sota del 4% del capital de Bizum (i sense dret a assumir aquests càrrecs) estan la resta de bancs socis, en concret la fintech està participada per 22 entitats de crèdit espanyoles, com Kutxabank, Banc Cooperatiu Espanyol (Grup Caixa Rural), Ibercaja, Banc de Crèdit Cooperatiu (Grup Cajamar), Abanca, Bankinter o Laboral Kutxa, que tenen entre un 1% i un 3% del capital, així que van rotant en el consell d'administració també cada dos anys, ja que no tenen una butaca permanent.

Per la seva part, són 38 bancs a Espanya els que ofereixen Bizum al país. Doncs també disposen d'aquest servei entitats com N26, Orange Bank, Deutsche Bank, Myandbank, Targobank, Renda 4, Openbank, Imagin, o ING, que no són sòcies.

Bizum, la direcció general del qual assumeix Ángel Nigorra des del seu naixement el 2016, és una solució de pagaments instantània i sense cost que van llançar els principals bancs espanyols i que ja assoleix els 25,6 milions d'usuaris, a més compta amb gairebé 59.000 comerços adherits en els quals es pot pagar mitjançant aquest sistema. De manera que s'ha convertit en una referència a Europa, on ja es treballa per crear un "Bizum europeu".

I és que Bizum s'ha associat amb Bancomat i SIBS, els equivalents a Itàlia i Portugal, perquè els seus usuaris puguin enviar diners -a través del telèfon mòbil- als tres països, sense cost i de manera immediata, a partir d'aquest 2024.

La firma, que durant els seus primers cinc anys de vida va donar pèrdues, va aconseguir beneficis per primera vegada el 2022 i ja ha avançat que el 2023 seria el seu segon exercici de guanys i que podrien ser lleugerament per sobre dels 2,7 milions d'euros. Tot i que encara no ha comunicat els seus resultats.