Carasso, Botton i Portabella: les famílies catalanes de Danone

“Danone oblida els seus orígens” es llegeix en pancartes dels treballadors de la fàbrica de Parets del Vallès que protesten pels plans de tancament d’aquesta planta. En realitat, la multinacional francesa Danone va néixer a Barcelona el 1919, fa més d’un segle, quan Isaac Carasso Nehama, un comerciant d’origen sefardita procedent de Tessalònica, va obrir un obrador de iogurts al carrer dels Àngels, al barri del Raval.

La catalana Danone es va expandir per França en els anys trenta del segle passat i, a partir de la dècada dels quaranta, pels Estats Units, països en els quals es va establir la família Carasso, de manera que Barcelona va quedar relegada com a centre de decisió de la marca. Durant la Guerra Civil, es va col·lectivitzar l’empresa i el fundador se’n va anar a París i, abans d’esclatar la Segona Guerra Mundial, el seu hereu, Daniel Carasso Moussafia, va ser conscient que tampoc estava segur a França pel seu origen jueu i va marxar a Nova York. Una de les seves germanes, Flora, va morir el 1944 a la cambra de gas d’Auschwitz. El seu marit, Jacques Levi, va sobreviure i va aconseguir tornar a Barcelona, on va morir el 1989. Està enterrat al cementiri jueu del barri de les Corts.

Tot i que Isaac Carasso (Tessalònica, aleshores part de l’imperi otomà, 1874 – Baiona, al País Basc francès, 1939) i el seu fill Daniel Carasso (Tessalònica, 1905 – París, 2009) van traslladar Danone a França, van continuar molt vinculats a la filial espanyola, que sempre ha mantingut la seu a Barcelona. La família Carasso va tenir representants en el consell d’administració de la filial espanyola i en va ser accionista fins al 2016.

Fa vuit anys, Marina Carasso Covo (a la imatge superior), nascuda a Nova York el 1947, filla única de Daniel i neta d’Isaac, es va vendre el 6% que encara tenia de la filial espanyola per prop de 200 milions d’euros. Aleshores, el seu marit, Jacques Alexandre Nahmias, va abandonar el consell d’administració. D’aquesta manera, els Carasso van desaparèixer de la Danone espanyola, però no de la matriu francesa perquè part de l’import de venda es va efectuar amb accions d’aquesta última. Un any abans ja havien marxat els altres socis familiars catalans –els Botton i els Portabella– i els valencians Fuster. Així, la matriu francesa va passar a controlar el 99%.

En l’actualitat, Marina presideix la Fundació Daniel i Nina Carasso, amb seus a París i Madrid, dedicada a l’art i a la nutrició. Aquesta entitat porta el nom del seu pare i de la seva mare, la dissenyadora de moda barcelonina Nina Covo, que va morir a París el 2007.

En la propietat de la filial espanyola de Danone hi havia altres famílies catalanes com els Botton –també d’origen sefardita i emparentats amb els Carasso– i els Portabella –de la qual forma part l’expolític i cineasta Pere Portabella Ràfols i el seu nebot Ricardo Portabella Peralta, que la revista Forbes situa en la posició 47 del seu últim rànquing de fortunes espanyoles–. Entre 2012 i 2017, Danone va pagar, de manera esglaonada, prop de 1.700 milions d’euros als seus socis espanyols (Carasso, Botton i Portabella) pel 43% que posseïen de la filial espanyola, segons informacions d'Expansión i El Mundo. Una part de l’import es va fer mitjançant un bescanvi d’accions de la matriu francesa.

Els Botton

També d’origen sefardita, aquesta família està vinculada a Danone gairebé des dels orígens i es van emparentar amb els Carasso. Mario Botton (director del negoci) es va cassar amb Juana, filla del fundador. Són els pares de Maurice Botton Carasso, de 93 anys. Durant quatre dècades va ser cap d’investigació, desenvolupament i qualitat de Danone a Espanya. El 2015 es va vendre les accions de la filial espanyola però no en va transcendir l’import. També apareix a la llista de grans fortunes de Forbes, en la posició 87. Està al capdavant del hòlding Germina Finance a través del qual controla inversions financeres i immobiliàries. Fa dècades va crear La Gramanosa, una explotació de vinya i oliveres d’Avinyonet del Penedès on es produeix un oli prèmium amb aquesta marca. Fins al 2018 va residir en aquesta masia penedesenca.

Els Portabella

Quan Isaac Carasso i el seu fill Daniel van marxar d’Espanya per la situació política van confiar el negoci a l’advocat empordanès Lluís Portabella Comte-Lacoste (Figueres, 1894 - Palau-Sator, 1981), que va dirigir la filial espanyola durant 40 anys i es va convertir en un dels seus accionistes. S’explica que, l’octubre de 1940, Lluís Portabella va portar a sopar al seu amic Daniel Carasso al Ritz i, unes taules més enllà, hi havia Heinrich Himmler, líder nazi de les SS que estava a Barcelona perquè volia visitar Montserrat. Això va acabar de convèncer Carasso que havia de marxar d’Espanya.

Lluís Portabella va tenir quatre fills. Un d’ells és Pere Portabella Ràfols, que aquest febrer complirà 97 anys, conegut com a cineasta –va produir pel·lícules de Carlos Saura i Luis Buñuel i també ha fet de director– i pel seu passat polític com a diputat i senador. Anava d’independent en les llistes del PSUC i després es va vincular a Iniciativa per Catalunya. Durant anys va promoure el “suquet”, una trobada estiuenca de polítics i periodistes a la seva residència empordanesa. Sempre ha estat molt unit amb el seu nebot Ricardo Portabella Peralta, que va perdre el seu pare en un accident quan només tenia 3 anys. Han fet algun negoci junts.

Ricardo Portabella Peralta va heretar les participacions de Danone del seu pare –que també s’anomenava Ricardo– i les del seu oncle Antonio, mort el 2011. Va ser membre del consell d’administració de la filial espanyola de Danone fins a 2015, quan va bescanviar el seu paquet d'accions per títols de la matriu francesa. El seu hòlding de capçalera és Anpora, que va crear a Luxemburg i on aplega inversions financeres, en l’immobiliari i hotels. És una de les grans fortunes del país, però també un dels rics més desconeguts perquè només circula una fotografia seva de fa molts anys. L’estiu passat va cedir la presidència d’Anpora al seu fill Ricardo Portabella Jarosilova, de 26 anys, si bé ell s’ha mantingut com a conseller. Pare i fill han fixat la residència a Singapur, segons informacions d’eldiario.es. També té una filla, Petra, però no es dedica als negocis sinó a la ciència: fa dos anys es va graduar en matemàtiques per la universitat californiana d’UCLA.

Els Fuster

Entre els accionistes històrics també hi havia la família valenciana Fuster, propietària de Granja Fuster, que fabricava les marques Nutria –llet, batuts i mantega– i El Miguelete –llet condensada– i que també tenia establiments a la capital del Túria. La família Fuster va integrar el seu negoci a Danone i es va convertir en sòcia. En aquesta fusió hi ha l’origen de la planta de Danone a Aldaia, on la multinacional francesa planeja traslladar l’actual producció de la fàbrica de Parets del Vallès. El cap visible d’aquesta família és Ricardo Fuster Soler, que des de la sortida de Danone s’ha centrat en l’immobiliari. Fa una dècada es va veure esquitxat pel cas Brugal que afecta el PP valencià.

Apunt històric

La història de Danone va començar a Barcelona amb Isaac Carasso, el comerciant que va fugir de Tessalònica, actual ciutat grega, arran de les Guerres Balcàniques (1912-1913). Per sortir de l’imperi otomà, va comptar amb el suport del cònsol espanyol a Tessalònica, el diplomàtic Antonio Suqué Sucona (Reus, 1866 – Barcelona 1956), que era el tiet avi d’Artur Suqué Puig, mort fa dos anys i que va ser l’artífex del grup Perelada. Quan Isaac va arribar al Raval ja coneixia els secrets del iogurt que havia après d’uns comerciants búlgars. Després de la mort de la seva esposa el 1917, Esther Moussafia, va començar amb la producció d’aquest producte, que gairebé ningú coneixia i que només venia a farmàcies.

Isaac Carasso va aconseguir el suport del Col·legi de Metges de Barcelona, que van aconsellar el consum de iogurt per diverses afeccions. El 1927 va obrir una nova fàbrica a Barcelona, al carrer Còrsega, i una a Madrid. Aquell mateix any, el seu fill gran Daniel, al qual anomenaven Danon, d’aquí surt el nom de la marca, es va establir a París. A finals de la dècada, ja havia posat en marxa la Societé Parisienne du Yoghourt Danone i, en els anys següents, va expandir els punts de venda. Danone va passar a ser francesa.