El cas Villarejo podria tenir repercussions negatives per al BBVA, més enllà de les judicials i reputacionales. L'Audiència Nacional ha proposat de jutjar el banc que dirigeix Carlos Torres per suborn i revelació de secrets, en una causa que pot complicar l'opa al Sabadell per aconseguir la totalitat de l'entitat catalana. Els fons d'inversió que controlen participacions importants tant en el BBVA com en el Sabadell, tenen criteris molt estrictes sobre corrupció, delictes i violació de normes ètiques, que es tradueixen en ocasions en la desinversió, de les companyies sobre les quals hi ha presents.
No seria estrany que, seguint la mateixa línia, aquells fons presents en el capital del banc català decidissin no acudir a l'opa proposada pel BBVA. En aquest sentit, firmes com BlackRock, Norges Bank, Vanguard o Goldman Sachs controlen participacions rellevants en ambdós bancs, per la qual cosa si la causa prossegueix i acaba confirmant-se en condemna per al banc espanyol, l'operació podria veure's compromesa.
El jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha proposat de jutjar per suborn i revelació de secrets tant el BBVA com l'expresident de l'entitat, Francisco González, per la contractació d'empreses vinculades a l'excomissari José Manuel Villarejo entre 2004 i 2016. L'auto publicat aquest dijous apropa la banc dels acusats a l'entitat, que fa anys que està immersa en aquest cas davant de l'atenta mirada dels seus grans inversors.
El BBVA compta en el seu accionariat amb BlackRock (5,9%), Capital Group (5,4%), Vanguard (4,9%), JP Morgan (1,4%) o Goldman Sachs (1,3%). De les entitats esmentades, BlackRock (6,5%), Norges Bank (1,9%), Vanguard (1,3%) i Goldman Sachs (1%) també són presents amb participacions significatives en el capital del Sabadell. Un desenllaç judicial negatiu per al banc podria repercutir tant en desinversions com en la negació de suport a l'operació de compra.
En aquest sentit, firmes com Norges Bank, fons sobirà de Noruega, tenen estrictes normes sobre canvi climàtic, transparència, respecte als drets humans, o lluita contra la corrupció, que valoren, en cada una de les operacions que duen a terme. Durant l'any passat, el fons noruec va desinvertir en diferents empreses per motius de conducta, per la qual cosa no és forassenyat que, en el cas de l'opa, seran elements clau a tenir en compte per donar-li suport.
En el cas de BlackRock, la gestora d'actius més gran del món es guia per uns filtres d'exclusió, denominats BlackRock Baseline Screens. Aquests filtres amb què monitora els seus fons d'inversió busquen "limitar i/o excloure la inversió directa, segons correspongui, en companyies que, segons la seva opinió, tinguin exposició o vincles" amb "pràctiques controvertides", entre les quals es troba la corrupció.
No obstant això, la presumpció d'innocència és una carta amb què compta el BBVA davant dels seus inversors, per la qual cosa mentre el cas no vagi a més, no es preveuen grans moviments en aquest sentit. En qualsevol cas, la incertesa i la vigilància a què estarà sotmesa el BBVA en els propers mesos ha augmentat amb l'auto del jutge, en una causa que pot complicar al banc els seus plans expansius.